Hyparrhenia hirta (L.) Stapf

NOMS: Albellatge. Fenàs. Fenal. fenàs de cua de cavall. Fenàs de cuca. Llistó. Castellà : Cerrillo. Triquera borde. Italià: Barboncino mediterraneo. Francès: Barbon velu. Herbe barbue. Anglès: Coolatai Grass. Thatching Grass.

Espigues per parelles

SINÒNIMS: Andropogon hirtus L.; Hyparrhenia podotricha (Hochst. ex Steudel) N.J. Anderson; 

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional  

HÀBITAT: Hyparrhenietum hirto-pubescentis. Vores de camins, prats secs i calents. Entre els 50 i els 500 metres d’altitud.

Planta cespisa que pot ultrapassar el metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes vivaces que mantenen els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, i renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta s’amaguen, mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

Lígula membranosa

DESCRIPCIÓ:  Planta que sovint mesura més d’un metre d’alçada, tot i que no sol passar dels 80 cm, cespitosa, que apareix en forma de gespes. Desenvolupa tiges llargues al capdamunt de les quals estan les dues espigues de colors grocs o marrons amb pèls.

Fulles linears, glabrescents

Fulles estretes i glabrescents, de color verd pàl·lid amb el nervi mitjà blanquinós quan són joves, que van agarrant tonalitat rogenca.

Espícules fèrtils amb aresta

Flors en espigues que apareixen per parelles, a la base de les quals hi ha una bràctea amb forma d’espata. Espícules de 4-5 mm, la inferior sèssil i fèrtil, amb aresta, i la superior amb pedicel és estèril i sense aresta. Les glumes són igualment piloses; la lemma de la flor fèrtil és bífida i l’aresta naix entre les dues dents.

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi allargat, el fruit típic de les gramínies sec, indehiscent i amb la coberta seminal adherida al pericarpi, és a dir, el que coneguem con un gra.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els primers escrits sobre botànica dels que se'n té notícies és el Llibre de jardineria de Marduk-Apal-Iddina II (segle VIII aC), anomenat a la Bíblia com Merodach-baladan, rival de Sargon II d'Assíria i governant de Babilònia. El llibre tracta de les plantes comestibles, farratgeres, medicinals o ornamentals que es conreaven en aquell temps a Mesopotàmia.

Els pèls llargs del peduncle la diferencia d'Hyparrhenia sinaica

USOS I PROPIETATS: L’abellatge s’ha emprat tradicionalment per confeccionar els bucs per hostatjar les colmenes. També s’ha utilitzat per confeccionar cistelles i estores.

És un bon farratge pel bestiar en sòls pobres de clima sec, doncs resisteix la sequera. Aquesta característica la fa idònia per protegir sòls degradats, pedregars i talussos, així com en la jardineria xeròfita.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Hyparrhenia deriva del grec "hypo" que significa sota, i "arrhen" que significa masculí, al·ludint a les espiguetes masculines que estan a la part inferior, a la base dels raïms. L’epítet específic hirta procedeix del llatí  “hirtus” que significa aspre, pelut, en al·lusió als pèls dels fruits.

A l’est d’Austràlia s’ha convertit en una tenaç mala herba

Família Gramineae (Poaceae)