Convolvulus cneorum L.

NOMS: Corretjola argentada. Castellà: Gloria de la mañana. Campanilla plateada. Italià: Vilucchio turco. Francès: Liseron de Turquie. Liseron camélé.  Anglès: Silverbush. Bush morning glory. Shrubby bindweed. Neerlandès: Zilverwinde.

SINÒNIMS: Sciadiara cneorum Raf. 

DISTRIBUCIÓ: Procedeix de Tunísia, al nord d’Àfrica i del Sud-est d'Europa: Albània, Itàlia, Sicília i l’antiga Iugoslàvia

HÀBITAT: Aquesta planta creix de natural sobre sòls calcaris pobres i pedregars

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: És un petit arbust perennifoli d’hàbit arrodonit, que creix a l’Europa i Àfrica mediterrànies, i només arriba als 60 cm d’alçada. A diferència de moltes espècies del gènere no és enfiladissa.

Fulles peciolades, simples, alternes, lanceolades, amb el marge enter i de color verd platejat, degut a un pèls fins que les cobreixen.

Flors en gran quantitat, en panícules terminals; calze amb cinc sèpals lanceolats coberts de pèls fins i llargs: corol·la campanulada blanca o rosada amb ratlles més obscures pel revers i la gola groga, de 2 a 4 cm de diàmetre. Androceu amb cinc estams amb filament i anteres blanques. Gineceu amb ovari súper, estil blanc i estigma bífid. Floreix entre maig i juny, una floració curta però espectacular.

Fruit en càpsula que s’obri per quatre valves

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Moltes de les espècies del gènere Convolvulus estan considerades com a males herbes que poden sufocar i asfixiar a altres plantes més valuoses pujant sobre elles, com, per exemple, C. althaeoides o C. arvensis; només algunes, com aquesta corretjola argentada, es cultiven deliberadament en jardineria gràcies a les seves atractives flors.

USOS I PROPIETATS: Pel seu caràcter xeròfit s’empra molt en rocalles, en massissos i bordures. També s’utilitza com entapissant, i es conrea en test. No és exigent edàfic, suporta el sòl calcari i pobre amb la condició d’estar ben drenat. A ple sol. Suporta períodes de sequera quan està ben arrelada però cal protegir-la del fred hivernal. Al final de la floració cal fer una poda per aconseguir plantes més compactes. Multiplicació per llavor, sembrada a principis de primavera, o per esqueix de fusta tendra a finals d’estiu o la tardor. Són prou resistents a les plagues però pot veure’s pugó o aranya roja sobre aquesta planta.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Convolvulus ve del llatí ”convolvere”, que significa embolicar, enredar, perquè moltes de les espècies d’aquest gènere emboliquen les plantes pròximes. L’epítet específic cneorum va ser emprat per Plni per referir-se a una planta atribuïble a la bufalaga (Thymelaea sp.) per indicar un arbust amb les fulles semblants a l’olivera, però possiblement es referia al matapoll (Dephne gnidium).

Convolvulus cneorum va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 157. 1753.

Família Convolvulaceae

Ipomoea sagittata Poir.

NOMS: Campaneta de canyar. Meravella sagitada. Castellà: Ipomoea asaetada. Campanillas. Correhuela de cañaveral. Francès: Ipomée sagittée. Italià: Campanella selvàtica. Anglès: Saltmarsh Morning-glory. Arrow-leaved morning glory. Grec: Περιπλοκάδα.

SINÒNIMS: Convolvulus sagittifolius Michx.; Convolvulus wheleri Vahl; Ipomoea diversifolia Didr.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Procedeix de la península mexicana de Yucatán.

HÀBITAT: Phragmition. Creix als canyissars litorals, fins als 50 metres d’altitud. Aquesta de la platja de Tavernes de la Valldigna

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Enfiladissa perenne amb tiges que poden assolir els 6 metres, glabra, amb rizoma ramificat i nusos arrelants.

Fulles peciolades, limbe sagitat, curtament mucronat i marge enter

Flors en inflorescències en cimes axil·lars, amb peduncle més llarg que la fulla axil·lar, de 3-5 flors. Aquestes són pentàmeres, pedicel·lades, amb bractèoles que cauen. Calze campanulat amb sèpals lleugerament desiguals, els externs un poc més curts, herbacis, mucronats i amb el marge rogenc. Corol·la infundibuliforme, amb lòbuls sinuats, de color rosa o porpra. Androceu amb estams de filament pilós i anteres blanques. Gineceu d’ovari binocular, amb un estil i dos estigmes. Floreix a finals de primavera i principi de l’estiu, en juny i juliol.

Fruit en càpsula bilocular, esfèrica, glabra, amb dues llavors per lòcul.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És una exòtica invasora que creix en zones humides d'alt valor ecològic com la marjal de Pego i zones pròximes (Alacant), marjals de Moncofa (Castelló), Cullera, l'Albufera (València) i el Delta de l'Ebre (Tarragona). En terrenys humits pròxims al mar s’enfila per qualsevol de les espècies de port elevat com a Arundo donax, Phragmites communis, Typha angustifòlia, etc.

Les flors s’obrin quan calfa el sol, romanen unes hores obertes i després es tanquen, fins l’endemà.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Ipomoea, deriva de les veus gregues “ips ιψ”, que significa cuc, i “omoios ὄμοιος”, que significa paregut, és a dir, paregut a un cuc, per l’aspecte voluble de les tiges.

L’epítet específic, sagittata, ve del llatí sagitta, fletxa, per les fulles en forma de punta  fletxa  

Ipomoea sagittata va ser descrita per Jean Louis Marie Poiret, i publicada en Voyage en Barbarie 2: 122–123. 1789.

Família Convolvulaceae

Calystegia soldanella (L.) R.Br.

NOMS: Campaneta de la mar. Corretjola blanca. Corretjola mascle. Coleta de mar. Castellà: Berza marina. Correhuela mayor. Hiedra campana. Soga de árboles. Gallego: Calistexa. Corriola da praia. Portuguès: Soldanela. Couve-do-mar. Italià: Convolvolo delle sabbie. Vilucchio marittimo. Francès: Liseron des dunes, Liseron des sables, Liseron soldanelle. Anglès: Sea bindweed. Alemany: Strand-Winde. Neerlandès: Zeewinde. Grec: Καμπανέλες. Xinès: shen ye da wan hua.

Flors axil·lars solitàries

SINÒNIMS: Convolvulus soldanella L.; Calystegia reniformis R. Br.

DISTRIBUCIÓ: Subcosmopolita

HÀBITAT: Ammophilion arundinaceae. Viu a les platges i als arenals litorals. Aquestes de la platja de Tavernes de la Valldigna

Herba de tiges reptants

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba glabra de tiges reptants que pot fer fins 50 cm de llarg, arrelada a la sorra mitjançant un rizoma prim i ramificat. Produeix làtex blanc.

Fulles suborbiculars un poc carnoses

Fulles oposades, un xic carnoses, lluentes, amb pecíol llarg i limbe suborbicular amb dues aurícules a la base, el que hi dona una forma de ronyó (reniforme)

Corol·la en forma d'embut de color rosa i blanc

Flors axil·lars, solitàries, a l’àpex d’un llarg peduncle que pot arribar als 10 cm. La corol·la, rosa i blanca, té forma d’embut de fins cinc centímetres de diàmetre, embolcallat a la base pels cinc sèpals lliures i ovals del calze i per les bractèoles que cobreixen el calze i són tan llargues com ela sèpals. androceu amb cinc estams inserits a la base del tub de la corol·la. gineceu amb ovari súper i estil acabat en estigma bilobat. Floreix de maig a juliol.

Fruit en càpsula ovoide

Fruit en càpsula ovoide de més d’un centímetre dehiscent, que s’obri per quatre valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies europees del gènere Calystegia es caracteritzen per tindre un parell de bractèoles amples, immediatament per sota dels sèpals, que embolcallen el calze.

Calze embolcallat per les bractèoles

USOS I PROPIETATS:  La bullida de les arrels s’empra, en medicina popular, com porgant i per combatre el reuma però cal anar en compte perquè una dosi superior a 30 gr. d’arrels per mig litre d’aigua pot ser perjudicial per la salut.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Calystegia deriva del grec “kylix” que significa calze, copa, tassa, i “stéghe”, que significa sostre, per les grans bràctees que protegeixen el calze. L’epítet específic soldanella és un diminutiu del italià “soldo” moneda redona, nom derivat del “solidus” una moneda d’or a l’Imperi, segons Apuleu, en referència a la forma de les fulles.

Aquesta espècie, abans molt comuna a totes les platges, està en franca regressió i ha desaparegut en moltes localitats per l’excés d’urbanitzacions i els canvis en el nivell freàtic. (Vegeu “El canvi ambiental global en la flora singular” en la revista Mètode)

Carles Linné va descriure per primera vegada aquesta espècie i la va publicar com Convolvulus soldanella en Species Plantarum 1: 159. 1753. (1 May 1753). Amb el nom actualment acceptat de Calystegia soldanella va ser publicat per Robert Brown en Prodromus Florae Novae Hollandiae 484. 1810.

Família Convolvulaceae

Convolvulus lineatus L.

NOMS: Campanera ratllada. Corretjola ratllada. Campanella argentada. Castellà: Campanilla espigada. Campanilla pelosa. correhuela de pobres. Italià: Vilucchio striato. Francès: Liseron à rayures parallèles. Liseron rayé. Anglès: Narrow-leaved Bindweed. Alemany: Gestrichelte Winde.

Flors amb bractèoles que sovint sobrepassen el calze

SINÒNIMS: Convolvulus humilis Salisb.; Convolvulus besseri Spreng.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània-Irano-turaniana

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Erms terofítics, marges, vores de camins, sobre sòl calcari. Fins els 1250 metres d’altitud.

Herba de tiges decumbents

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges decumbents o ascendents, més o menys lignificada a la base, que rarament sobrepassen la longitud de les fulles bassals. Tota la planta està coberta d’una densa pilositat suau de pèls aplicats.

Fulles cobertes de pilositat que donen un aspecte platejat

Fulles alternes atapeïdes en roseta bassal, oblongo-lanceolades, atenuades a la base en pecíol, semblants a les de l’herba-fam (Plantago albicans) amb la qual pot confondre’s quan estan sense flor. Les fulles de les tiges (caulinars) són de forma semblant però més petites.

Corol·la en forma d'embut

Flors amb bractèoles, que sovint sobrepassen el calze, i curt peduncle. Calze amb cinc sèpals lanceolats i acabats en punta (acuminats). Corol·la rosa o blanquinosa amb cinc línies més fosques per l’exterior, i la forma típica de les corrioles: en forma d’embut de 12-25 mm de longitud. Cinc estams. Ovari súper amb estil bífid. Floreix de maig a juliol.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula pilosa més curta que els sèpals del calze persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les peces del periant (sèpals, pètals o tèpals) poden ser lliures estar soldades pels marges i, en aquest darrer cas, formen tubs més o menys llargs. Si, com en aquest cas, els pètals estan soldats, direm que la corol·la és simpètala.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Convolvulus ve del llatí ”convolvere”, que significa embolicar, enredar, perquè moltes de les espècies d’aquest gènere emboliquen les plantes pròximes.

L’epítet específic lineatus, deriva del llatí “linea” que significa ratlla, línia, però també una cosa definida, un estil.

Família Convolvulaceae

Ipomoea indica (Burm.) Merr.

NOMS: Campanetes de jardí. Campana blava. Marevelles, Ungles de bruixa. Castellà : Enredaderas. Maravillas. Francès: Ipomée d'Inde. Volubilis. Anglès: Oceanblue Morning-glory. Alemany: Indische Prachtwinde.

Flors en inflorescències axil·lars

SINÒNIMS: Convolvulus indicus Burm.; Ipomoea acuminata (Vahl) Roem. & Schult.;

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Neotropical

HÀBITAT: Lycio-Ipomoeion. Introduïda, procedent del continent americà i cultivada als jardins, naturalitzada als camps abandonats, marges de torrents i vores de sèquies. Fins els 500 metres d’altitud.

Planta enfiladissa

FORMA VITAL: Faneròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ:  Planta herbàcia perenne, amb rizomes, enfiladissa. Tiges amb pèls de fins 10 metres i molt ramificats, de vegades rogencs.

Fulles profundament trilobades

Fulles alternes i peciolades de forma molt variable. En les tiges joves són enteres, mentre que en les més velles són amplament ovades i trilobades, amb pèls pel revés.

Corol·la en forma d'embut

Flors en inflorescències axil·lars pedunculades, amb bràctees linears i agudes. Floreix des de juny fins a novembre. Calze amb sèpals lanceolats, aguts i amb pèls. Corol·la gran de color blavós violeta, amb els pètals soldats formant un tub en forma d’embut (infundibuliforme). Androceu amb estams desiguals inserits a la part inferior de la corol·la i pubescents a la base del filament. Gineceu amb ovari i estil acabat en tres estigmes papil·losos. 

Fruit en càpsula globular

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és autoincompatible, raó per la qual la majoria de plantes, que presenten un sol genotip, no produeixen fruit. L’escassetat de llavor es compensada, però, per la gran capacitat d’arrelament per esqueix. 

USOS I PROPIETATS: Planta introduïda molt emprada en jardineria com ornamental per a tanques, cobrir murs, etc.

Les flors produeixen molt de nèctar pel que són apreciades en apicultura.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Ipomoea deriva de les veus gregues “ips ιψ”, que significa cuc, i “omoios ὄμοιος”, que significa paregut, és a dir, paregut a un cuc, per l’aspecte voluble de les tiges.

El nom específic indica mostra l’origen indià de la planta (indià de les “Índies Occidentals”, del Carib)

S'ha convertit en una mala herba nociva i espècie invasora a Austràlia, Nova Zelanda i Califòrnia.

Família Convolvulaceae

Calystegia sepium (L.) R. Br.

NOMS: Campanetes. Campanetes de canyar. Corretjola blanca. Corretjola gran. Corretjola mascle. Occità: Campaneto de sebisso. Castellà : Correhuela mayor. Hiedra campana. Soga de árboles. Gallego: Cabrinfollas. Campaiña. Èuscara: Ezkilluntza. Ezquerrte-zuri. Portuguès: Trepadeira. Bons-dias. Italià: Campanelle. Vilucchione. Francès: Liseron des haies. Grand Liseron. Anglès: Hedge Bindweed. Bellbine. Greater bindweed. Alemany: Gewöhnliche Zaunwinde. Große Winde. Neerlandès: Haagwinde.

Flors axil·lars solitàries

SINÒNIMS: Convolvulus sepium L.

Observacions: Es distingeixen dues subespècies. La subsp. sepium amb la corol·la blanca, els estams més curts i el fruit subglobós, que arriba als 1600 metres d’altitud;  i la subsp. silvatica amb bractèoles majors, la corol·la sovint amb bandes roses, els estams més llargs i la càpsula ovoide, que no sol passar dels 300 metres d’altitud.Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita: Es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

Planta enfiladissa

HÀBITAT: Convolvulion sepium. Torrents, aigüamolls, en canyars i herbassars en zones humides. Fins els 1600 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Planta enfiladissa amb tiges de fins cinc metres de llargària, sense pèls (glabra)

Fulles sagitades

Fulles de forma sagitada amb orelles (aurícules) truncades, amb el marge enter i limbe de color verd i amb pecíol.

Flors grans amb els pètals soldats forman un tub

Flors axil·lars solitàries, grans (de 3 a 7 cm), hermafrodites, amb els cinc pètals soldats en forma d’embut de color blanc, al final d’un peduncle llarg. Té dues bràctees foliàcies que amaguen els sèpals del calze. Cinc estams soldats a la base de la corol·la. Gineceu amb un ovari súper, un sol estil acabat en estigma bilobulat. Floreix de maig a octubre

Fruit en càpsula coberta per les bràctees

Fruit en càpsula globosa i sense pèls que s’obri en quatre valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La característica que diferencia aquest gènere són les dues grans bràctees, oposades i foliàcies que hi ha a la base del calze, ocultant-lo tot o parcialment, fet al que fa referència el nom científic.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com purgant, diürètica i laxant, utilitzant la tisana de fulles i arrels.

SABIES QUE... el nom del gènere Calystegia deriva del grec “kalux” que significa calze, copa, tassa, i “stégos”, que significa sostre, coberta, per les grans bràctees que protegeixen i oculten el calze.

El nom específic sepium, és el genitiu plural de "saépes" que significa cobertura, és a dir, de cobertura, pel gran poder de cobertura estenent-se sobre altres plantes.

Abans les bruixes preparaven beuratges i filtres d’amor amb una infusió de les fulles amb vi, per facilitar la seducció de la persona estimada.

També es deia que les blaüres curaven amb rapidesa només posant les fulles sobre la ferida durant un moment i deixant-les després sobre un lloc humit.

Està considerada una mala herba, doncs el ràpid creixement i alta capacitat de cobriment, junt a la facilitat de reproducció per llavors o a través de petits trossos d’arrels, la fan difícil d’eradicar en conreus com la vinya, on pot aclaparar i enderrocar les plantes cultivades.

Família Convolvulaceae