NOMS: Atzaroller.
Atzeroler. Cerotler. Soroller. Castellà : Acerolo. Azarolo. Èuscara: Acerola. Mapil-ondo.
Maspilatzea. Occità: Botelhonièr. Portuguès: Azaroleira. Azarola. Francès: Azarolier. Azérolier.
Épine d'Espagne. Italià: Azzaruolo. Azeruolo.
Anglès: Azarole. Mediterranean medlar. Mosphilla. Spanish Spine. Alemany: Azaroldorn. Neerlandès: Azarooldoorn.
 |
| Inflorescències en corimbe de flors blanques |
SINÒNIMS: Mespilus azarolus (L.)
All.; Crataegus aronia (L.) Bosc
DISTRIBUCIÓ:
Procedeix del Mediterrani oriental.
HÀBITAT: Cultivada
i subespontània per les nostres terres.
 |
| Petit arbre de fins 10 metres d'alçada |
FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la
classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents
situades a més de 2 m d'alçada.
DESCRIPCIÓ: Petit
arbre caducifoli que pot arribar a fer els 10 metres d’alçada, amb el tronc
llis de jove i esquinçat d’adult, i branques espinoses i, les joves,
tomentoses.
 |
| Fulles amb lòbuls irregulars |
Fulles amb curt
pecíol amb estípula, de forma més o menys triangular i dividides en 3-5 lòbuls
desiguals i irregulars, amb l’anvers lluent i el revers grisós pel toment que
les cobreix, de textura coriàcia.
 |
| Flors flairoses amb nombrosos estams |
Flors flairoses en
inflorescències en corimbe. Calze amb cinc sèpals triangulars coberts de pèls
llanosos. Corol·la amb cinc pètals lliures de color blanc. Androceu amb
nombrosos estams (16-22). Gineceu d’ovari ínfer amb 2-3 estils. Floreix per
abril i maig
 |
| Fruit en pom de color variable, entre blanquinós i vermell |
Fruit en pom
comestible, globós d’entre 2 i 3 cm de diàmetre, color variable entre blanc i
vermell, de polpa dolça quan madura allà per setembre, amb sabor semblant a la
poma. Conté d’una a quatre llavors.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: En botànica, un pom (del llatí pomum, poma) és un tipus
de fruit en el qual l'epicarpi forma una capa fina. El mesocarpi és
normalment carnós, i l'endocarpi forma un embolcall al voltant de les llavors. La
part externa de l'endocarpi és la part més comestible d'aquesta fruita,
l'endocarpi correspon al que s'anomena popularment "el cor" i conté les
llavors. Les restes seques dels sèpals, estil i estams es poden veure a l’àpex
d'un pom, fent-se evident que l'ovari és ínfer en aquestes flors. Els exemples
més coneguts d'aquest tipus de fruit són la poma, la nespra, la pera i el
codony.
 |
| Calze i peduncle tomentósos |
USOS I PROPIETATS:
S’aprofita el fruit, anomenat sorolla o atzerola, en fresc o en melmelades. És
ric en vitamina A i C i flavonoides. A més a més en medicina popular s’empren
les flors com antiespasmòdiques, vasodilatadores, tonifiquen el cor i baixen la
tensió,
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS:El genèric Crataegus deriva
del grec "κράταιγος cràtaigos" espí blanc, vocable compost per
"κρατύς cratùs" fort, i "αἴξ àix" cabra, en
al·lusió al fet que fins i tot les cabres fugen de les seues espines. Altres
autors pretenen que el nom deriva del grec “krátos, -eos” que significa
força, i de “aigilops, -apos”, un tipus d’alzina, en referència a la
duresa de la fusta.
L’epítet específic azarolus ve d’un vocable dialectal
italià que deriva de l’àrab “al zoruron” emprat
per referir-se a la nespra
És un fruiter que ja conreaven els romans i a les nostres
terres era molt comú perquè és molt rústic i resistent a plagues i malalties. A
l’Edat Mitjana es conreaven al País Valencià espècies ben adaptades per obtenir
aliments o medicines, com ara el nesprer europeu (Mespilus germànica), el ginjoler (Ziziphus jujuba), el codonyer (Cydonia oblonga) o aquest cerotler o
soroller.
Conta la llegenda que el mag Merlí, traït per la Dama del
Llac a qui ensenya la seua màgia a canvi del seu amor, jau soterrat a l’ombra
d’un soroller, esperant sortir un dia per portar el triomf de la justícia a la
terra.
A diferència del calendari gregorià, que associa un sant a
cada dia, el calendari republicà francès associa cada dia amb una planta,
animal o eina del camp. El 22 Brumari era el dia del soroller.
Crataegus azarolus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 477. 1753.
Família Rosaceae
