Euphorbia milii Des Moul.

NOMS: Espina de Crist, Lletera espinosa. Sang de Crist. Corona d’espines. Castellà: Corona de Cristo. Corona de espines. Portuguès: Coroa-de-cristo. Dois-irmãos, Bem-casados. Francès: Couronne d'épines. Couronne du Christ. Épine du Christ. Italià: Corona di Cristo. Alemany: Christusdorn. Anglès: Crown of thorns, Christ plant, Christ thorn.

SINÒNIMS: Euphorbia bojeri Hook.  

DISTRIBUCIÓ:  procedent de Madagascar

HÀBITAT: Arbust cultivat com ornamental molt estès en jardins, a les zones temperades, i a les cases com a planta d'interior.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust llenyós molt ramificat amb tiges de fins metre i mig d’alçada i espines punyents.

Fulles subsèssils de distribució alterna que cauen aviat, obovades o espatulades de color verd clar, apiculades a l’àpex, marge enter, glabres, amb estípules en forma d’espines al punt d’inserció a la branca.

Flors apareixen en ciati, dicasi amb peduncles llargs en cimes axil·lars, involucre amb bractèoles d’un intens color roig. Les flors són petites, una sola flor femenina envoltada per flors masculines, totes encerclades per cinc glàndules nectaríferes de color groc vermellós, i tot el conjunt al centre de les dues bràctees de color viu que són les que donen el toc decoratiu. Floreix entre febrer i juny

Fruit en càpsula ovoide trilobada

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un esqueix, derivat d’ascla, és un fragment d’una planta separat de la seua progenitora i que té propietats reproductives. Si tallem parts de la tija i les plantem en terra, poden produir arrels. Les plantes que s’han tret amb aquest mètode són genèticament idèntiques a la seua progenitora, és a dir, seran clons. Aquesta propietat es diu totipotència, una mena de qualitat de les cèl·lules mare i que cadascuna de les cèl·lules d’una planta té.

USOS I PROPIETATS: És una planta molt rústica, resistent i decorativa que pot resistir la sequera prolongada però no suporta l’excés d’humitat. Creix sobre qualsevol sòl a condició d’estar ben drenat però tem al fred, suporta malament les temperatures inferiors als 10^oC i no sobreviu a les gelades. Vegeta bé a mitja ombra o al sol directe després d’un temps d’aclimatació. Hi ha molts conreessis, alguns dels quals semblen ben poc a la planta mare per la diferència d’alçada i pel color de les flors. Pot assolir el metre i mig però alguns conreessis passen del 2,5 metres d’alçada. Les flors poden ser de color taronja, groc o blanc, a més del roig que és l’original.

Multiplicació per esqueix a la primavera. Cal deixar que s’asseque el tall abans d’enterrar l’esqueix en una barreja de turba i arena, i a les 6-8 setmanes emetrà arrels. Pot ser atacada per la mosca blanca i l’aranya roja però el principal enemic és l’excés d’humitat que podreix les arrels. Cal portar guants gruixuts quan hagem de manipular-la per la gran quantitat d’espines de les seues branques. A més a més cal anar amb compte amb el làtex tòxic que conté, que pot causar irritació als ulls, boca i pell.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: : El nom del gènere Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

 L’epítet específic milii és en honor del  Comandant Pierre Bernard Milius (1773-1829), governador de l'Illa de la Reunió, que va participar en una expedició pels mars d’Àfrica i va introduir aquesta euforbiàcia a França el 1821 com a planta ornamental. 

Euphorbia milii va ser descrita per Charles des Moulins i publicada en Bulletin d'Histoire Naturelle de la Societe Linneenne de Bordeaux 1(1): 27–30, pl. 1. 1826.

Família Euphorbiaceae

Euphorbia squamigera Loisel.

NOMS: Lletera del Marquesat. Lleteresa rupícola. Lletrera de penyal. Castellà: Lechetrezna de rocas.

Branques floríferes amb 1-5 radis

SINÒNIMS: Euphorbia rupicola Boiss.; Tithymalus squamigerus (Loisel.) Soják

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Oleo-Ceratonion. Creix en llocs rocosos, a les fissures de les roques calcàries i vores de camins. Fins els 600 metres d’altitud

Mata de tiges llenyoses

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Mata sufruticosa de tiges llenyoses a la base, erectes o ascendents, que poden sobrepassar el metre d’alçada.

Fulles sèssils lanceolades o obovades

Fulles sèssils, oblongo-obovades o oblongo-lanceolades, de color verd glaucescent, entres o feblement denticulades. Les fulles bracteals són ovades, verdes però sovint groguenques.

Nectaris el·líptics

Ciati de 2-3 mm, glabre o pilós; nectaris el·líptics, enters, de color groguenc; en branques floríferes amb 1-5 radis, tot i que de vegades hi ha branques floríferes per baix de les umbel·les. Floreix en abril i maig

Fruit en càpsula berrugosa

Fruit en càpsula lleugerament solcada i coberta de berrugues cilíndriques.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El làtex és un suc que circula pels vasos lactífers, d'aspecte lletós, que s'extreu de l'interior de diverses plantes, especialment de les famílies de les euforbiàcies i moràcies. En general és una emulsió complexa en la qual es troben proteïnes, alcaloides, midons, sucres, olis vegetals, taní, resina i goma natural. No es coneix amb exactitud la funció del làtex en les plantes perquè en algunes hi protegeix les ferides, sobre les quals forma una capa protectora, i en diverses espècies és tòxic i serveix de defensa contra els animals.

Fulles bracteals ovades i sovint groguenques

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat, com altres lletreres, per tractar berrugues i èczemes, aplicant el làtex però no és recomanable el seu ús perquè és irritant i vesicant. Tota la planta és molt tòxica.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

L’epítet específic squamigera deriva del llatí "squama" esquama, i "gero" jo pote, és a dir, que porta esquames.

Euphorbia squamigera va seer descrita per Jean Louis August Loiseleur-Deslongchamps i publicat en Flora Gallica 1: 345. 1828

Família Euphorbiaceae

Euphorbia terracina L.

NOMS: Lleteresa terracina. Lletera. Lletrera marina. Castellà: Lechetrezna. Lechera. Portuguès: Ésula-das-areias. Francès: Euphorbe de terra cine. Italià: Euforbia di Terracina. Anglès: Coastal Spurge. Geraldton Carnation-weed.

Bràctees ovato-rombals amb el marge denticulat

SINÒNIMS: Tithymalus terracinus (L.) Klotzsch & Garcke; Esula valentina Haw.; Lophobios 

terracina (L.) Raf.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Crucianelletum maritimae. Creix a les vores dels camps i dels camins però especialment  a les dunes i als arenals de les platges litorals. Penetra poc al interior, fins els 300 metres d’altitud.

Viu als arenals litorals

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata herbàcia perenne, llenyosa a la base (sufruticosa) molt ramificada, de fins mig metre d’alçada, sovint amb les tiges embolicades prenent una fisonomia arrodonida, verda i glabra.

Fulles caulinars linear-lanceolades i sèssils

Fulles caulinars d’oblongues a linear-lanceolades, sèssils i amb el marge finament serrulat a la meitat superior. Les inferiors poden ser espatulades i mucronades.

Flor femenina amb estigma de tres braços bifurcats

Flors en les tiges floríferes formant un pleocasi umbel·liforme amb 2-5 radis. Les bràctees són ovato-rombals, denticulades i de color groguenc. Ciati glabre d’1 a 2,5 mm amb un peduncle de 3 mm, les glàndules nectaríferes, de color verdós, es caracteritzen per tindre dos corns setacis molt llargs, i paral·lels de fins 1,8 mm de longitud. Flor masculina amb un sol estam amb quatre teques. Flor femenina amb gineceu súper i ovari trilocular, amb estil que acaba dividit en tres estigmes bífids. Floreix de març a setembre

Fruit en càpsula tricoca llisa

Fruit en càpsules llises amb tres cocs (trícoca) ben marcats pels solcs i, de vegades, amb alguna de les cares vermelloses. Les llavors, una per cada coc, són llises, amb una carúncula

Flor masculina amb un sol estam d'anteres grogues

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La carúncula és un creixement irregular o excrescència de tipus carnós contigua a la obertura del sac embrionari o micròpil, que porten certes llavors com per exemple de les eufòrbies. La carúncula serveix per a que les formigues, atretes per aquest menjar carnós, transporten les llavors baix terra. Aquest tipus de dispersió de les llavors s’anomena mirmecocòria.

USOS I PROPIETATS: Aquesta Euphorbia forma part del grup de plantes que ajuden a conservar les dunes litorals

Glàndules nectaríferes amb corns llargs

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

El nom específic terracina és un epítet geogràfic que fa referència a la ciutat de Terracina, en la regió del Laci (Lazio en italià)         

Euphorbia terracina va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, Editio Secunda 1: 654. 1762.

Família Euphorbiaceae

Chrozophora tinctoria (L.) A. Juss.

NOMS: Tornassol. Gira-sol. Mira-sol. Castellà : Tornasol. Cencila. Cendía. Cenizo tornasol. Girasol. Occità: Mourello. Èuscara: Iguzki-belar, Iguzki-lorea. Portuguès: Tornassol-dos-franceses. Tornassol-dos-tintureiros. Italià: Tornasole comune. Francès: Tournesol des teinturiers. Anglès: Southern chrozophora, Turnsole. Dyer's Croton.

Inflorescències en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Croton tinctorium L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps abandonats i vores de camins, en llocs secs. Fins els 500 metres d’altitud.

Herba de color grisenc, pels tricomes que la cobreixen

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba monoica que no sol sobrepassar els 40 cm d’alçada, tota de color grisenc pel toment que la cobreix, molt ramificada des de la base amb tiges divaricades.

Fulles alternes amb llarg pecíol

Fulles alternes amb llarg pecíol a l’àpex del qual surt el limbe, de base desigual, romboïdal o triangular, amb el marge ondulat, cobert de pèls estrellats. Tres nervis principals surten de la base

Flors unisexuals masculines i femenines

Flors en raïms axil·lars, amb curt pedicel que creix en la fructificació. les masculines a la part superior i les femenines a la inferior, petites i gens aparents. Calze masculí amb cinc segments lanceolats amb pèls estrellats; les femenines amb sèpals linears setacis. Corol·la masculina amb segments triangulars grocs; la femenina amb segments linears verdosos; a les flors femenines no es diferència gaire el calze de la corol·la, de manera que sembla tindre 10 tèpals. Androceu amb 10 estams en tub. Gineceu amb ovari trilocular amb tres estigmes bífids i persistents. Floreix d’abril a octubre

Fruit en càpsula tricoca

Fruit en càpsula trícoca, com és freqüent a les euforbiàcies, pèndula, coberta d’esquames membranoses i de berrugues, amb llavors granuloses de color marró.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A les euforbiàcies s’observa una evolució de l’estructura floral consistent en la disminució del nombre de peces fins reduir la flor a un sol element. A les més primitives, com el tornassol o el malcoratge (Mercurialis annua), el periant és encara complet, però a les més evolucionades els pètals i els sèpals són absents i els estams es redueixen a un de sol. Posteriorment aquestes flors simplificades s’agrupen en inflorescències complexes que simulen una flor senzilla, un pseudant anomenat ciati, com en el gènere Euphorbia.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’emprava com febrífuga però la poca efectivitat i la potencial toxicitat de la planta han fet que ja no s’utilitze.

De la Chrozophora tinctoria  s’obté una matèria colorant, d’un blau violaci, que s’empra per tintar teixits (especialment llana i vellut), colorar licors, vins, pastes, pastissos, etc. 

Les flors masculines es situen a dalt i les femenines a baix

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Chrozophora deriva del grec "χρόα chroa"color, pintar, i "φορεω phoreo" = que du en sí, que produïr, és a dir, porta color, doncs d’aquesta espècie s’obté una matèria colorant.

L’epítet específic tinctoria ve del llatí “tingo” que significa tenyir, tintar, impregnar, per l’ús que tradicionalment hi s’ha donat.

El nom popular de tornassol és degut, segurament, al paregut d’aquesta espècie amb el gira-sol (Heliotropium europaeum) quan no hi ha flors.

A l’Edat Mitjana era un dels pigments emprats per “il·luminar” els manuscrits als monestirs.

D’aquesta substància està impregnat el paper de tornassol que s’empra als laboratoris com indicador del Ph, doncs té la propietat de prendre el color blau en un medi alcalí o roig en un medi àcid.

Té alcaloides fotosensibilitzadors com la ruda (Ruta chalepensis) de manera que si la saba entra en contacte amb la pell i s’exposa al sol, pot produir una reacció càustica, una cremada amb bombolla que pot deixar cicatriu o, si més no, una taca, com un tatuatge. (J. Bibiloni)

Chrozophora tinctoria va ser descrita per (L.) A.Juss. i publicada en De Euphorbiacearum Generibus Medicisque earumdem viribus tentamen, tabulis aeneis 18 illustratum 27. 1824.

Família Euphorbiaceae

Euphorbia prostrata Ait.

NOMS: Lleterola prostrada. Castellà (Mèxic): Hierba de la golondrina. Hierba del soldado. Italià: Euforbia prostrata. Francès: Euphorbe prostrée. Anglès: Prostrate sandmat. Alemany: Niederliegende Wolfsmilch

Flors a les axil·les de les fulles

SINÒNIMS: Chamaesyce prostrata (Ait.) Small

DISTRIBUCIÓ:  Neotropical, una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Polycarpion tetraphylli. Eleusino-Euphorbietum prostratae Pradell nitròfil viari, integrat principalment per petits teròfits prostrats, propi dels sòls esquelètics i no gaire secs. Vores de camins calcigats, carreteres, camps humits i horts. Fins els 300 metres d’altitud.  

Herba molt ramificada de tiges prostrades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de branques rogenques, prostrades i molt ramificada, amb una línia de pèls longitudinal a les tiges; fins poc més d’un pam de llargària.

Fulles oposades de limbe el·líptic

Fulles oposades, amb curt pecíol, de limbe el·líptico-orbiculars de fins un centímetre, mai tacat, i marge serrulat; verd per l’anvers i pilós pel revers, amb estípules triangulars

Ciatis amb nectaris rogencs

Flors en ciatis de 4-5 flors masculines, pilosos, amb nectaris el·líptics de color entre morat i rogenc, amb apèndix blanquinós. Floreix a l’agost, setembre i octubre.

Fruit en càpsula amb pèls a la carena

Fruit en càpsula solcada, pilosa només a la carena dels carpels, amb 5-7 llavors estriades transversalment.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El terme sinantropia s’empra en biologia per definir la capacitat d’algunes espècies de flora i fauna per habitar en ecosistemes urbans o antropitzats, adaptant-se a les condicions ambientals modificades per l’activitat humana. Aquesta Euphorbia és una espècie sinàntropa de gran poder colonitzador en procés d’expansió per la Península Ibèrica.

USOS I PROPIETATS: L'extracte d'Euphorbia prostrata es considera efectiu per a tractament de morenes sagnants degut al contingut en flavonoides, fenòlics i àcids fenòlics. A l’Índia s’ha comercialitzat l’extracte d’Euphorbia prostrata per Panacea Biotec Ltd.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lleterola cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

El genèric del sinònim, Chamaesyce, deriva del grec “chamaí” a terra, en terra, i del grec “sykê”, llatí “syce” la figuera (Ficus carica) pel làtex.

L’epítet específic prostrata deriva de "prostratus" que significa estès, gitat en terra, per l’hàbit de la planta estesa per terra.  

El botànic Francisco Hernández de Toledo parla, ja al segle XVI, de l’ús d’aquesta lleterola com antidiarreic, astringent, contra les taques de la còrnia i per a la dermatosi. Al segle XVII és el frare Francisco Ximénez qui ho nomena per a ”calenturas, ventosidades, evacuando las cámaras de sangre”. Ja al segle XX són els mexicans Alfonso Herrera i Maximinio Martínez els que reporten la planta per diverses malalties fins que la “Sociedad Farmacéutica de México” la indica per a la dermatosi i la tinya.

Euphorbia prostrata va ser descrita per William Aiton i publicada en Hortus Kewensis; or, a catalogue... 2: 139. 1789.

Família Euphorbiaceae

Euphorbia hirsuta L.

NOMS: Lleteresa pubescent. Lletera de sèquia. Castellà: Lechetrezna vellosa. Italià: Euforbia pubescente. Francès: Euphorbe hirsute. Anglès: Pubescent Spurge. Alemany: Behaarte Wolfsmilch.

Inflorescència en umbel·la

SINÒNIMS: Euphorbia pubescens vahl.; Euphorbia platyphyllos L. ssp. pubescens (Vahl) Knoche

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Llocs humits, llits de rius i torrents, jonqueres, marges de sèquies. Fins els 700 metres d’altitud.

Herba pluricaule de tiges erectes

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba sovint pluricaule, amb tiges erectes, robustes i piloses que poden arribar al metre d’alçada, i solen prendre una coloració rogenca.

Fulles cobertes de pèls fins

Fulles caulinars d’un verd grisenc, que cobreixen la tija, semiamplexicaules, obovato-oblongues i denticulades.

Ciatis amb nectaris grocs

Flors en inflorescència en umbel·la de 5-6 radis i, sovint, alguns radis infraumbel·lars. Fulles bracteals ovades amb forma de cor. Ciatis amb nectaris el·líptics grocs, rarament vermellosos.  

Fruit en càpsula rugosa i pilosa

Fruit en càpsules rugoses i solcades, sovint piloses i amb coloració rogenca.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La falsa flor de les lletereses rep el nom de ciati. Està format per una sola flor femenina amb pedicel, tan simplificada que només consta d’un pistil, envoltada per un nombre variable, normalment cinc, flors masculines reduïdes, també, a un sol estam. Tot aquest conjunt està envoltat per les cinc bràctees de les inflorescències masculines, que formen el involucre. Les estípules d’aquestes fulles bracteals, molt transformades, originen els quatre o cinc nectaris.

Umbel·la amb cinc radis

USOS I PROPIETATS: No n’hem trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lleteresa cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

L’epítet específic hirsuta ve del llatí “hirsutus, -a, -um” que significa eriçat, cobert de pèl rígid i aspre al tacte, en referència als pèls, més o menys llargs, del indument.

Euphorbia hirsuta fou descrita per Carles Linné i publicada en Amoenitates Academici... 4: 483. 1759.

Família Euphorbiaceae