NOMS: Botja d’esca.
Herba d’esca. Herba de renegat. Ullastre de frare. Fàgnalon rupestre. Castellà: Pelucilla. Yesca. Yesquera. Francès: Phagnalon. Anglès: Western phagnalon. Alemany: Steinimmortelle
![]() |
Capítol amb bràctees escarioses aplicades |
SINÒNIMS: Phagnalon tenorii (Spreng.) C.
Presl.; Phagnalon spathulatum Cass.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Llocs pedregosos
i assolellats, camps de secà abandonats, i també sobre roques, murs i parets
seques. Fins els 700 metres d’altitud
![]() |
Tiges tomentoses ascendents |
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes
vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries
persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de
terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Petita
mata de fins 40 cm d’alçada de tiges tomentoses, ascendents, lignificades a la
base.
![]() |
Fulles alternes de marge ondulat |
Fulles alternes,
oblongo-lanceolades, de marge ondulat, i de color verd fosc per l’anvers i
blanquinoses al revers. Les inferiors semiamplexicaules.
![]() |
Són característiques les bràctees amb l'àpex arrodonit i aplicades |
Flors grogues en
capítols solitaris, a l’àpex d’un llarg pecíol, amb involucre format per vàries
capes de bràctees escarioses obtuses, amb l’àpex arrodonit, i aplicades.
Floreix durant maig i juny.
![]() |
Fruit en aqueni amb vil·là |
Fruit en aqueni
amb vil·là, de dispersió hidrocora.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Hidrocora es diu de
la planta que dispersa els fruits o llavors mitjançant l’aigua, ja siga per la
pluja, per les escorrenties, pels rius o les corrents marines. El Phagnalon rupestre aprofita la força de
les gotes de pluja contra els fruits oberts que llança les llavors, aleshores
es diu que la planta és ombrohidrocora.
![]() |
Capítols solitaris a l'àpex de llargs pecíols |
USOS I PROPIETATS:
Està en estudi la capacitat antiinflamatòria i antial·lèrgica dels principis
químics d’aquesta espècie.
La planta seca i matxucada s’emprava d’esca per encendre el
foc.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Phagnalon
es deu a Gabriel de Cassini (1819) i és un anagrama de gnaphalon (o gnaphallon), un terme grec per definir la borra dels
matalassos suaus i blanets, origen del gènere Gnaphalium. El nom ve per l’aspecte cotonós de les espècies.
L’epítet específic rupestris deriva del llatí “rupes” que significa roca, és a dir, relatiu a les roques, per la tendència a créixer en llocs pedregosos i en les escletxes de les roques.
Família Compositae (Asteraceae)