Urospermum dalechampii (L.) Scop. ex F. W. Schmidt

NOMS:Amargot. Cuixabarba. Cuixa de dona. Morro de porc. Pom de moro. Llumenetes. Castellà: Lechuguilla. Roseta de Portugal. Francés: Urosperme de Daléchamp. Amargot commun. Lampistrelle commune. Italià: Amarago. Boccione maggiore. Lattugaccio. Grugno. Anglés: Sheep’s beard. Golden-fleece. Alemany: Schwefelköpfchen. Weiches Schwefelköpfchen.

Capítols grans de color sofre característics de l'espècie

SINÒNIMS: Tragopogon dalechampii L.; Arnopogon dalechampii Willd.;

 

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània: Nord d'Àfrica Algèria, Líbia, el Marroc, Tunísia; Sud-est d'Europa Itàlia, Sicília, Iugoslàvia, Sud-oest d'Europa Balears, Còrsega, França, Sardenya, Espanya

HÀBITAT:  Brachypodion phoenicoidis. Camps de cultiu, vores de camins, erms, en llocs moderadament secs, fins els 1100 metres d’altitud.

Planta herbàcia però que dona sensació de robusta

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba perenne, robusta i erecta, d’un a dos pams d’alçada, amb les tiges estriades i  cobertes de pèls suaus com el vellut.

Tota la planta està coberta de pèls suaus com el vellut

Fulles  amb pilositat suau com les tiges, les inferiors pinnatipartides amb forma lirada i el pecíol alat; les superiors més menudes, enteres o dentades i abracen parcialment la tija (semiamplexicaules)

Les lígules exteriors tenen un color obscur

Flors en capítols, amb un llarg peduncle, de color groc llimona amb les puntes de les lígules fosques, solitaris i molt grans (fins sis cm de diàmetre). Les bràctees del involucre són grosses, acabades en punta i disposades en un sol nivell, també cobertes de pèls suaus i amb el marge obscur. Flors pentàmeres, hermafrodites; calze reduït a una corona d’escates; corol·la de base tubular acabada en una lígula radiant, amb 5 dents apicals, de color groc llimona a la part superior (adaxial) i amb ratlles morades a la part inferior o abaxial. Androceu amb cinc estams de filament lliure; Gineceu d’ovari súper amb curt estil i dos estigmes divergents. Floreix de març a l’agost però especialment a la primavera. 

El plomall de l'aqueni té dues files de pèls plomosos

Fruit en aquenis torulosos rematats amb un bec buit i escabrós, estretint-se des de la base lleugerament dilatada a la part superior, de color vermellós i papus de dues files de pèls plomosos de color blanc crema

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El papus o plomall del fruit permet que la planta, ancorada al sòl per la seva natura, puga enviar les llavors ja madures voleiant cap a colonitzar nous territoris.

USOS I PROPIETATS: Les fulles són un dels ingredients del “preboggion”, una mescla d’herbes típica de la cuina de Ligúria, on s’empra per a farcir ravioli i pansoti, per a la sopa minestrone o per a la frittata.

Les bràctees de l'involucre, bordejades d'obscur, estan en un sol nivell

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Aquesta espècie fou dedicada per Linné al metge i botànic J. Deléchamps, que va viure al segle XVI, per això el nom específic delechampii.  El nom del gènere, Urospermum,  al·ludeix al fet de què les llavors (sperma) tenen una cua (urà), que acaba en un plomall.

És una planta de distribució mediterrània, absent a la major part de la península Ibèrica.

Urospermum dalechampii va ser publicat per Giovanni Antonio Scopoli

Família Compositae (Asteraceae)