Austrocylindropuntia subulata (Muehlenpf.) Backeb.

NOMS: Agulles d’Eva.  Castellà: Alfileres de Eva. Anglès: Eve's pin. Eve's needle.

Flors grans i cridaneres

SINÒNIMS: Opuntia subulata (Muehlenpf.) Engelm.; Cylindropuntia subulata (Muehlenpf.) F.M.Knuth; Opuntia exaltata A. Berger

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

Planta arborescent de creixement columnar

HÀBITAT: Cultivada als jardins i naturalitzada

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: És una planta de fins 4 metres d’alçada, de creixement columnar, amb tiges verdes cilíndriques, erectes, robustes i ramificades, amb una mena de protuberàncies com escates disposades en espiral. Les tiges tenen arèoles blanques i llanoses, i espines de fins 4 cm rígides  de color blanc o groc.

Fulles cilíndriques i carnoses

Fulles cilíndriques, crasses, de fins 7 cm de longitud, amb una punta fina a l’àpex. Les fulles creixen a l’àpex de les tiges i cauen amb el fred.

Tèpals de color rosa o vermell

Flors grans i cridaneres, amb tèpals de color rosa o vermell, que no arriben a obrir-se del tot. Androceu amb nombrosos estams. Floreix a la segona meitat de la primavera i l’estiu.

Fruit ovoide amb espines curtes

Fruit sembla un segment de tija d’uns 10 cm, verd, ovoide, amb les espines més curtes

Espines lacerants

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L'arèola és la característica distintiva de la família de les cactàcies i serveix per a identificar-la i distingir plantes suculentes semblants però que són d'altres famílies. Les arèoles són gemmes axil·lars altament especialitzades, zones meristemàtiques, clarament visibles i normalment apareixen com petites protuberàncies de colors clars o foscs, d'on sorgeixen grups d'espines. Les arèoles representen una important modificació evolutiva per a aquestes plantes. Donen origen a les espines, que són el seu principal mitjà d'autodefensa i, a més, el fet que les espines sorgeixin d'elles en lloc de sorgir directament de la tija, proporciona un recobriment molt més efectiu que en altres plantes.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria a l’aire lliure. Cal però ubicar-la fora de les zones de pas, perquè les espines són lacerants.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: EL nom genèric Austrocylindropuntia es compon de tres termes: "Auster austro" que és un vent del sud; del grec "κύλινδρικóς kylindrikos" cilíndric, i "Opuntia" (veure) un cactus, és a dir, un cactus meridional de forma més o menys cilíndrica. L’epítet específic subulata deriva de “subula” punxó emprat pels sabaters i la terminació “atus” semblant, paregut, és a dir, com un punxó, per les llargues espines.

L’ús d’aquestes plantes exòtiques als jardins, i l’abandó descontrolat de restes de poda, afavoreixen la naturalització d’espècies amb mínimes exigències hídriques com les cactàcies, raó per la qual es troben molt escampades per les nostres terres. En zones àrides competeixen amb avantatge amb la flora autòctona, desplaçant espècies com el llentiscle (Pistacia lentiscus) o el margalló (Chamaerops humilis).  Les “Opuntia spp. Chumberas, todas las especies, incluidas Cylindropuntia, Platyopuntia, Brasiliopuntia, Austrocylindropuntia.” estan incloses, com espècies invasores, en el Decret 213/2009 de “Especies vegetales exóticas sometidas a régimen de limitaciones en la Comunidad Valenciana.”

Austrocylindropuntia subulata va ser descrita per Curt Backeberg i publicada en Die Cactaceae: Handbuch der Kakteenkunde. Einleitung und Beschreibung der Pereskioideae und Opuntioideae. 1942: 12. 1942. però fins arribar ací va passar per varis gèneres. El basiònim és  Pereskia subulata, publicat per Muehlenpfordt en  Allgemeine Gartenzeitung 13: 347. 1845. Després Georg Engelmann la va publicar amb el nom de Opuntia subulata en The Gardeners' Chronicle & Agricultural Gazette 19: 627. 1883. I encara F.M. Knut la va rebatejar amb el nom de Cylindropuntia subulata en Kaktus-ABC 121. 1935.

Família Cactaceae

Chamaerops humilis L.

NOMS: Margalló. Garballó. Bargalló. Margallonera. Palma d'escombres. Palmella. Castellà : Palma de escobas. Palmito. Èuscara: Astapalma. Palmondo nanoa. Portuguès: Palmeira-anâ. Palmeira das vassouras. Italià: Palmetto. Palma nana. Cefaglione. Francès: Palmier nain. Doum. Anglès: European Fan-palm. Alemany: Zwergpalme. Neerlandès: Europese Dwergpalm. Grec: Χαμαίροψ χαμηλός. 

Inflorescència masculina amb espates basals

SINÒNIMS: Phoenix humilis (L.) Cav.

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Oleo-Ceration. Pedregars, coscollars, llocs oberts i àrids de les vessants de les muntanyes, fins els 800 metres d’altitud.

A la natura no sol superar l'estat arbustiu, per la presió humana i els incendis

FORMA VITAL: Faneròfit: una de les formes biològiques de Raunkiaer caracteritzades per tindre les gemmes persistents durant els períodes desfavorables de l'any, situades a més de 25 cm de terra i, segons l'alçada, hom els classifica en nanofaneròfits (fins a 2 m), microfaneròfits (de 2 a 8 m), mesofaneròfits (de 8 a 30 m) i megafaneròfits (més de 30 m).

DESCRIPCIÓ:  Arbre petit, quasi sempre en forma de palmera arbustiva, amb un tronc columnar que pot arribar als 4(7) metres d’alçada i 35 cm de diàmetre però normalment és molt més curt. És una planta polígamo-dioica.

Fulles palmades de consistència coriàcia

Fulles perennes, palmades, en forma de ventall, de consistència coriàcia, amb un llarg pecíol de 20 a 40 cm amb agullons als marges.

Flors hermafrodites

Flors en inflorescències en espàdix ramificat i erecte, amb dos espates bassals. Flors grogues, trímeres i unisexuals o hermafrodites, amb sis tèpals disposats en dos verticils. Les flors masculines amb sis estams i les femenines amb ovari súper acabat en un estigma. Dels tres carpels que hi ha, dos s'atròfien, i sols un es converteix en fruit. Floreix a la primavera (abril, maig i juny)

Fruit en baia: els dàtils de rabosa

Fruit en baia més o menys ovoide de color vermell fosc que van fent-se negres. És el que anomenem dàtils de rabosa. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les palmeres tenen una organització diferent als demés arbres o arbusts. Consten d’un tronc sense ramificar que no té creixement secundari en gruix i porta al capdamunt una roseta de fulles grans que protegeixen la gemma apical.

Chamaerops humilis  és una planta polígamo-dioica, és a dir, que els peus masculins poden tindre flors hermafrodites i unisexuals.

Flors masculines amb sis estams

USOS I PROPIETATS: Les fulles s’han emprat per fer graneres, barrets, estores i objectes de cistelleria com, per exemple, els cofins, que eren uns cabassos per guardar les figues seques.

A la regió mediterrània, és molt cultivat en jardineria, doncs és una de les plantes més representatives de la vegetació mediterrània occidental.

Els dàtils de rabosa són de sabor aspre pels tanins que contenen però bons per combatre les diarrees.

Els ulls i les inflorescències tendres (les espates) del margalló (les filloles) són comestibles, així com el cor dels troncs joves i tendres.

Flors hermafrodites amb espata

SABIES QUE... Chamaerops ve del grec chamaí, que significa nano, en terra, que s’arrastra; i rhops que significa matoll, malesa. L’epítet específic humilis abunda en la mateixa característica, doncs ve del llatí que significa baix. 

És l’única palmera autòctona de la península, i bioindicador del piso termomediterrani doncs marca el límit dels mil metres d’altitud. 

Resisteix els cremats doncs rebrota després d’un foc, raó per la qual abunda en llocs castigats pels incendis.

El margalló és una planta protegida al País Valencià, Balears i Catalunya.

El coleòpter Derelomus chamaeropsis pon els ous en les flors dels peus masculins del margalló, ja que s'alimenta de pol·len, però els peus femenins del margalló imiten l'olor del pol·len i així atrauen els coleòpters carregats del pol·len de les plantes mascle i, amb aquesta estratègia, es facilita la pol·linització.

Família Palmae (Arecaceae)

Coronilla juncea L.

NOMS: Coronil·la júncia, Coroneta de rei, Coronella, Ginestera. Cast. Coronilla. Coletuy. Ginestera. Francès: Coronille à allure de Jonc. Coronille à tiges de Jonc. Italià: Cornetta giunchiforme.

Inflorescències en umbel·la

SINONIMS: Ornithopus junceus (L.) Hornem.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Garrigues i pinars, matollars secs i assolellats, sobre terrenys preferentment calcaris, de 0 a 800 m d’altitud.

Tiges junciformes, amb molt poques fulles

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: faneròfit amb les gemmes persistents situades a menys de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust de fins als dos metres però rarament supera el metre d’alçada, de tiges color verd glauc, buides, junciformes, clorofíl·liques, quasi herbàcies, llises, sense pèls i amb entrenusos llargs

Fulles imparipinnades carnoses

Fulles que cauen, amb raquis foliaci, alternes,  imparipinnades amb 2-3 parells de folíols el·líptic-linears lleugerament carnosos, amb estípules membranoses soldades. És molt poc foliós.

Flors papilionades

Flors umbel·lades agrupades en grups axil·lars de 4-12 flors grogues en cercle com una corona, amb pedicels, sostingudes per peduncles més llargs que les fulles. Calze amb dents molt curtes. Corol·la amb estendard, ales i quilla, com és habitual en la família. Floreix en primavera i estiu però a la tardor també poden veure’s flors.

Fruit en loments

Fruit en llegum pèndul lleugerament arcuat, indehiscent i articulat per constriccions poc marcades. És el que en botànica s’anomena loment

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El “loment” és una llegum amb beina, com les faves, però indehiscent, és a dir, que no s’obri sinó que està marcat per constriccions, semblants a les porcions d’una barreta de xocolata, per on al madurar es trenca en trossets amb una llavor cada trosset.

Calze amb dents curtes

USOS I PROPIETATS: Com quasi totes les “coronil·les” del gènere, conté glucòsids cardiotònics, per la qual cosa les llavors són verinoses. 

Tot i que el fullatge és escàs, s’empra en jardineria per formar massissos junt a arbusts de floració coincident en el temps. Junt al margalló (Chamaerops humilis), per exemple, les flors grogues fan un contrast cromàtic intens.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Coronilla el va prendre Lobelius de l’espanyol diminutiu de corona, en al·lusió a la forma de la inflorescència. Més tard el va establir Tournefort i Linné el va revalidar.

L’epítet específic juncea  ve del llatí “iuncus” jonc, per la similitud de les tiges quasi afil·les amb els joncs.

És una planta pionera, de les primeres que s’instal·len en medis verges que han patit degradació per qualsevol motiu. Les seues arrels formen nòduls que contenen bacteris fixadors de nitrogen que funcionen com fertilitzants naturals.

Coronilla juncea va ser descrita per Linné i publicada a Species Plantarum 2: 742. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)