Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Index Tradescantia fluminensis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Index Tradescantia fluminensis. Mostrar tots els missatges

dimecres, 6 de novembre del 2024

Tradescantia fluminensis Vell.

NOMS: Tradescància. Coa de moix. Fulla d’ombra. Mostatxos del rei. Castellà: Amor de hombre. Estrellita. Portugués: Herva da fortuna. Italià: Tradescanzia sudamericana. Francès: Éphémère de Rio. Anglès: Small-leaf Spiderwort. Wandering-Jew.

Tradescantia fluminensis

SINÒNIMS: Tradescantia albiflora Kunth; Tradescantia albovittata Pynaert; Tradescantia laekenensis hort. ex L.H.Bailey & E.Z.Bailey 

DISTRIBUCIÓ: procedent d’Amèrica del Sud, especialment Brasil i Argentina

HÀBITAT: Cultivada com a ornamental i de vegades subespontània o naturalitzada

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne, herbàcia, de no més de mig metre d’alçada, amb tiges articulades de creixement horitzontal, prostrat, dels nusos de les quals poden sortir arrels que es fan tuberoses.

Fulles disposades de manera alterna en dues files oposades, amb la base abraçant la tija; són un poc carnoses, amb el limbe oval-lanceolat i el marge enter, nervació paralel·la amb 5-7 nervis, de color verd per l’anvers i pel revers.

Flors en inflorescències en raïms terminals amb flors trímeres pedicel·lades, embolcallades per dues bràctees foliàcies que, a diferència de les fulles, no abracen la tija; calze format per tres sèpals lliures i iguals coberts de tricomes; corol·la amb tres pètals blancs igualment lliures i iguals; Androceu format per sis estams de filament barbat amb teques grogues; gineceu amb ovari trilocular amb tres òvuls en cada lòcul, estil amb estigma capitat. Floreix entre maig i agost


Fruit en càpsula amb tres lòculs que s’obrin per valves per deixar eixir les llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La Tradescantia fluminensis  s'assembla a l'espècie Tradescantia zebrina, que presenta també tiges rastreres, però la seva inflorescència és solitària, de color vermell-porpra, i les fulles sovint tenen ratlles platejades

USOS I PROPIETATS: S’usa principalment en interiors, per a cultiu en test o cistelles penjants, però també es pot utilitzar en exteriors com a planta entapissant no trepitjable. Hi ha nombrosos cultivars, alguns variegats

És una de les espècies més cultivades perquè, a pesar del seu port herbaci, és una planta prou rústica i fàcil de cultivar en climes temperats i càlids, però  no suporten bé temperatures inferiors a 12-15o C. Agrada de sòls fèrtils que retinguen humitat però que no entollen, i regar de manera espaiada, deixant que la superfície del sòl ja estiga seca.  Suporta bé la penombra però el millor lloc serà una ubicació on tinga molta llum sense sol directe. Per a mantenir una forma compacta convé fer una poda dràstica quan la vegem desmanegada.  Per aquesta raó també és aconsellable reproduir la planta cada any, de manera que tinguem sempre exemplars nous i sans. Multiplicació: Es reprodueix amb facilitat per divisió de mata o per esqueix, al qual cal deixar assecar un poc abans de plantar, en primavera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Tradescantia  és en honor del naturalista anglès John Tradescant el vell (1570-1638), (pare de de John Tradescant el jove) naturalista que va introduir al Regne Unit nombroses espècies de plantes americanes recol·lectades en les seues exploracions. L’epítet fluminensis deriva de “ Flumen Januarii” que és el nom en llatí de la ciutat de Rio de Janeiro".

A Austràlia, Nova Zelanda i Florida són considerades males herbes perquè poden destruir boscs autòctons.  Formen una densa capa de més d’un pam sota de la coberta d'arbres del bosc, gràcies a una notable tolerància a l'ombra, que asfixien les plantes a nivell del sòl i impedeix la regeneració natural de les espècies més altes i, si no es controla, pot conduir a la destrucció dels boscos nadius.

A Espanya ha sigut inclosa en el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores regulat pel Reial decret 630/2013, de 2 d'agost, per la qual cosa està prohibida a Espanya la seua introducció en el medi natural, possessió, transport, tràfic i comerç, per ser una amenaça potencial per a les espècies autòctones. Donat que un petit fragment de la planta pot arrelar amb èxit, cal no abandonar les deixalles de jardineria en llocs propers a ambients naturals.

Tradescantia fluminensis va ser descrit per José Mariano da Conceição Vellozo i publicat en Florae Fluminensis 3: 140, pl. 152. 1825

Família Commelinaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...