NOMS: Vincapervinca,
Vinca, Viola de bruixa, Proenga, Donzella. Castellà:
Alcadórea, alcandueca, hierba doncella, hierba lechera, vincapervinca, flor de
muerto, barredera, jazminicos, flor de los cementerios. Èuscara: Ikonte belarr, vinca.Gallego:
Cangroia. Portuguès: Erva da inveja, Congossa, Pervinca. Francès:
Pervenche difforme. Anglès: Intermediate Periwinkle, Lesser Periwinkle. Italià: Pervinca ovata. Alemany: Immergrün, Wintergrün, Kleines
Immergrün
 |
Flor i poncella de Vinca difformis
|
SINÒNIMS: Vinca obtusiflora Pau; Vinca media Hoffmanns. & Link
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
occidental
HÀBITAT: Populion
albae. Llocs ombrívols i humits, vores de
camins, vores de rius, fins els mil metres d’altitud. Aquest exemplar ha sigut fotografiat a la
zona dels Alcavins, a la vora del riu Canyoles al seu pas per Vallada
(València)
 |
| Sèpals del calze linears, llargs i aguts |
FORMA VITAL: Camèfit: tipus
biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix
els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen
les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Herba
perenne sufruticosa de tiges llargues, de fins dos metres, esteses a ran de
terra formant estores verdes.
 |
| Les fulles tenen un color verd lluent, sense pèls |
Fulles amb pecíol, oposades, amb limbe ovat arrodonit a la base, sense pèls.
 |
| la forma dels pètals, tallats obliquament la fan fàcilment identificable |
Flors de color blau
molt clar, quasi blanc, a l’àpex de llargs peduncles axil·lars, pentàmeres amb
calze de cinc sèpals linears, llargs i aguts, units a la base. Corol·la en tub
d’1 a 2 cm que s’obri en cinc lòbuls que formen el limbe, de 3 a 5 cm de
diàmetre, amb els cinc segments de la corol·la ostensiblement truncats
obliquament que recorden una hèlix. Floreix des de mitjan hivern a quasi
l’estiu.
 |
Fruit amb dos fol·licles amb els sèpals linears dels calze persistent
|
Fruits en doble fol·licle dehiscent, és a dir, que s'obren espontàniament per deixar caure les llavors.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: La prefloració de la Vinca és contorta, és a dir, abans d’obrir-se la flor cada pètal està muntat sobre el següent i queda per baix
de l’anterior, de manera que sembla que l’han retorçut. Aquesta característica
ha donat nom a un Orde de dicotiledònies que comprèn les famílies de les
apocinàcies, les asclepiadàcies, les gencianàcies i les loganiàcies.
 |
| A la poncella que està obrint-se, a l'esquerra, pot veures la disposició contorta del pètals |
USOS I PROPIETATS:
: Com la seua parent, la Vinca major,
té aplicacions antitumorals en endocrinologia però sols ha d’utilitzar-se amb
prescripció mèdica perquè són tòxiques. S’empra en jardineria com planta
ornamental.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Vinca
pot derivar del llatí "pervincio"
que aferro, per la facilitat dels estolons en aferrar-se al terra. L’epítet
específic difformis està format per
la preposició adversativa “dis” i de “forma” aspecte, forma, és a dir, de
diferent aspecte
En la Toscana italiana les dones teixien garlandes amb les
llargues tiges en flor per les xiquetes i verges que morien.
Vinca difformis va
ser descrita per Pierre Andrè Pourret i publicada en Mem. Acad. Toul. 3: 333. 1788.
Família Apocynaceae
