NOMS: Poagre
comú. Blava. Blaveta. Bolet vermell. Mare d’esclata-sang. Castellà: Rúsula de pie morado. Èuscara: Gibelmore hankamore. Alemany:
Wolfs-Täubling. Gedrungene Täubling.
 |
| Creix als pinars, junt a l'esclata-sang |
SINÒNIMS: Russula
rhodopoda Zvára
DISTRIBUCIÓ:
Europa, Àsia (Mongòlia) i nord d’Àfrica.
HÀBITAT: Creix a
la tardor, als pinars fins els 1500 metres d’altitud. Fa micorriza amb pins con
el pi blanc (Pinus
halepensis). Sovint acompanya als esclata-sangs (Lactarius
sanguifluus) assenyalant el lloc on trobar-ne, pel que rep el nom de mare
d’esclata-sang o “seta de chivato”.
 |
| Capell de color porpra |
DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu de fins 10 cm de
diàmetre, primer convex que passa a pla i després a deprimit pel centre, amb el
marge aixecat. De color rogenc o porpra
 |
| Himeni amb làmines blanques |
Himeni de làmines
blanques, atapeïdes i adnates o lleugerament decurrents, amb lamèl·lules.
Peu o estípit
curt i fort però trencadís, cilíndric i un poc corbat, de color blanc amb tons
liliacis i vermellosos.
 |
| Peu robust tintat de porpra |
Carn blanca,
compacta, de olor a poma i sabor picant
COMESTIBILITAT:
Comestible dubtós. Possible toxicitat.
Hi ha gent que el consumeix després de bullir-lo i rebutjar l’aigua de la
cocció.
Pot confondre’s amb la Russula
sanguinea, però aquesta té la cutícula de color roig sanguini i les làmines
groguenques, no blanques.
 |
| Carn blanca i molt picant |
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: El peu, al créixer,
causa la ruptura del vel general i eleva al barret sobre les herbes i la
fullaraca, el que afavoreix la dispersió de les espores. Aquest és un element
important en la identificació d'un bolet que no s'aprecia bé si ho tallem
al collir-lo. Pot portar certes estructures d’importància sistemàtica, com són
les restes dels vels parcial i general, és a dir, l’anell o cortina en
el terç superior i la volva o membrana en forma de sac que pot
presentar en la base soterrada en el sòl.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom genèric Russula
deriva del llatí “russa” rosa, per la tendència a prendre coloracions roses de
les espècies d’aquest gènere. L’epítet específic torulosa ve de “torulus”
diminutiu de “torus” musculós, pel
robust peu que sosté el capell.
Russula torulosa va ser descrita i publicada per Giacomo Bresadola, en Iconographia
Mycologica 9: pl. 433 (1929)
Família Russulaceae
Llegiu l'advertència
abans de fer de boletaires o pebrassers.
