NOMS: Ginesta
vimatera. Ginestera vimenera. Ginesta. Castellà: Ginestra. Retama.
Retama amarilla. Retama borde. Retama común. Portuguès: Piorneira. Piorno.
![]() |
Inflorescències en raïms densos |
SINÒNIMS: Lygos
sphaerocarpa (L.) Heyw.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental (Ibero-magrebí)
HÀBITAT: Rosmarinetalia. Tamaricion africanae. Erms, codolars de rius. Fins els 1000 metres d’altitud
![]() |
Arbust molt ramificat des de la base |
FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de
Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix
dels dos metres d’altura.
DESCRIPCIÓ: Arbust
subafil·le, perenne, ramificat des de la base, de branques estriades erectes o
pèndules i primes, assimiladores (realitzen la funció fotosintètica), d’un verd
grisenc i glabres, que pot arribar als tres metres d’alçada.
Fulles alternes, reduïdes
a petits folíols lanceolats (de 6-10 per 1-2 mm) de curta vida.
![]() |
Flor papilionada amb estil recorbat |
Flors en raïms
densos amb bràctees que duren poc. Flors hermafrodites amb la típica morfologia
papilionada i molt petites. Calze petit (3 mm) bilabiat i persistent. Corol·la
groga, amb l’estendard i les ales de la mateixa mida i la carena més llarga.
Androceu amb 10 estams monadelfs. Gineceu amb ovari súper amb estil filiforme i
recorbat. Floreix d’abril a juliol.
![]() |
Fruit en llegum ovoide |
Fruit en llegum llisa,
ovoide o esferoïdal, de color groc palla, d’un centímetre màxim, amb una o dues
granes.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les plantes són autòtrofes,
és a dir, són capaces de sintetitzar molècules complexes, com els carbohidrats,
a partir de molècules senzilles com el CO2, utilitzant l’energia de
la llum solar. Els cloroplasts són els orgànuls que donen el color verd (per la
clorofil·la) a les fulles i són els responsables de la fotosíntesi. De vegades,
com en aquest cas, les fulles són insignificants i els cloroplasts estan a la
tija, que pren el color verd característic i s’encarrega de sintetitzar
l’aliment de la planta. Són les tiges sintetitzadores.
USOS I PROPIETATS:
En medicina popular s’ha fet servir com a diürètic, tònic cardíac i laxant.
Popularment s'emprà com a emmenagoga, abortiva e hipoglucèmica. Però el seu ús no
és aconsellable per la seva coneguda toxicitat, especialment dels fruits.
En veterinària tradicional s'han usat les tiges verdes per fer cataplasmes que ajudarien a immobilitzar les fractures òssies dels animals
És emprada en jardineria, per restaurar talussos secs i pedregosos o marges de carreteres, en sòls secs i assolellats. És útil en jardineria de baix manteniment (xerojardineria)
![]() |
Calze petit i persistent |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Retama deriva de
l’àrab andalusí “ratam” amb el que es
designaven espècies similars. L’hebreu “rothem”
també es refereix a aquest tipus de plantes.
L’epítet específic sphaerocarpa
deriva del llatí “sphaerica”, que
significa esfèrica, rodona, i “carpo”,
en referència al fruit, és a dir, significa
de fruits esfèrics.
Diu Font i Quer en “El Dioscórides renovado” que hi ha llegendes que conten que en la ginesta estava el secret de la immortalitat. Contaven que allà dins, a les arrels més profundes de totes, en l’arrel més fina que arribava a les entranyes de la terra, hi havia una boleta redona que anomenaven “panacea”, la qual, si la menjaves, restablia la vista, feia sortir les dents, renovava la sang i tornava la joventut als vells.
És una planta fixadora del nitrogen atmosfèric gràcies a les bactèries del gènere Rhizobium que viuen en nòduls associats a les seves arrels.
Planta protegida pel Catàleg de flora amenaçada de Catalunya publicat al DOGC 1714 del 14 de desembre de 1992.
Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)