NOMS: Esporòbol,
Esporòbol arenari, Gram de platja. Castellà:
Cañota. Esporobolus. Francès: Sporobole piquant. Italià: Gramigna delle spiagge.
 |
| Inflorescència en panícula terminal |
SINÒNIMS: Agrostis pungens Schreb.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Ammophilion
arundinaceae. Arenals marítims, fins els 10 metres d’altitud. Aquests
de la platja de Tavernes de la Valldigna.
 |
| Als arenals marítims és la planta que més s'apropa a l'aigua |
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època
favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients
per a sobreviure durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ:
Gramínia rizomatosa que surt als arenals costers amb poc més d’un pam d’alçada.
El rizoma reptant emet nombroses tiges erectes
 |
| Fulles rígides i agudes |
Fulles linears agudes
i rígides, que surten a una i altra banda de la tija enfrontades, com les
barbes d’una ploma (dístiques), amb pèls per l’anvers. Les beines de les fulles
cavalquen a les beines veïnes. Lígula formada per pèls. Recorda al gram (Cynodon dactylon) però amb les
fulles molt més dures i la inflorescència completament diferent.
 |
| Floreix a finals de primavera i a l'estiu |
Flors en
inflorescència terminal en curta panícula ovoide, a l’àpex de la tija. Espiguetes
de 3 mm amb la gluma inferior un terç més curta que la superior. Floreix a
finals de la primavera i a l’estiu.
Fruit en cariopsi
 |
| Lígula formada per pèls |
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: En les gramínies el fruit i la llavor és el mateix: el gra, que
rep el nom de cariopsi. Aquest gra té molt poca aigua però és ric em matèries
de reserva que les fan molt competitives front a altres plantes i permet que
prolonguen per molt de temps el poder germinatiu. Potser per això son dominants
en gras espais planetaris com les sabanes o les estepes.
USOS I PROPIETATS:
Juga un paper important en l’ecologia dels arenals, doncs els seus rizomes
fixen l’arena a la primera línia de
platja.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Sporobolus
deriva del grec "spora" llavor,
i "bállo" tirar, escampar, possiblement en al·lusió a la
escampada de llavors quan les libera. L’epítet específic pungens ve de "pungo"
punxant, espinós, doncs les fulles rígides i acabades en punta punxen.
Sporobolus pungens va ser descrita per (Schreb.) Kunth i
publicada en Révision des Graminées 1: 68. 1829
Família Gramineae (Poaceae)
