NOMS: Conillets rojos, boqueta roja, boquetes de pedrera, escrofulària d’ombra, pa de mula, herba serrada, setge verd
![]() |
Flor de Scrophularia sciophila |
SINÒNIMS: Scrophularia tanacetifolia Willd.; Scrophularia grenieri Reut. Ex Lange
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Creix en coscollars, pedregars calcaris, fissures i forats en roques calcàries. Aquest del camí entre el camí de l’ermita i la Font d’Espanya de Vallada, València.
![]() |
Inflorescència en raïm lax i allargat |
FORMA VITAL: Camèfit: vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Planta sufruticosa, ramificada, glabra, amb tiges quadrangulars
![]() |
Fulles opostes i tija quadrada |
Fulles oposades, peciolades, 1-2 pinnatisectes amb bràctees linears.
![]() |
Flor en fase masculina. Observeu les anteres i baix l'estil |
Flors en inflorescències laxes i allargades, bràctees linears, pedicels més llargs que el calze. Les flors són proterògines, pentàmeres amb les peces solades, rogenques; calze amb sèpals ovals amb marge escariós; La corol·la forma un tub molt obert per deixar pas a les vespes que busquen el nèctar de la base de la corol·la globosa i bilabiada, el llavi superior d’un roig vinós, amb dos lòbuls que semblen orelletes i el inferior, més curt, sobre el que estan els estams i l’estigma.
![]() |
Càpsules ja obertes per expulsar les llavors |
Fruit en càpsula dehiscent, ovoide i acabada en una punta que punxa.
![]() |
Flor en fase femenina. Observeu l'estil i les anteres encara no apareixen |
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Flors proterògines: són flors hermafrodites en les quals el gineceu, o part femenina, arriba a la maduresa sexual abans que els estams, per evitar la autopol·linització. La flor està en fase femenina un parell de dies, mentre els estams estan mig cargolats, i quan es redrecen i alliberen el pol·len l’estigma ja s’ha semat.
![]() |
Baix de les anteres apareix l'àpex de l'estil ja semat |
USOS I PROPIETATS: No s’han trobat
CURIOSITATS: Scrophularia ve del llatí “scrophularia- ae” segons alguns perquè les arrels servien per combatre les galteres (paperes) que s’anomenaven “escròfules” (aquestes propietats no pertanyen a aquesta espècie, es refereix a la Scrophularia nodosa). Altres diuen que és perquè els agrada molt als porcs, o perquè es multipliquen com els porcs (en llatí scrofa)
Família Scrophulariaceae