Tulbaghia violacea Harv.

NOMS: Tulbàgia.  Castellà: Tulba. Tulbagia.  Ajo de jardín. Ajo de la Sociedad. Anglès: Society garlic. Pink agapanthus,. Wild garlic. Sweet garlic. Spring bulbs. Spring flowers.

SINÒNIMS: Omentaria violacea (Harv.) Kuntze

DISTRIBUCIÓ:  Procedent del sud d’Àfrica

HÀBITAT: Cultivat com plata ornamental

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia rizomatosa de fins 70 cm d’alçada. Del rizoma surten rosetes de fulles embeinadores, del centre del qual surt la tija floral o escapus.

Fulles linears, llargues i estretes, de fins mig metre de llargària i 0,5-0,7 cm d’ampla, amb l’àpex obtús, un tant carnoses i amb olor a all.

Flors en inflorescència en umbel·la erecta terminal envoltada per un involucre de dues valves membranoses, amb flors trímeres de color malva rosades que van obrint-se successivament (hi ha cultivars com el “Alba” amb flors blanques). Periant format per un tub de 8-10 mm que s’obri en sis lòbuls de 6-7 mm. Androceu amb sis estams sèssils, tres inclosos al tub del periant i altres tres a l’àpex del tub. Gineceu d’ovari trilocular ínfer, oblong, amb curt estil i estigma capitat. Floreix de mitjan estiu fins la tardor.

Fruit en càpsula trígona amb nombroses llavors aplanades de color negre

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Liliàcies i Amaril·lidàcies poden confondre’s fàcilment. Per diferenciar-les  hem de tenir en compte que les Liliàcies són herbàcies perennes, solen tenir bulbs o rizomes i tèpals acolorits (són els tèpals del calze), sis estams i ovari súper. Exemples són l'Agapanthus africanus, l'Ophiopogon japonicum i el Phormium sp. Mentre que les Amaril·lidàcies són, comunament, herbàcies de flors molt cridaneres, posseeixen sis estams i ovari ínfer. En són exemples l'Alstroemeria sp., la Clívia miniata i el Narcissus sp.

USOS I PROPIETATS: Es una planta medicinal per a la medicina tradicional africana per tenir propietats androgèniques, antifúngiques i antitrombòtiques superiors a les de l’all. Les fulles i les flors són mengívoles, amb un sabor semblant al de l’all, tot i que és menys fort.

Quan es cultiva com a ornamental, aquesta planta requereix una certa protecció contra les gelades hivernals. Indiferent edàfic, suporta bé tot tipus de sòl, tot i que prefereix sòl profund i drenant, pel que no va bé en rocalles. Va bé a ple sol o a mitja ombra però quan més sol més florirà. Suporta bé la sequera. Propagació perd divisió del rizoma, a la tardor o primavera. És molt visitada per papallones i abelles

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Tulbanghia, és en honor de Ryk Tulbagh (1699-1771) que va ser governador en Ciutat del Cap. Es va cartejar amb diversos botànics incloent Carlos Linneo i li va enviar més de 200 espècimens de plantes locals, motiu pel qual Linné va nomenar la planta Tulbaghia en el seu honor. L’epítet violacea, del llatí viola: porpra, violeta, de color porpra; per a les plantes, es refereix principalment a les corol·les, però també a altres òrgans.

Tulbaghia violacea va ser descrita per William Henry Harvey (Harv.) i publicada en Botanical Magazine; or, Flower-Garden Displayed ...  64: t. 3555 (1837)

Família  Amaryllidaceae