NOMS: Olivarda, matavinyes, bufarrell, herba mosquitera. Cast. Olivarda, pulguera valenciana, mosquera, coniza macho, matamosquera, atárraga, altabaca. Gall: Olivarda, taveda. Basc: Atarraga. Italià: Enula cepittoni. Prucara. Pruteca. Francès: Inule visqueuse. Anglès: Aromatic inula, Sticky samphire. Woody Fleabane. Alemany: Klebriger Alant.
 |
| tota la planta és glandulosa |
SINÒNIMS: Inula viscosa (L.) Ait.; Erigeron viscosus L.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: El trobareu per tot arreu, per les vores dels camins, camps abandonats, llits de torrents, llocs de sòl remogut, en zones urbanes i semiurbanes, fins els 1500 m d’altitud.
HÀBITAT: El trobareu per tot arreu, per les vores dels camins, camps abandonats, llits de torrents, llocs de sòl remogut, en zones urbanes i semiurbanes, fins els 1500 m d’altitud.
 |
| Mata d'olivarda |
FORMA VITAL: Nanofaneròfit: faneròfit amb les gemmes persistents situades a menys de 2 m d'alçada. Semicaducifoli
DESCRIPCIÓ: Petit arbust d’1 m d’alçada o poc més, amb la tija erecta i llenyosa, moltes rames i cobert de nombroses flors grogues a la tardor. És perenne i molt resistent a la sequera. Glandulosa tota ella. Indiferent al terreny, fins i tot creix entre les runes de materials de construcció amb guix, ciment, etc.
 |
| Fulles que abracen la tija |
Fulles esparses, les superiors amplexicaules (abracen la tija), verdes, amb pèls, lanceolades i amb el marge serrat de forma irregular. A l’hivern mor la part superior de les tiges i s’asseca la majoria de les fulles però no arriben a caure, per la qual cosa es considera “semicaducifòlia”.
 |
| Flors exteriors ligulades i les interiors tubuloses |
Flors en raïms o panícules piramidals, amb capítol d’un color groc molt viu. Les flors de la part exterior del capítol amb lígula acabada en tres dentetes són femenines, i les del centre tubuloses amb cinc dentetes al final són hermafrodites. Bràctees involucrals imbricades més curtes que les lígules. Floreix de setembre a novembre, marcant el temps de la verema.
 |
| Vil·lans de l'olivarda |
Fruit aqueni de fins 2 mm de llarg amb vil·là, formant plomalls.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una manera d’organitzar-se els capítols de les flors compostes és amb flors anomenades flòsculs, actinomorfes, ocupant tot el disc, i a les vores flors zigomorfes més grans anomenades lígules, formades per un tubet bassal i una llengüeta a un costat (lígula) acabada en tres o cinc dentetes.
 |
| Ací podeu observar els flòsculs i les lígules del capítol |
USOS I PROPIETATS: Té moltes aplicacions a la medicina tradicional casolana contra el paludisme, les malalties de les vies urinàries, i com a astringent. L'olivarda és apreciada com a planta medicinal per l'oli essencial extret a partir de la planta sobre tot a la zona oriental del mediterrani.
Indicacions: Trastorns urinaris, cistitis, retenció de líquids, reumatismes, ferides, cremades, nafres, mossegades de serp (tradic.), paludisme (tradic).
En València s’utilitzava la seua cocció per a rentar ferides i contusions.
És una planta hostatjadora de fauna auxiliar per protegir oliveres, cítrics, hortalisses, etc. hostetja al (Nesidiocoris tenuis), enemic natural de la mosca blanca, trips i es menja els ous de la Tuta absoluta de la tomata. També atrau depredadors com Macrolophus i Dicyphus que ataquen l’aranya roja i àcars com el Tetranychus urticae. És especialment recomanada per les oliveres perquè en l’olivarda es reprodueix i hiverna el Eupelmus urozonus, depredador de la mosca de l’olivera (Bactrocera oleae). Potser d’ací el nom popular “d’olivarda”
 |
| Inflorescència |
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom “Dittrichia” és d’un gènere dedicat a Manfred Dittrich (1934-), botànic alemany. L'epítet específic viscosa procedeix del llatí “viscum”, que significa apegalós, en referència a una característica de les fulles.
És una planta que emet una olor característica que recorda a la càmfora, degut a una resina que fa que tota la planta siga apegalosa al tacte, per això el nom llatí "viscosa" de l'olivarda. Algunes persones consideren desagradables tant l'olor com la viscositat d'aquesta planta. Hi ha una dita quefa referència a l'olor que diu així: No vos “nemoreu”, amor, / de cap fadrina gallarda / que és com la flor d'olivarda / molt guapa, i dolenta d'olor.
Tradicionalment hom deia que "els raïms són madurs quan floreixen les olivardes."
Algunes espècies de papallones conegudes com a blavetes (Polyommatus bellargus) tenen preferència per xuclar les flors de l'olivarda.
Als Estats Units s'ha declarat com una plaga perquè constitueix una amenaça causant perjudici a la biodiversitat autòctona.
Família Compositae (Asteraceae)
