Leptidea sinapis (Linnaeus, 1758)

Nom comú: Angelet. Castellà: Esbelta blanca. Francès: Piéride de la moutarde. Piéride du lutier. Anglès: Wood White. Alemany: Senfweißling. Neerlandès: Boswitje.

Identificació: Papallona diürna de 30-45 mm d’envergadura alar, amb l’abdomen llarg i fi i les ales davanteres estretes, allargades amb una taca gris fosca a l’àpex arrodonit, sobre fons blanc amb escates obscures. A la segona generació la taca apical és més obscura i més petita. El revers té una tonalitat groguenca. La femella es diferencia per la taca apical molt més clara que, de vegades, acaba quasi desapareguent. El vol és baix, erràtic, vacil·lant, delicat i fràgil, que permet diferenciar-la a distància.

Leptidea sinapis

Distribució: Es troba a Europa, Àsia Menor i Central, Orient Mitjà, sud de Siberia fins al llac Baikal. També a la regió del Rif, al nord d’Àfrica.

Període de vol: Pot tindre dos o tres generacions a l’any. La primera a la primavera, entre maig i juny, i la segona en agost

Hàbitat: Es troba als marges de pinedes i boscos esclarissats, prats i erms

Biologia: Els imagos es reuneixen sobre la terra fresca i humida. Les femelles depositen els ous en les fulles de diverses espècies del gènere Lathyrus, Vicia, o del lot corniculat (Lotus corniculatus) de les quals s’alimentaran les erugues de color verd clar amb una ratlla groga a cada costat, assistides, si més no als primers estadis, per formigues, tot i que no és imprescindible. Hiverna en fase de crisàlide.

Lotus corniculatus, planta nutrícia

Etimologia: Leptidea deriva del grec “leptos”  prim, i de “idea” forma, aparença, per la forma del cos prim  del imago. L’epítet específic sinapis ve del llatí “sinapis” mostassa.

Leptidea sinapis va ser descrita pel naturalista suec Carles Linné en systema Naturae, 1, 468. 1758 , amb el nom inicial de Papilio sinapis

Taxonomia: Gènere Leptidea, Família Pieridae, Ordre Lepidoptera, Classe Insecta, Filum Arthropoda, 

Vaccaria hispanica (Mill.) Rauschert

NOMS: Colet, Colera, Coleta de sembrat, Sabonera de vaca, Vacària. Castellà: Collejones. Teta de vaca. Collejas. Hierba de vaca. Francès: Saponaire des vaches, Vaccaire d'espagne, Vachère. Italià: Cetino dei campi. Anglès: Cow Cockle. Cow Soapwort. Cowherb. Alemany: Saat-Kuhkraut. Saat-Kuhnelke. Neerlandès: Koekruid. Xinès: mai lan cai.

Flors amb el calze inflat

SINÒNIMS: Saponaria hispanica Mill.; Saponaria vaccaria L.; Gypsophila vaccaria (L.) Sm.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

Inflorescències en cimes bípares

HÀBITAT: Secalietalia. Creix en terres cultivades i erms de secà, marges i vores de camins. Fins els 1400 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

Tiges erectes simples o ramificades

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges erectes, simples o ramificades, de fins 60 cm d’alçada, d’un verd glauc, glabra, amb els nusos engrossits

Fulles oposades soldades a la base

Fulles oposades soldades entre elles a la base, ovat-lanceolades, que van fent-se més petites quan més amunt, transformant-se en petites bràctees en la inflorescència. Nervi central ben marcat. Marge enter.

Corol·la amb cinc pètals emarginats

Flors en cimes bípares, hermafrodites. Calze inflat amb cinc sèpals aguts i prominents amb ales, que formen un tub ovoide-piramidal, acabat en cinc dents petites i triangulars. Corol·la amb cinc pètals amb ungla acabats en làmina obovada, emarginada, de color rosat. Androceu amb 10 estams. Gineceu d’ovari súper amb dos estils. Floreix als mesos de maig, juny i juliol

Fruit en càpsula inclosa en el calze

Fruit en càpsula inclosa, dehiscent per quatre dents apicals per on surten les llavors globoses i rugoses de color negre

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes dormen? Carles Linné va observar que el Lotus corniculatus alçava les fulles i les tancava al voltant de cada grup de flors a poqueta nit, al mateix temps que els peduncles es plegaven un poc i s’inclinaven cap al terra. Aquest fenomen és el que s’anomena “nictinàstia”, és a dir, la capacitat que tenen algunes plantes de que les fulles i les flors adopten una forma diferent durant el dia i durant la nit.

USOS I PROPIETATS: Les llavors de colet s'utilitzen en la medicina xinesa, on es coneix com Wang Bu Liu Xing, perquè es suposa que és diürètica i promou la secreció de la llet, activa la circulació sanguínia i rebaixa la inflamació.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Vaccaria deriva del llatí “vacca, -ae” vaca, i del sufix “-arius, -a, -um” que indica relació o semblança, perquè es creu que estimula la producció de llet (les arrels són galactogògiques) i es considera un bon farratge per a les vaques. El nom específic hispanica és un epítet geogràfic que indica l’origen de la planta: Hispania. 

Aquesta espècie va ser descrita per Philip Miller (Mill.) i publicada en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition no. 4, in errata. 1768. com Saponaria hispanica. Amb el nom actualment acceptat de Vaccaria hispànica va ser publicat per Stephan Rauschert en Wissenschaftliche Zeitschrift der Martin-Luther-Universität Halle-Wittenberg. Mathematisch-naturwissenschaftliche Reihe 14: 496. 1965.

Família Caryophyllaceae

Medicago marina L.

NOMS: Alfals marí. Melgó marí, Trèvol de platja, Userda marina. Castellà: Hierba de la plata, Mielga marina. Portuguès: Luzerna-das-praias. Francès: Luzerne marine, Luzerne maritime. Italià: Erba-medica delle sabbie. Erba-medica marina. Anglès: Sea Medick. Coastal medick. Alemany: Meer-Schneckenklee. Strand-Schneckenklee. Grec: Μηδική η θαλάσσια. Μηδική της παραλίας.

Flors en glomèruls axil·lars de 5-12 flors

SINÒNIMS: Medica marina (L.) Lam.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Ammophiletum. Creix a les dunes i arenals marítims, fins els 50 metres d’altitud. Aquestes de la platja de Tavernes de la Valldigna.

Planta rizomatosa de tiges reptants

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Aquesta planta està completament coberta per un toment gris blanquinós que la fa inconfusible, amb tiges molt folioses, reptants, que poden arribar al mig metre de llarg. Surt d’un rizoma llarg i ramificat

Fulles amb tres folíols obovats i estípules lanceolades

Fulles petites, peciolades, formades per tres folíols obovats i denticulats a l’àpex, sempre un xic plegades sobre l’eix del nervi central, amb estípules lanceolades i acuminades de marge enter o serrat

Flors papilionades de color groc

Flors en glomèruls axil·lars de 5-12 flors amb peduncle tan o més llarg que el pecíol de la fulla corresponent, i els pedicels més curts que el tub del calze. Flors hermafrodites zigomorfes i pentàmeres, amb el calze campanulat, amb cinc dents linear-triangulars més llargues que el tub. Corol·la papilionada amb l’estendard més llarg que la carena, i aquesta més curta que les ales. Androceu diadelf amb 10 estams. Gineceu amb ovari súper amb un sol estil acabat en estigma capitat. Floreix a la primavera, entre abril, maig i juny.

Fruit en llegum en hèlix molt tomentós

Fruit en llegum en hèlix, espinós o tuberculós, amb un orifici central, molt tomentós i amb dos rengles de curts agullons. Llavors reniformes i llises.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades algunes espècies del gènere Medicago poden confondre’s amb espècies del gènere Lotus, perquè s’hi semblen les fulles i les flors i, sovint, comparteixen hàbitat però els llegums de Lotus són rectes, mentre que els Medicago fan sempre els llegums en hèlix.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empren les summitats florides, en infusió, com diürètic, depuratiu i antiinflamatori, i per desfer les pedres o càlcul vesicals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Medicago deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (actual Iran), i del sufix llatí “–ago, -inis”, que indica paregut o relació. L’epítet específic marina ve del llatí “mare” mar, és a dir, marí, del mar, que creix pròxim al mar.

Medicago marina va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 779. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Lotus creticus L.

NOMS: Lot de Creta. Lot de platja. Aubercoch. Castellà: Cuernecillo de mar. Portuguès: Trevo de Creta. Cornichão-das-areias. Francès: Lotier de Crète. Anglès: Cretan Bird's-foot-trefoil. Southern Birdsfoot-trefoil. Alemany: Kretischer Hornklee.

Inflorescències amb 2-7 flors

SINÒNIMS: Lotus commutatus Guss.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

Tiges reptants molt ramificades

HÀBITAT: Ammophilion arundinaceae. Creix en arenals marítims i sistemes dunars. Fins els 50 metres d’altitud. Aquests de les dunes de la platja de Tavernes de la Valldigna i el Brosquil

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

Planta coberta de pèls que la fan platejada

DESCRIPCIÓ: Planta coberta de pèls que li donen un color grisós, amb tiges reptants molt ramificades que poden superar el metre de llarg.

Fulla amb cinc folíols ovats

Fulles compostes per cinc folíols ovats, dos dels quals semblen estípules, de marge enter, un sol nervi i un poc carnoses, cobertes de l'indument platejat de tota la planta

Calze bilabiat amb cinc sèpals

Flors en inflorescències pedunculades amb 2-7 flors i pedicels molt més curts que el tub del calze. Calze bilabiat cobert de pèls platejats, amb cinc dents triangulars i aguts , amb els dos laterals més curts que la resta. Corol·la papilionada de color groc ataronjat d’estendard ovat, més estret a la base, i quilla corbada. Floreix de maig a juny

Fruit en llegum recta

Fruit en llegum recta amb 15-30 llavors globoses.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En la família de les lleguminoses conviuen tres subfamílies amb flors molt diferents morfològicament. Les Papilionoidees amb flors que recorden les papallones per la disposició dels pètals, com per exemple l’espantallops (Colutea brevialata). Les Mimosoidees formen glomèruls de petites flors cridaneres pels llargs estams de color groc, com l’aromer (Acacia farnesiana). I per últim les Cesalpinoidees, amb flors cridaneres de color groc amb llargs estams rojos com la ponciana (Caesalpinia gilliesii)

USOS I PROPIETATS: És una planta molt interessant per recuperar dunes costeres i arenals perquè estén una gran xarxa d’arrels que estabilitzen l’arena. També s’empra per a jardins prop de la mar, com cobertora.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Lotus  deriva del grec “lotós, oû”, que era el nom aplicat a diverses herbes, arbres o arbusts d’aquest gènere i d’altres. El nom va ser utilitzat per Virgili. L’epítet específic creticus és un epítet geogràfic que també ve del grec antic “Κρήτη Krētē” = l’illa de Creta. L’epítet específic del sinònim, commutatus, significa canviat, modificat, lleugerament diferent d’un taxó proper.

Lotus creticus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 775. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Melilotus sulcatus Desf.

NOMS:  Almegó solcat. Fenarola. Melilot solcat. Trèvol de ramellets. Castellà : Corona de olor. Trébol real. Portuguès: Anafe. Trevo-de-seara. Francès: Mélilot sillonné, Mélilot à fruits sillonés. Italià: Meliloto solcato. Anglès: Furrowed Melilot. Mediterranean Sweetclover. Alemany: Gefurchter Honigklee. Gefurchter Steinklee.

Flors en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Melilotus compactus Guss.; Melilotus sulcata Desf.; Trigonella sulcata (Desf.) Coulot & Rabaute

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Camps de cultiu, zones ruderals, vores de camins, pradells terofítics i clarianes de coscollars

Herba de tiges ascendents de secció circular

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 40 cm d’alçada amb tiges ascendents o erectes de secció circular, ramificades des de la base.

Fulles trifoliades

Fulles de distribució alterna, peciolades i amb estípules laciniades o dentades soldades al pecíol, trifoliades amb folíols oblongs o el·líptics amb el marge serrulat.  

Flors menudes, papilionades

Flors molt menudes agrupades en raïms axil·lars més llargs que el peduncle de la inflorescència. Calze campanulat amb cinc dents triangular iguals. Corol·la papilionada groga amb l’estendard plegat longitudinalment; ales oblongues i quilla més llarga que l’estendard. Floreix a la primavera, entre abril i juny

Fruit amb solcs concèntrics

Fruit en llegum orbicular, i globós quan madura, caracteritzat per la sutura ventral engruixida i pels solcs concèntrics

Peduncle corbat a l'àpex

Té les flors un poc més grans que Melilotus indicus, i les inflorescències més curtes que Melilotus officinalis, però és fàcil confondre-les pel que cal determinar les espècies mitjançant la clau. Tot i això, el que més caracteritza les espècies és el fruit madur.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes espècies del gènere Melilotus es conreen com plantes farratgeres o per a millorar les pastures, perquè suporten altes concentracions de sals al sòl. Són excel·lents adobs verds, si es colguen, perquè fixen el nitrogen de l’aire a les seues arrels. Una de les espècies de bacteris fixadors de nitrogen atmosfèric a les arrels de les lleguminoses s’anomena Rhizobium meliloti

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Melilotus  deriva del grec "méli, -itos" mel, i de "lotus" un gènere amb les fulles trifoliades. Segons Plini les flors seques conserven durant molt de temps un agradable flaire a mel. L’epítet específic sulcatus deriva de "sulcus" solc,, ranura, és a dir, amb solcs.

Melilotus sulcatus va ser descrit per René Louiche Desfontaines (Desf.) i publicat en Flora Atlantica 2: 193. 1799.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Melilotus officinalis (L.) Pall.

NOMS: Almegó. Melilot. Corona de rei. Trifoli olorós. Alfals bord. Castellà: Meliloto. Coronilla. Coronilla real. Trébol de olor. Trébol de San Juan. Trébol real. Occità: Melilòt, Treulet, Èrba mialada. Gallego: Chupamel. Èuscara: Iechabakia. Arrunta. Portuguès: Melilota. Corôa de rei. Italià: Meliloto comune. Francès: Mélilot jaune, Mélilot officinal. Anglès: Corn melilot, Melilot. Ribbed Melilot. Alemany: Gewöhnlicher Honigklee. Echter Steinklee. Neerlandès: Citroengele Honingklaver. Grec: Μελίλοτος κίτρινος. Νυχάκι

Inforescències en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Trifolium officinale L.;  Medicago officinalis (L.) E.H.L.Krause

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana: La regió eurosiberiana s'estén per gran part d'Euràsia i limita al nord amb la regió àrtica i al sud amb les regions mediterrània, iranoturaniana i xinesa.

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Ruderal, herbassars humits, cunetes i regalls o reguerons de camins. Fins els 1500 metres d’altitud

Herbàcia amb tiges erectes o decumbents

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins un metre d’alçada amb tiges erectes o decumbents molt ramificades. Les flors grogues el diferencien del melilot blanc (Melilotus albus) que, com el seu nom indica, té les flors blanques.

Fulles alternes trifoliades

Fulles alternes, peciolades, trifoliades, amb tres folíols oblongs-lanceolats de marge serrulat, el central peciolulat, amb estípules linears i enteres soldades al pecíol

Flors papilionades menudes

Flors en inflorescències axil·lars en raïm allargat, amb llarg peduncle i moltes flors que comencen a obrint-se per la base del raïm, pel que pren una forma triangular durant la floració. Flors papilionades flairoses, petites, pèndules, amb pedicel. Calze campanulat, amb cinc dents iguals, d’un verd pàl·lid. Corol·la groga amb la carena igual o poc menys llarga que l’estendard. Androceu diadelf, és a dir, amb nou estams soldats i un de sol. Gineceu d’ovari súper i estil colzat. Floreix d’abril a setembre

Fruit en llegum ovoide i apiculat

Fruit és un petit llegum, de 3-5 mm, ovoide i apiculat, amb costelles més o menys paral·leles i corbes poc marcades, que adopta una posició obliqua respecte al calze.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fabàcies tenen unes característiques generals que les fan fàcils de reconèixer. La morfologia floral és constant i exclusiva del grup. Són flors zigomorfes, amb cinc sèpals soldats i cinc pètals lliures i desiguals. La forma de la corol·la recorda una papallona en vol, raó per la qual hom diu flor papilionada. Cada flor té un pètal superior, generalment  més gran que la resta, anomenat estendard; dos pètals laterals, les ales; i dos més, inferiors i interns, més o menys soldats longitudinalment per un dels marges, com la carena d’un vaixell. Dins la carena hi ha deu estams soldats pels filaments formant un tubet, de vegades nou soldats i un de sol. Gineceu amb ovari súper, estil colzat i un estigma.

USOS I PROPIETATS: Les summitats florides s’han fet servir, en medicina popular, contra la tos, com anticoagulant, antiinflamatori, astringent, sedant i per estimular la circulació aplicat en compreses sobre les varius. Cal evitar el seu ús per tots aquells que segueixen tractaments amb anticoagulants o antihipertensius.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Melilotus deriva del grec "méli, -itos" mel, i de "lotus" un gènere amb les fulles trifoliades. Segons Plini les flors seques conserven durant molt de temps un agradable flaire a mel.

L’epítet específic officinalis deriva del llatí “officina” que significa laboratori, el lloc on s’elaboraven les medicines de farmàcia, l’herbolari, perfumeria, etc. És un epítet que s'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals.

És una herba invasora que perjudica els conreus. Les seves arrels queden a terra i encara que només en quede un tros propaguen la planta. En ser una herba tan vigorosa i alta sufoca el conreu disminueix el rendiment.

El melilot s'ha utilitzat com planta per al tractament i recuperació de sòls contaminats amb dioxines

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)