Osteospermum ecklonis (DC.) Norl.

NOMS: Margalidera de botó blau. Dimorfoteca. Castellà: Margarita del Cabo. Matacabras, Estrella polar, Caléndula del Cabo. Francès: Ostéosperme. Météorine d'Ecklon. Marguerite du Cap d’Ecklon. Anglès: Vanstaden's River Daisy. Cape Daisy. Blue and white Daisybush. African daisy. Alemany: Bornholmmargerite. Neerlandès: Spaanse margriet

SINÒNIMS: Dimorphotheca ecklonis DC. 

DISTRIBUCIÓ: procedent d’Àfrica meridional, Províncies del Cap

HÀBITAT: cultivada com ornamental a patis, parcs i jardins,

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: És un arbust perenne, sufruticós, de tiges erectes de fins un metre d’alçada amb les branques inferiors força glabres.

Fulles alternes, lineal-lanceolades o lanceolades, sèssils, simples, el·líptiques, lleugerament suculentes i marges sencers a visiblement dentats, amuntegats als extrems de les branques, d’un verd viu

Flors solitàries sobre llargs peduncles, en capítols del tipus de la margarida de fins a 80 mm de diàmetre, involucre formant campana amb bràctees lanceolades, acuminades, de marge escariós; botó central blau obscur format per les flors flosculoses estaminades, masculines, i flors ligulades hermafrodites, al exterior, de color blanc brillant a la part superior i blau clar o violeta a la part inferior, si bé hi ha de colors variats (rosat, violeta, etc.). Floreix entre abril i novembre.

Fruit aquenis triangulars, generalment reticulats-rugosos, de les flors ligulades. Les flors tubulars són estèrils

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La planta conté àcid cianhídric, la qual cosa la fa verinosa per al bestiar i rosegadors, però també per animals domèstics com ara conills i per a mascotes.

USOS I PROPIETATS: Emprada com planta ornamental en jardineria per les flors que poden adornar el jardí durant la primavera i l’estiu, i si no fa massa fred, també a la tardor i part de l’hivern, fent un tapís florit de colors. Hi ha nombrosos híbrids i varietats, incloses les verticals, de fins a 1,5 metres d'alçada i les semi prostrades.

  Li agrada la temperatura càlida i el ple sol però aguanta be gelades suaus de fins -5^o C. No és molt exigent amb l’aigua, doncs resisteix millor la sequera que l’embassament d’aigua, pel que cal que el terreny estiga ben drenat. La reproducció és per llavor o per esqueix de tiges tendres sense floració, a principis de primavera. També pot criar-se en test.  És convenient retallar la planta a principis de la tardor per mantindre-la  compacta, i durant tot el període de floració llevar les flors marcides per estimular i prolongar la floració.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Osteospermum ve del grec ὀστέον  ostéon os i de σπέρμα spérma llavor, és a dir, amb llavors que semblen fetes d'os. El gènere Dimorphoteca del sinònim, on el situen altres autors, és una composició de tres vocables grecs: “di”, que significa dos, “morphos” que significa forma, i “theca” que significa guarda o custòdia. L’epítet específic, ecklonis, és en honor al botànic i farmacèutic danès Christian Friedrich Ecklon (1795-1868) que va explorar i catalogar nombroses plantes de Sud-àfrica.

Aquesta espècie va ser descrita per Augustin Pyramus de Candolle, i publicada en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 6: 71. 1837[1838] amb el nom de Dimorphotheca ecklonis (basiònim). Amb el nom actualment acceptat de Osteospermum ecklonis va ser publicada per Nils Tycho Norlindh en Stud. Calend. 244. 1943.

Famíla Compositae (Asteraceae)