NOMS: Pebreboner.
Pebrell desmai. Pebrer bord. Castellà : Pimentero falso. Lentisco del
Perú. Pimentero. Aguaribay. Portuguès:
Pimenteira bastarda. Italià: Albero
del pepe. Falso Pepe. Pepe rosa. Francès:
Faux Poivrier des Andes. Anglès: California
Pepper Tree. Peruvian Peppertree. Alemany:
Kalifornischer Pfefferbaum. Neerlandès:
Peruviaanse Peperboom.
 |
| Inflorescències en panícula penjant |
SINÒNIMS: Schinus bituminosus Salisb.
DISTRIBUCIÓ:
Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne
florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud,
les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.
 |
| Arbre de creixement ràpìd |
HÀBITAT: Cultivada
com ornamental a jardins públics i privats i assilvestrada
FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la
classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit
amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.
DESCRIPCIÓ: Arbre
de ràpid creixement que pot fer 5-7 metres d’alçària (el doble al seu lloc d’origen),
amb les branques i les fulles penjants, com el salze, i l’escorça aspra i aromàtica
 |
| Fulles pinnades |
Fulles perennes, alternes,
compostes que poden arribar als 30 cm de llargària, amb folíols lanceolats de
marge enter o lleugerament serrats a l’àpex, glabres, de color verd brillant.
 |
| Flor masculina |
Flors en
inflorescències en panícula penjant, axil·lars o terminals, molt ramificades,
de 10-20 cm, amb flors
hermafrodites o unisexuals poc vistoses, de 2-3 mm de
diàmetre i color groguenc o verdós. Calze amb cinc sèpals arrodonits ciliats. Corol·la
de cinc pètals ovats. Androceu amb 10 estams. Floreix a maig i juny.
 |
| Fruits en drupa |
Fruit en drupes petites
con un pèsol i globoses color rosat o vermell, d’aroma i gust similar al del pebre
que pot ser consumit però amb precaució, doncs és lleugerament tòxic.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: El terme drupa prové
del llatí “druppa” oliva, i aquest del grec “δρύππα dryppa”oliva
madura. Les drupes estan formades per l'epicarpi (la pell), el mesocarpi (la
polpa) i l'endocarpi (el pinyol) el qual a dins té una llavor.
 |
| Flors femenines |
USOS I PROPIETATS:
En medicina popular s’empra com tònica, antiespasmòdica, cicatritzant i la
resina per alleugerar les càries. Les fulles i les flors com a cataplasmes contra
el reuma i la ciàtica.
De les fulles i l’escorça s’extrau un oli essencial usat en
la indústria per a dentífrics, sabons i perfums.
Les llavors s’han utilitzat com substitut del pebre, per fer
begudes alcohòliques. La bullida de fulles i escorça produeix un líquid de
color groc intens emprat per tintar teixits.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Schinus deriva
del grec "schinos σχινος"
que designa el llentiscle (Pistacia
lentiscus) per la similitud dels fruits i la presència de resines semblants
al màstic.
L’epítet específic molle
deriva del quítxua “mulli” nom emprat
per Tournefort, no del llatí “molle”
fluix, moll.
És curiós observar com els folíols, trossejats i llençats a l’aigua,
es mouen com si tinguessin vida pròpia, el que pareix motivat per la sortida
brusca de les essències i reines que contenen.
Ës una espècie considerada invasiva en Àfrica del Sud, on ha
envaït sabanes i pasturatges; també a Austràlia és invasiva en boscatges oberts
i zones costaneres, com en Florida.
Schinus molle fou descrita per Carles Linné i
publicada en Species Plantarum 1: 388–389. 1753.
Família Anacardiaceae
