Coleus paniculatus Benth

NOMS: Planta de l’encens. Castellà: Incienso. Falso incienso. Plactanto. Italià: Pianta dell'Incenso. Francès: germaine faux-coleus.

SINÒNIMS: Coleus glabratus Benth.;  Coleus wightii Benth.; Majana paniculata (Benth.) Kuntze; Plectranthus bernardii Doan; Plectranthus coleoides Benth.; Plectranthus glabratus (Benth.) Alston; Solenostemon paniculatus (Benth.) Guillaumet & A.Cornet 

DISTRIBUCIÓ: Procedent de Àsia tropical: Índia, Sri Lanka, Indoxina, Tailàndia i Vietnam

HÀBITAT: Cultivat com planta ornamental

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: plantes herbàcies de tiges quadrangulars i port rastrer o penjant, de fins 60 cm d’alçada, tot i que les ramificacions penjants poden arribar als dos metres.

Fulles oposades, peciolades, un tant carnoses, de color verd brillant amb marge dentat de color crema.

Flors agrupades en inflorescències en panícula, flors zigomorfes, flairoses, labiades, pedicel·lades; calze amb cinc sèpals amb pèls, amb dos llavis, el inferior amb quatre lòbuls lanceolats i el superior obovat, més gran. Corol·la bilabiada amb cinc lòbuls, de color blanc o malva claret; tub sigmoide, llavi inferior navicular, llavi superior ascendent amb quatre lòbuls, els mitjans més grans que els laterals. Androceu amb quatre estams fusionats entre sí a la part inferior, allotjats al interior del llavi inferior. Gineceu d’ovari súper amb estil que surt entre els filaments dels estams soldats, amb estigma bífid. Floreix a l’estiu i la tardor.

Fruit en núcula ovoide

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És  molt pareguda a la planta dels diners (Plectranthus verticillatus) però aquesta desprèn un agradable i intens olor a encens.  Tot i el que es pot pensar, l'encens no prové d'aquesta planta sinó que, en realitat, és una resina que s'extreu de diferents espècies de Boswellia, com Boswellia sacra o B. papyrifera. Com que era molt escàs es considerava un bé realment preuat en el passat.

USOS I PROPIETATS: És interessant com planta ornamental per les seves atractives fulles i el seu aroma a encens. Necessita molta llum però no sol directe, i no suporta les baixes temperatures, pel que cal que passen l’hivern a dins de casa. El substrat ha de tenir sempre un mínim de humitat, sense ser excessiva. A principi de la primavera és bon moment per trasplantar, si ho necessita, sanejar reduint el brancatge a la meitat, i aprofitar per fer esqueixos que arrelen amb facilitat i creixen ràpid, i treure nous exemplars.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom del gènere, Coleus, deriva del grec κολεός coléos beina, en referència als filaments que apareixen reunits en petits farcells que recobreixen l'estil. L’epítet específic paniculatus deriva de "panicula" panícula, panotxa, és a dir, paniculada, per tindre la inflorescència en panícula.

Sol utilitzar-se el fals encens en fitoteràpia i aromateràpia ja que relaxa el cos i la ment, alleujant l’estrès. A més, segons certes creences populars, se li atribueix la capacitat d'atreure la bona energia. Per contra, és tòxica per a gats i gossos.

Coleus paniculatus va ser descrit per George Bentham i publicat en Plantae Asiaticae Rariores 2: 16. 1830.

Família Labiatae (Lamiaceae)