Medicago arborea L.

NOMS: Alfals arbori. Trèvol arbori. Melgó arbori. Castellà: Alfalfa arbórea, Luzerna arbórea. Mielga real. Portuguès: Luzerna arbórea. Francès: Luzerne arborescente, Luzerne en arbre. Italià: Erba-medica arborea. Ginestrone. Anglès: Moon Trefoil. Tree Alfalfa. Tree Medick. Alemany: Baumschneckenklee. Mondklee. Grec: Δενδρομηδική. Μηδική. Τριφυλλόκλαδο. Xinès: mu ben mu xu.  

SINÒNIMS: Rhodusia arborea (L.) Vassilcz.; Medicago arborescens C.Presl; Trigonella arborea (L.) Vassilcz. 

DISTRIBUCIÓ: procedent del nord d’Àfrica i Europa meridional

HÀBITAT: Creix espontàniament en vores de camins o a la vora de murs, en sòls pobres i calcaris però també cultivada com farratgera o ornamental.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust perennifoli amb tiges erectes, que pot assolir els 2 metres d'alçada, molt ramificat des de la base, amb les branques joves cobertes d'una pubescència blanquinosa.

Fulles amb estípules estretament triangulars, enteres i pecíols de 2-4 cm; fulles trifoliades, amb folíols obovats, més amples en l'àpex i mucronats, marge enter, de color verd cendrós, amb el revers cerós.

Flors agrupades en densos raïms terminals amb peduncle sedós de 3-5 cm, al cap del qual apareixen 6-10 flors amb un curt pedicel. Calze tubular acabat en cinc dents estretament lanceolades. Corol·la papilionàcia de color groc ataronjat amb la quilla més llarga que les ales i l’estendard, estret i erecte, abraçant el tub estaminal, que també es erecte. Floreix de març a juny.

Fruit en llegum enrotllat en espiral, amb una sola espira, en forma de disc de 12-15 mm, com una rosquilla aplanada que deixa un buit central, amb 2-3 llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És un dels pocs caducifolis d'estiu de la regió mediterrània. És una planta tan ben adaptada a l'eixut estival que quan arriben les fortes calors de l'estiu es desprèn de totes les fulles, reduint així la transpiració i, en conseqüència, estalviant aigua.

USOS I PROPIETATS: Es cultivada com farratge i com planta ornamental.  S'empra en rocalles, massissos i agrupacions arbustives, on destaca el to apagat de les seues fulles i les vistoses flors grogues. És ideal per a jardins de baix manteniment. Molt rústica. Resisteix bé la sequera però tem al fred intens i les gelades, perquè precisa d'un clima càlid i sol directe. Suporta un sòl calcari i pobre. És una planta adaptada al clima mediterrani i per reduir la transpiració en els dies més calorosos de l’estiu pot perdre les fulles. És molt resistent a malalties i plagues. Multiplicació per llavor o esqueix a la primavera

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Medicago deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (actual Iran), i del sufix llatí –ago, -inis, que indica paregut o relació. L’epítet específic arborea deriva de “arbor” arbre, és a dir, amb port arbori

La part aèria s’ha emprat com farratge pels animals pel seu alt contingut proteic, raó per la qual apareix assilvestrada en llocs ruderals però actualment l’ús més comú és com ornamental.

És una planta fixadora de nitrogen a terra gràcies a la seva relació simbiòtica amb el bacteri Sinorhizobium meliloti.

Medicago arborea va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 778. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Trifolium stellatum L.

NOMS: Trébol estrellat. Capsoti. Corona de Crist. Herba de capsigrany. Trifoli estrellat. Castellà: Trébol estrellado. Estrella. Estrella montés. Farolitos. Trifolio estrellado. Portuguès: Trevo estrelado. Francès: Trèfle étoilé. Italià: Trifoglio stellato. Anglès: Star clover. Starry clover. Alemany: Stern-Klee. Grec: Αγριοτρίφυλλο. Τριφύλλι το αστερωτό.

Inflorescències de Trifolium stellatum en glomèruls terminals 

SINÒNIMS: Trifolium xanthinum Freyn

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Creix a les vores dels camins, als camps erms i als prats terofítics sobre sòls eutròfics. Fins els 1200 metres d’altitud

Herba de tiges de fins un pam d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba erecta o ascendent, de fins un pam d’alçada, ramificada a la base, amb les tiges i els peduncles de les inflorescències cobertes de pèls

Fulles superiors amb el pecíol curt

Fulles trifoliades, de distribució alterna, amb folíols en forma de cor però amb la part ampla a l’àpex (obcordiformes) i el marge denticulat a la part superior. Les fulles superiors tenen un curt pecíol, mentre que les inferiors tenen un pecíol molt llarg. A la base de les fulles apareixen dues estípules ovades i denticulades.

Calze cobert de pèls suaus, amb cinc dents el doble de llargues que el tub

Flors agrupades en glomèruls terminals esfèrics, a l’àpex d’un llarg peduncle que pot arribar als 10 cm. flors hermafrodites, zigomorfes i pentàmeres. Calze tubular amb pèls sedosos, amb cinc dents el doble de llargues que el tub. El calze, quan està madur, s’obri en forma d’una estrella de cinc puntes vermelloses. Corol·la papilionada de color rosa pàl·lid que sobresurt a penes del calze. Estendard lanceolat, carena més curta que les ales. Androceu amb 10 estams diadelfs. Gineceu d’ovari súper amb estil cilíndric i estigma terminal. Floreix a la primavera, de març a juny

Fruit en llegum que roman dins del calze persistent

Fruit en llegum bivalve indehiscent, amb una sola llavor grossa i llisa, de color groc, que roman inclosa al calze.

Llarg pecíol de les fulles inferiors amb dues estípules a la base

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’ha demostrat que algunes plantes són carnívores, perquè cacen, maten i digereixen les seves víctimes, però encara hi ha altres, més nombroses, des d’herbes petites com Silene gallica a arbres com Paulownia tomentosa, en les quals podem trobar insectes morts a les fulles o altres parts on la planta ha secretat substàncies enganxoses o verinoses. El motiu és perquè els cadàvers dels insectes cauen al sòl i es descomponen, alliberant el nitrogen que necessita el vegetal, i les que queden a les fulles alimenten les bactèries que deixaran restes rics en nitrogen.

USOS I PROPIETATS: Com passa amb totes les espècies de lleguminoses, fixa al sòl el nitrogen de l’aire, pel que enriqueix el substrat i afavoreix el creixement d’altres espècies. També és una bona planta farratgera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Trifolium  deriva del llatí “tres, tria” que significa tres, i “folium, -ii” que significa fulla, és a dir, amb tres fulles. Antigament s’anomenava trifolium a nombroses plantes de fulles trifoliades dels gèneres Trifolium, Bituminaria, Medicago o Melilotus. L’epítet específic stellatum deriva del llatí  "stella" estrella, és a dir estrellat, per la forma que adquireix el calze quan és madur.

Trifolium stellatum va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 2: 769. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Medicago marina L.

NOMS: Alfals marí. Melgó marí, Trèvol de platja, Userda marina. Castellà: Hierba de la plata, Mielga marina. Portuguès: Luzerna-das-praias. Francès: Luzerne marine, Luzerne maritime. Italià: Erba-medica delle sabbie. Erba-medica marina. Anglès: Sea Medick. Coastal medick. Alemany: Meer-Schneckenklee. Strand-Schneckenklee. Grec: Μηδική η θαλάσσια. Μηδική της παραλίας.

Flors en glomèruls axil·lars de 5-12 flors

SINÒNIMS: Medica marina (L.) Lam.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Ammophiletum. Creix a les dunes i arenals marítims, fins els 50 metres d’altitud. Aquestes de la platja de Tavernes de la Valldigna.

Planta rizomatosa de tiges reptants

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Aquesta planta està completament coberta per un toment gris blanquinós que la fa inconfusible, amb tiges molt folioses, reptants, que poden arribar al mig metre de llarg. Surt d’un rizoma llarg i ramificat

Fulles amb tres folíols obovats i estípules lanceolades

Fulles petites, peciolades, formades per tres folíols obovats i denticulats a l’àpex, sempre un xic plegades sobre l’eix del nervi central, amb estípules lanceolades i acuminades de marge enter o serrat

Flors papilionades de color groc

Flors en glomèruls axil·lars de 5-12 flors amb peduncle tan o més llarg que el pecíol de la fulla corresponent, i els pedicels més curts que el tub del calze. Flors hermafrodites zigomorfes i pentàmeres, amb el calze campanulat, amb cinc dents linear-triangulars més llargues que el tub. Corol·la papilionada amb l’estendard més llarg que la carena, i aquesta més curta que les ales. Androceu diadelf amb 10 estams. Gineceu amb ovari súper amb un sol estil acabat en estigma capitat. Floreix a la primavera, entre abril, maig i juny.

Fruit en llegum en hèlix molt tomentós

Fruit en llegum en hèlix, espinós o tuberculós, amb un orifici central, molt tomentós i amb dos rengles de curts agullons. Llavors reniformes i llises.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades algunes espècies del gènere Medicago poden confondre’s amb espècies del gènere Lotus, perquè s’hi semblen les fulles i les flors i, sovint, comparteixen hàbitat però els llegums de Lotus són rectes, mentre que els Medicago fan sempre els llegums en hèlix.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empren les summitats florides, en infusió, com diürètic, depuratiu i antiinflamatori, i per desfer les pedres o càlcul vesicals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Medicago deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (actual Iran), i del sufix llatí “–ago, -inis”, que indica paregut o relació. L’epítet específic marina ve del llatí “mare” mar, és a dir, marí, del mar, que creix pròxim al mar.

Medicago marina va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 779. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Medicago minima (L.) L.

NOMS: Melgó mínim. Trèvol de llapassa, Userda borda. Castellà: Carretilla menor, Carretones, Carretón chico, Mielga. Portuguès: Luzerna-pequena. Francès: Luzerne naine, Petite luzerne. Italià: Erba-medica mínima. Anglès: Bur medick, Little burclover, Little mèdic. Alemany: Kleiner Schneckenklee. Zwerg-Schneckenklee. Neerlandès: Kleine Rupsklaver.

Flors en grups de 2-6 

SINÒNIMS: Medicago minima var. recta Burnat; Medicago polymorpha var. minima L. (basiònim);

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Prats terofítics, coscollars, erms, fins els 1500 metres d’altitud

Herba ramificada des de la base i prostrada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba ramificada des de la base, prostrada, amb tiges pubescents, com tota la planta, de fins 40 cm de llargues

Fulles trifoliades amb nombrosos pèls per ambdues cares

Fulles compostes per tres folíols obovats, amb una o més dents a la part superior, pubescents per ambdues cares. Estípules enteres, a diferència d’altres espècies del gènere que les tenen dentades,

Flor groga papilionada amb l'estendard més llarg que la quilla 

Flors papilionades de calze cobert de pèls amb cinc dents. Corol·la groga, de 2-5 mm, que apareixen en grups de 2-6 flors, amb l’estendard més llarg que la quilla i el peduncle més curt que la fulla corresponent. Floreix de maig a juny.

Fruit en llegum en espiral amb agullons llargs i uncinats 

Fruit en llegum en espiral, de 2,5-4 mm de diàmetre, amb agullons tant o més llargs que el diàmetre del fruit, drets, amb l’àpex encorbat com un ganxo (uncinat)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una de las característiques de les espècies del gènere Medicago és que tenen els fruits indehiscents més o menys enrotllats en espiral o, com a mínim, falcats. Les fulles són sempre trifoliades i amb estípules, adnates al pecíol, enteres, serrades o laciniades.

USOS I PROPIETATS: És una bona planta mel·lífera i enriqueix el sòl fixant el nitrogen de l’aire als nòduls de les seues arrels. És interessant com a farratge en zones seques perquè suporta molt bé l’estrès hídric,

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Medicago deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (actual Iran), i del sufix llatí –ago, -inis, que indica paregut o relació. L’epítet específic minima deriva del llatí “minimus, a, um” superlatiu de "parvus" petit, és a dir, petitíssim, mínim.

Medicago minima va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 780–781. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Medicago doliata Carmign.

NOMS: Trèvol de rodet, Userda borda. Castellà: Mielga áspera de caracolillo; Mielga erizada; Mielga espinosa; Sacatrapos. Francès: Luzerne à fruits épineux. Anglès: Straight-spined Medick. Alemany: Oliven-Schneckenklee.

Flors en raïm d'1-3 flors

SINÒNIMS: Medicago aculeata Willd.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Cultius, erms, herbassars, preferentment en sòls humits. Fins els 1000 metres d’altitud

Herba de tiges ramificades des de la base

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 70 cm amb tiges erectes o decumbents que es ramifica des de la base

Fulles trifoliades cobertes de pèls per ambdues cares

Fulles trifoliades amb folíols obovats, serrats al terç superior, cobertes de pèls no glandulífers per ambdues cares. Estípules dentades o laciniades.

Corol·la groga de fins 5 mm

Flors en raïms de 1-3 flors amb peduncle més llarg que el pecíol de la fulla contigua. Calze pubescent amb cinc dents tan llargues com el tub de la corol·la i acuminades. Corol·la 5 mm de color groc, papilionada, amb les ales més curtes que la quilla. Floreix a la primavera, de març a juny

Peduncle més llarg que el pecíol de la fulla contigua

Fruit solitari en llegum en espiral , com tots els Medicago, però amb la característica de que és molt compacte i de forma ovalada, no cilíndrica com la majoria d’espècies del gènere. Les espires tenen poques dents o, de vegades, no en tenen cap, però amb pèls glandulífers i no glandulífers al marge de les espires.  

Ales més curtes que la carena

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La majoria de les espècies del gènere Medicago són herbes anuals que solen tindre flors papilionades grogues agrupades en petits raïms i els fruits es caracteritzen pels llegums enrotllats de manera helicoïdal, recoberts d’espines, com ara Medicago truncatula, llisos com Medicago lupulina, o comprimits i discoïdals com Medicago orbicularis.

USOS I PROPIETATS: Manté una relació simbiòtica amb el bacteri Sinorhizobium meliloti mitjançant la qual és capaç de fixar al terra el nitrogen de l’aire.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Medicago deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (actual Iran), i del sufix llatí “–ago, -inis”, que indica paregut o relació. L’epítet específic doliata deriva de “dolium” barril, en forma de barril, en referència a la forma dels fruits.

Medicago doliata va ser descrita per Vincenzo Carmignani i publicada en Giorn. Sci. Lett. Accad. Ital. Sci. 1: 48. 1818.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Medicago rigidula (L.) All.

NOMS: Melgó rígid. Trèvol de rodet, Userda borda. Castellà: Carretón. Carretilla espinosa. Portuguès: Trevo espinhoso. Luzerna peluda. Francès: Luzerne de gérard, Luzerne raide. Italià: Erba-medica rigidetta. Anglès: Tifton Burclover. Alemany: Samt-Schneckenklee. Starrer Schneckenklee. Steifer Schneckenklee.

Flors solitàries o en parelles

SINÒNIMS: Medicago polymorpha var. rigidula L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Vores de camins, pradells terofítics, fins els 1300 metres d’altitud

Herba petita amb tiges arran de terra

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba lleguminosa de tiges arran de terra, ramificades des de la base, de fins 40 cm

Folíols dentats a la part superior i amb pèls

Fulles trifoliades amb folíols obovats dentats a la part superior amb pèls i amb l’àpex truncat. Les estípules també són dentades a la part superior.

Flors papilionades de color groc

Flors normalment en parelles o solitàries, sobre peduncles més curts o més llargs que la fulla corresponent. Els pedicels són més curts que el tub del calze, que acaba en cinc dents i està cobert de pèls. Corol·la de 4-6 mm, groga, papilionada, amb l’estendard més llarg que la carena i les ales més curtes que la carena. Floreix a la primavera, entre abril i juliol

Fruit amb espines rígides

Fruit en beina amb discs en espiral, atapeïts, que formen una mena de cilindre convex en els dos extrems, amb espines rígides i molts pèls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El llegum és el fruit característic de les plantes de la família de les fabàcies o lleguminoses i les llavors que contenen moltes espècies són comestibles per als humans i altres són farratgeres, i alimenten els animals que consumim. Les plantes del gènere Medicago produeixen unes llegums característiques, doncs totes estan enrotllades en espiral.

Calze cobert de pèls

USOS I PROPIETATS: Com una lleguminosa que és, fixa al terra el nitrogen de l’aire. Fent-lo així més ric i fèrtil.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Medicago  deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (de l’actual Iran), i del sufix llatí “–ago, -inis”, que indica paregut o relació. L’epítet específic rigidula és el diminutiu del llatí “rigidus, a, um” rígid, segurament per les espines del fruit que són rígides.

Medicago rigidula va ser descrita, per primera vegada, per Carles Linné publicada en Species Plantarum 2: 780. 1753. amb el nom de Medicago polymorpha var. rigidula, i més tard per Carlo Allioni en Flora Pedemontana 1: 316. 1785, amb el nom actualment acceptat. 

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Trifolium tomentosum L.

NOMS: Trèvol pelut, Trèvol tomentós, Trèvol vellutat. Castellà: Siempreviva. Trébol de algodón. Gallego: Trévo. Portuguès: Trevo. Trevo cotanilhozo. Trevo tomentoso. Francès: Trèfle cotonneux, Trèfle tomenteux. Italià: Trifoglio tomentoso. Anglès: Woolly Clover. Woolly-headed Clover. Alemany: Filz-Klee. Filziger Klee. Grec: Τριφύλλι.

Inflorescències en glomèruls globosos

SINÒNIMS: Amoria tomentosa (L.) Roskov;  Galearia tomentosa (L.) C. Presl.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Trifolio-Cynodontion. Hordeion leporini. Creix als prats terofítics de sòls compactes. Fins els 700 metres d’altitud.

Herba petita de tiges decumbents

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  En la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen. Però de vegades es comporta com un Teròfit, és a dir, com una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

Calze inflat i vellut

DESCRIPCIÓ: Herba petita que creix arran de terra o amb petites tiges erectes o decumbents, de fins poc menys d’un pam, ramificat des de la base. La principal característica és el calze inflat i molt vellut, semblant al trèvol maduixer (Trifolium fragiferum) però aquest té els peduncles més llargs que la fulla corresponent, mentre que Trifolium tomentosum té els peduncles més curts que les fulles.

Fulles trifoliades 

Fulles alternes, peciolades, amb estípules membranàcies ovades acuminades, amb tres folíols obovats, de fins 19 x 15 mm, serrulats, amb dents espinuloses al marge

Flors papilionades de color rosat

Flors en inflorescències axil·lars en glomèruls, curtament pedunculats, globosos de 6-9 mm de diàmetre a l’antesi, dels quals sobresurten les dents superiors del calze bilabiat i acrescent, inflat i vellut. Corol·la papilionada de color rosa amb l’estendard lliure. Androceu diadelf. Floreix a la primavera, de març fins juny.

Fruit en llegum membranàcia

Fruit en llegum membranàcia indehiscent, inclòs al calze persistent, amb 1-2 llavors d’1 mm, llises de color groc verdós amb estries verdes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes espècies del gènere Trifolium formen part dels prats naturals o són sembrades en praderies artificials perquè tenen interès per al ramat com espècies farratgeres, com per exemple Trifolium fragiferum, Trifolium campestre  o Trifolium repens

USOS I PROPIETATS: Serveix com planta farratgera però no s’utilitza habitualment perquè hi ha altres farratgeres més productives

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Trifolium deriva del llatí “tres, tria” que significa tres, i “folium, -ii” que significa fulla, és a dir, amb tres fulles. Antigament s’anomenava trifolium a nombroses plantes de fulles trifoliades dels gèneres Trifolium, Bituminaria, Medicago o Melilotus. L’epítet específic tomentosum deriva del llatí "tomentum" pelussa, en referència a la densa capa de pèls que cobreix els calzes.

Trifolium tomentosum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 771–772. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Medicago truncatula Gaertn.

NOMS: Melgó truncat, Trèvol de llapassa, Userda borda. Castellà: Carretón de rodaja. Portuguès: Luzerna cortada. Italià: Erba medica troncata. Francès: Luzerne tronquée. Anglès: Barrel medick. Strong-spined medick. Barrelclover.

Flors papilionades de color groc

SINÒNIMS: Medicago tentaculata Willd.; Medicago tribuloides Desr.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Vores de camins, camps erms ruderals, pradells terofítics i clarianes de coscollars. Fins els 1000 metres d’altitud.

Herba ramificada amb tiges esteses pel terra

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 40 cm que es ramifica des de la base amb tiges esteses sobre el terra, de vegades vermelloses. És una espècie molt afí a Medicago littoralis

Fulles trifoliades am dents a la part superior

Fulles trifoliades amb el folíol central amb pedicel, limbe ovat amb l’àpex dentat, amb pèls no glandulosos. Estípules dentades o laciniades.

Floreix a finals d'hivern i primavera

Flors en raïm d’1-3 flors, amb peduncle igual o més curt que la fulla corresponent. Calze amb pèls simples i cinc dents més llargues que el tub. Corol·la de fins 8 mm, groga, amb estendard més llarg que la carena i les ales més curtes que aquesta. Floreix a finals d’hivern i primavera, entre març i juny.

Fruit amb espines curtes i gruixudes

Fruit cargolat en hèlix amb espines curtes i gruixudes que formen un angle de 90^o respecte a la superfície de les espires.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Medicago es caracteritzen pels seus llegums enrotllats de forma helicoïdal, alguns coberts d’espines i altres llisos, per les fulles trifoliades i les flors papilionades i en petits raïms.

Fulles amb pèls no glandulosos

USOS I PROPIETATS: S’empra com a farratge per al bestiar per ser una interessant font de proteïnes vegetals. També s’empra per evitar l’erosió del sòl per les pluges i els vents i per millorar la terra fixant el nitrogen de l’aire.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Medicago deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (de l’actual Iran), i del sufix llatí “–ago, -inis”, que indica paregut o relació. L’epítet específic truncatula és un diminutiu del llatí “truncatus” retallat, truncat.

Aquesta espècie s’utilitza en investigació genòmica. És una espècie model per a la biologia de les lleguminoses perquè té un petit genoma diploide, és auto-fèrtil i una reproducció ràpida i prolífica, per la qual cosa el seu genoma ha estat seqüenciat.

Medicago truncatula va ser descrita per Joseph Gaertner i publicada en De Fructibus et Seminibus Plantarum. . . . 2(3): 350, pl. 155.1791.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)