Saccharum ravennae (L.) Murray.

NOMS: Canyamel, Cesquera, Pelosa, Senill. Castellà: Carricera. Carrizo. cisca. Occità: Sagnas. Francès: Canne d'italie, Canne de ravenne. Anglès: Hardy pampas grass. Ravengrass.

Espícules amb pèls llargs i sedosos a la base

SINÒNIMS: Erianthus ravennae Beauv.; Tripidium ravennae (L.) H.Scholz

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània-Iraniana

HÀBITAT: Imperato-Erianthion. Rambles, vores de rius, sorres litorals humides. Fins els 700 metres d’altitud. Aquest exemplar del riu Canyoles al pas per Vallada.

 

Forma grans tofes

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia, cespitosa, que fa grans tofes, amb tiges que poden arribar als tres metres d’alçada i 1,5 cm de diàmetre.

Fulles finament serrades amb nervi central blanc

Fulles amb limbe pla, amb el marge finament serrat i el nervi central blanc i molt marcat. Al punt d’unió amb la beina, el limbe apareix densament hirsut. Lígula truncada i sense aurícules.

Glumes agudes i acuminades

Flors en panícula plomosa de fins 60 cm. Espiguetes amb nombrosos pèls llargs i sedosos a la base. Glumes agudes i acuminades. Lemma membranosa, la de les flors hermafrodites amb aresta curta. Floreix de maig a octubre.   

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi oblonga

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les tiges de les gramínies, el que anomenem ordinàriament canyes, tenen nusos massissos i entrenusos buits. Aquesta espècie però, com en el cas de la dacsa, té les tiges totalment massisses, tot i que l’aspecte exterior és el d’una canya.

Lígula truncada

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria però cal tindre en compte que pot esdevindre una espècie invasora.  També s’utilitza per estabilitzar el sòl i evitar l’erosió.

Flors en panícula plomosa

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Saccharum deriva del sànscrit “sarkara” que significava originàriament gra de sorra, i després sucre. D’ací va derivar el grec “σάκχἄρ sácchar” (“σάκχᾰρον sákkaron” al Dioscòrides) i el llatí “sacchărum” dolç, que és el sucre. A aquest gènere pertany la canyamel o canya de sucre (Saccharum officinarum), cultivada fins mitjan segle XX a l'Horta d'Alacant, de València, a la Safor...

El nom específic ravennae és un epítet geogràfic que fa referència a Ravenna, una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya.

Saccharum ravennae va ser descrita per (L.) L. i publicada en Systema Vegetabilium. Editio decima tertia 2: 88. 1774.

Família Gramineae (Poaceae)