Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. & Schult.

NOMS: Fenàs. Agropir glauc. Albellatge. Fenàs de marge. Llistó. Castellà: Lastón. Fenal. Italià: Paléo dei campi abbandonati . Francès: Brachypode de phénicie. Anglès: Thinleaf False brome. Alemany: Fieder-Zwenke.

Inflorescència erecta

SINÒNIMS: Festuca phoenicoides L.;  Brachypodium mucronatum  Willk.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Prats secs, marges de camins, marges i camps de conreus, garrigues i pinars, sobre sòls una mica humits, profunds i ombrívols. Fins els 1500 metres d’altitud

Herba rizomatosa

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia rizomatosa que pot arribar a fer més d’un metre d’alçada, amb tiges erectes i rígides.

Fulles concentrades a la base de la planta

Fulles poden mesurar fins 40 cm, rígides i més llargues que el llistó (Brachypodium retusum) amb els nervis prominents per l’anvers i amb pèls, totes concentrades a la base de la planta i no disposades de forma dística. Lígula dentada, arrodonida o truncada d’1 a 1,5 mm.

Espiguetes arquejades

Flors en inflorescència erecta de fins un pam. Les espiguetes són arquejades i rígides, de 30-60 mm, no aplicades a l’eix. Glumes desiguals, la superior major i mucronada o curtament arestada. Lemma mútica (sense aresta) o molt curta. Androceu de tres estams amb dues teques que formen una X que vibra al vent. Gineceu d’ovari súper amb pistil acabat en dos estigmes plomosos. Floreix de maig a setembre

Fruit en cariopsi linear-oblonga i comprimida lateralment.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En la pol·linització anemòfila (pel vent) les flors masculines tenen llargs filaments acabats en estams exposats a l'aire, molt mòbils que sobresurten fora de l’espícula, que el vent belluga fàcilment, i les flors femenines tenen els estigmes en forma de ploma per captar millor el pol·len aerovagant.

Lígula truncada

USOS I PROPIETATS: És útil en la fixació i estabilització del sòl en talussos, i en jardineria de baix manteniment o prop de la costa, en agrupacions de gramínies.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Brachypodium   deriva del grec “βραχύς brachýs” breu, curt, i de “πούς, ποδός” peu, tija, és a dir, de tija curta, per les espiguetes subsèssils.  

L’epítet específic phoenicoides deriva del grec "phóinix" palmera, i “εἷδος eidos” aspecte, és a dir, amb aspecte de palmera, perquè sembla una petita palmera quan s’obrin les espiguetes molt separades de l’eix de la inflorescència.

S’anomena successió al procés pel qual unes comunitats es substitueixen per unes altres de manera natural en un ecosistema. El fenàs és un fixador de la successió ecològica, ja que s'instal·la en els estadis inicials de prats pasturats i després, permet que aquesta avanci cap a comunitats més complexes.

Brachypodium phoenicoides va ser descrita per (L.) Roem. & Schult. i publicada en Systema Vegetabilium 2: 740. 1817.

Família Gramineae (Poaceae)

Lolium perenne L.

NOMS: Margall. Margall trepitjat. Raigràs anglès. castellà : Ballica. Vallico. Raigrás inglés. Gallego: Amargall. Xoio. Ballico. Èuscara: Llolo-belarra. Lolloa. Portugués: Azevem. Joio silvestre. Raigaz. Occità: Margai. Italià: Logliarello. Loglio comune. Francès: Ray-grass anglais, Ray-grass commun. Anglès: Perennial ryegrass, Ryegrass. Alemany: Ausdauerndes Weidelgras. Deutsches Weidelgras. Englisches Raigras. Neerlandès: Engels Raaigras. Grec: Αγριοήρα.

Espiguetes sèssils aplicades a la tija

SINÒNIMS: Lolium tenue L.;  Lolium cristatum L. ex Nyman.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Polygonion avicularis. Camps de conreu, vores de camins, llocs trepitjats. . Entre els 100 i els 1400 metres d’altitud.  

Gramínia cespitosa

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia cespitosa amb tiges florals de fins 60 cm d’alçada

Lígula membranosa i aurícules

Fulles llises, lluentes, de prefoliació plegada, de 2-4 mm d’amplada, amb lígula i aurícules.

Espiguetes més llargues que els entrenusos

Flors en espiguetes compactes, sèssils, aplicades sobre la tija en un sol pla, més llargues que els entrenusos. Gluma més curta que l’espigueta. Lemma sense aresta. Floreix de maig a octubre

Fruit en cariopsi allargat

Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L'espícula és la inflorescència característica bàsica de les gramínies i de la família de les ciperàcies. Es tracta d’una espigueta reduïda a una, dues o diverses flors incompletes, i protegides a la base per dues bràctees o glumes. Les espícules s’agrupen formant espigues (en el cas dels Hordeum per exemple), en raïm (com els Brachypodium)  o panícules (com en la civada (Avena).

USOS I PROPIETATS: S’empra com farratge pel bestiar i, junt a altres espècies, es sembra per fer les gespes que tan de moda estan. Forma part de quasi totes les barreges per a gespes per la resistència al trepig.   

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lolium és un vocable que empraven Virgili i Plini per referir-se al jull o zitzània, planta que es considerava perjudicial per la vista.

L’epítet específic perenne deriva del llatí “per” un prefix intensificador, i “annus” any, és a dir, que dura més anys.

Lolium perenne va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 83. 1753.

Família Gramineae (Poaceae)

Brachypodium distachyon (L.) Beauv.

NOMS: Fenàs anual. Fenàs de dues rengles. Llistó Castellà: Gramilla. Espiguilla de burro. Botea. Francès: Brachypode à deux épis. Italià: Paléo annuale. Anglès: Purple False-brome. Stiff Brome. Alemany: Zweiährige Zwenke.

Normalment hi ha dues espiguetes per tija

SINÒNIMS: Bromus distachyos L.;  Trachynia distachya (L.) Link.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània     

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Llocs secs, prats teròfits, coscollars i marges de camins. Fins els 1500 m d’altitud

Herba petita amb les tiges geniculades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita gramínia erecta de fins un pam d’alçada, geniculada, de tiges rígides i nues a la part superior.

Fulles amb pèls i lígula membranosa

Fulles de color verd clar, amb pèls a la beina i al limbe, curtes, planes i escabres.

Glumel·la inferior amb aresta

Flors en espiga curta i erecta, amb espiguetes arestades disposades directament sobre la tija. Glumel·les iguals, la inferior acabada en una aresta més llarga que les flors. Floreix a la primavera, fins el mes de juny.

Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Diu Montserrat Mitjans, al seu llibre “Gramínies. Conèixer-les i distingir-les” que “Gramínies vol dir alimentació, recuperació d’espais degradats, oci, excipients, cosmètics, al·lèrgies, jardineria, art, mobles, estris, biocombustible...” i és veritat, doncs les civilitzacions humanes s’han format al voltant de les gramínies i han evolucionat gràcies a d’elles.

USOS I PROPIETATS: Aquesta herba, aparentment insignificant, és un excel·lent organisme model per a l’estudi del genoma de les gramínies i, per tant, dels cereals, essencials per a l’alimentació humana. Una sèrie d’atributs dels seus genomes, la petita estatura, l’auto-fertilitat, un curt cicle vital, les simples necessitats, i un sistema de transformació eficient ha facilitat el que haja sigut seqüenciat el seu genoma i publicat a la revista “Nature” en 2010. 

Brachypodium distachyon s’ha consolidat, des d’aleshores, com una eina important per a la genòmica comparativa. En l’actualitat s’està convertint en un model per a les malalties de les plantes de cultiu, facilitant la transferència, del model als cultius, dels coneixement sobre la resistència a la malaltia. També és un model útil per als estudis de biologia del desenvolupament evolutiu.

Espiguetes disposades directament sobre la tija

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Brachypodium, deriva del grec “βραχύς brachýs” breu, curt, i de “πούς, ποδός” peu, tija, és a dir, de tija curta.

El nom específic distachyon ve del grec "dias" dos, i “σταχυϛ stachys” espiga, és adir, amb dues espigues, perquè, en general, duen dues espiguetes en cada tija, tot i que poden dur-ne fins cinc espiguetes.

Brachypodium distachyon va ser descrita per (L.) Beauv. i publicada en Essai d'une Nouvelle Agrostographie 101, 155, 156. 1812.

Família Gramineae (Poaceae)