Graptopetalum paraguayense (N.E.Br.) E.Walther

NOMS: Fulla de cera. Flor de marbre. Orella d’ase borda. Castellà: Madreperla. Planta fantasma. Graptopétalo. Portuguès: Planta-fantasma. Planta-madrepérola.   Francès: Sédum porcelaine. Anglès: Mother-of-pearl-plant. Ghost plant.

SINÒNIMS: Cotyledon paraguayensis N.E.Br.; Sedum paraguayense (N.E.Br.) Bullock; Echeveria weinbergii T.B.Sheph.; Graptopetalum weinbergii E.Walther; Sedum weinbergii A.Berger

DISTRIBUCIÓ: Procedent i endèmica de Mèxic, tot i que originalment es creia que procedia del Paraguai, d’ací el seu nom.

HÀBITAT: És una planta tot terreny, que pot estar a ple sol però suporta bé l’ombra, que creix amb calor, amb fred, en ambient sec però també en llocs humits.

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta suculenta semblant a l’Echeveria, amb tiges prostrades que no superen el pam d’alçada i els 60 cm d’amplada

Fulles perennes, crasses en roseta, espàtula-obovades, apiculades, de color verd grisós o, de vegades, tocades de color rosat, cobertes d’una capa cerosa, disposades en espiral al llarg de la tija. Les fulles es desprenen amb facilitat, deixant en la tija la cicatriu. Les fulles apareixen així al final de les tiges formant una mena de flor.

Flors blanques amb cinc pètals tacats de vermell, distribuïts en forma d’estrella, que surten en panícules, de la part superior de la planta a l’àpex de una tija floral, a finals de l’hivern i la primavera.

Fruit en polifolicle

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha certes plantes que es poden reproduir per esqueixos de fulla. Però, quines plantes podem esqueixar mitjançant fulles? Podem esqueixar de forma senzilla tot el grup de les Begònies Rex, les plantes crasses i les violetes africanes entre d'altres. A les plantes crasses, com la que ara ens ocupa, n'hi haurà prou amb agafar una fulla i untar la part més propera a la tija amb una mica d'hormona de creixement i deixar-la sobre terra lleugerament humida. Quan creixin, les podrem trasplantar amb molt de compte.

USOS I PROPIETATS: És una planta emprada com ornamental, molt utilitzada en test per interior o terrasses, i en jardí per rocalles, junt a altres suculentes. No requereix moltes atencions, només vol molta llum, si és possible sol parcial, i un sòl ben drenat perquè l’excés d’humitat no faci malbé les arrels, tot i que en estiu necessita reg abundant però només quan el terra ja siga sec. A l’hivern regar a penes. També tem al fred de les gelades hivernals però si no hi ha humitat pot suportar els -10^oC.

Multiplicació per llavor però és més fàcil i ràpid per esqueix de la tija o de les fulles, que arrelen amb facilitat. A la base surten fillols que també poden plantar-se com noves plantes.

Plagues i malalties: Poden ser atacades per la mosca blanca i la cotxinilla, però el que més les afecta és l’excés d’humitat, que podreix les arrels.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: : El nom genèric Graptopetalum deriva del grec “γραπτός graptos” escrits, pintades, i “πέταλον petalon” pètal, en referència a les taques que apareixen als pètals. El nom específic paraguayense és un epítet geogràfic que al·ludeix a la seua localització al Paraguai.

Graptopetalum paraguayense va ser descrita per Eric Walther i publicada en Cactus and Succulent Journal 9: 108. 1938. El basiònim Cotyledon paraguayensis el va establir Nicholas Edward Brown al publicar-hi en Bulletin of Miscellaneous Information, Royal Gardens, Kew 1914: 208. 1914. 

Família Crassulaceae

Sedum palmeri S. Watson

NOMS: Sèdum. Castellà: Sedum. Francès: Orpin de Palmer. Anglès: Palmer's Sedum. Mexican Hens and Chickens. Stonecrop. Palmer's Stonecrop.

SINÒNIMS: Sedum compressum Rose.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Aquesta espècie ve del nord de Mèxic, als estats de Coahuila i Nuevo Leon.

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta petita, procedent de Mèxic, que a penes arriba a fer un pam d’alçada, amb tiges rastreres glabres que emeten arrels per les cicatrius de les fulles.

Fulles sèssils, carnoses i planes, disposades en roseta laxa, de color verd glauc i, de vegades, el marge rogenc.

Flors inflorescències en cima multípara amb flors de color groc ataronjat que surten a finals de l’hivern. Calze amb cinc sèpals lliures i carnosos de la mateixa mida que els pètals. Corol·la amb cinc pètals en forma d’estrella, lliures, de forma lanceolada. Androceu compost per 10 estams més llargs que els pètals, també de color groc, així com els 5 carpels globosos amb l’àpex agut que componen el gineceu.

Fruit en polifolícle

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Sedum està format per plantes molt adaptades a la sequera, degut a la capacitat d’emmagatzemar aigua a les seues fulles carnoses.  

USOS I PROPIETATS: S’empra com planta ornamental, com cobertora en rocalles i zones sense reg, i també jardineres o en test en terrasses i balcons. És prou rústica. Vegeta bé en qualsevol tipus de sòl, si està ben drenat, suporta gelades de fins -9^oC i la calor; una vegada establerta suporta la sequera, i pot estar ubicada a ple sol (evitant les hores centrals del dia) o ombra parcial. A més no requereix cap tipus de manteniment. Multiplicació per esqueix a la primavera, per llavor o per fulla, que arrela amb facilitat en contacte amb el terra. És resistent a plagues i malalties però l’excés d’humitat pot podrir les arrels.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Sedum   deriva del llatí “sedum, -i” que era el nom que rebien diverses crassulàcies. Hi ha autors que fan derivar el nom del llatí “sedo (sedare)”, que significa calmar, mitigar, perquè les fulles d’algunes espècies calmaven el dolor de les ferides. Altres diuen que procedeix del llatí “sedeo (sedere)” que significa seure, perquè són plantes apegades al sòl, però sembla que les dues són errònies.

L’epítet específic palmeri és en honor d’Ernest Jesse Palmer (1875-1962) un botànic autodidacta nat a Anglaterra però que va migrar als EE.UU als 14 anys, on va explorar i arreplegar plantes. 

Sedum palmeri va ser descrita per Sereno Watson i publicada en Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences 17: 355. 1882.

Família Crassulaceae

Sedum acre L.

NOMS: Crespinell groc. Arròs de bruixa. Crespinell picant. Raïmet. Castellà: Pampajarito. Uvas de gato. Pan de cuco. Gallego: Pan de paxaro. Uvas de raposa. Èuscara: Teilatu-belar mina. Occità: Rasin de serp, Rasin dóu diable. Portuguès: Vermicularia. Uva-de-câo. Francès: Orpin âcre. Poivre de muraille. Vermiculaire. Italià: Borracina acre. Anglès: Golden-carpet. Goldmoss. Mossy stonecrop. Biting Stonecrop. Wall pepper. Alemany: Scharfer Mauerpfeffer. Tripmadam. Neerlandès: Muurpeper. Grec: Αμάραντο. Πετρόχορτο.

Sedum acre

SINÒNIMS: Sedum neglectum Ten.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Festuco-Sedetalia. Creix en llocs pedregosos, murs, prats secs i a les roques calcàries. Entre els 200 i els 1500 metres d’altitud.

Sedum acre creix a les escletxes de les roques

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba petita, suculenta, glabra, cespitosa, amb tiges estèrils curtes i les floríferes més llargues però sense sobrepassar els 15 cm d’alçada.

Fulles de les tiges estèrils de Sedum acre

Fulles de 3-5 mm gruixudes de secció el·líptica, i un tant triangulo-ovoides, imbricades, especialment a les tiges estèrils, de color verd grogós.

Flors pentàmeres de Sedum acre

Flors en cimes terminals. Hermafrodites, pentàmeres, Calze amb cinc sèpals lliures lanceolats amb esperó a la base. Corol·la amb cinc pètals aguts i acuminats de color groc viu. Androceu amb 10 estams d’anteres grogues. Gineceu súper, estil llarg. Floreix entre maig i juliol.

Fol·licles estelats de Sedum acre

Fruit en plurifol·licles gibosos en estel

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha plantes especialitzades en aprofitar el mínims replans i esquerdes de les parets de pedra per ancorar les seues arrels i viure dels escassos grams de sòl que s’hi depositen. A més a més, per combatre la falta d’humitat desenvolupen fulles crasses que emmagatzemen aigua per poder sobreviure les èpoques seques. Les espècies del gènere Sedum es compten entre els pobladors vegetals habituals en aquestes condicions ambientals extremes.  

Sedum acre

USOS I PROPIETATS: És una planta tòxica de gust picant. En medicina populars s’empra per les seues propietats purgants, emètiques i antitussígens. Elimina les durícies i suavitza les vies respiratòries.

Es cultiva com ornamental en rocalles, murs o parets, apreciada per la vistosa i abundant floració, per ser de fàcil implantació i escassos requeriments.  

Fulles de la tija florífera de Sedum acre

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Sedum deriva del llatí “sedum, -i” que era el nom que rebien diverses crassulàcies. Hi ha autors que fan derivar el nom del llatí “sedo (sedare)”, que significa calmar, mitigar, perquè les fulles d’algunes espècies calmaven el dolor de les ferides. Altres diuen que procedeix del llatí “sedeo (sedere)” que significa seure, perquè són plantes apegades al sòl, però sembla que les dues darreres versions són errònies. L’epítet específic acre fa referència al gust picant de la planta.

Sedum acre va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 432. 1753.

Família Crassulaceae

Sedum rubens L.

NOMS: Crespinell rogenc. Crespinell vermell. Castellà: Bermejuela. Francès: Orpin rougeâtre. Italià: Borracina arrossata. Anglès: Red Stonecrop. Alemany: Rötliche Fetthenne. Rötlicher Mauerpfeffer. Rötliches Dickblatt. Neerlandès: Rood Vetkruid. Grec: Σέδο το κοκκινωπό.

Inflorescències en cimes corimbiformes

SINÒNIMS: Crassula rubens (L.) L.; Aithales rubens (L.) Webb & Berthel.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

Sedum rubens

HÀBITAT: Helianthemion guttati. Thero-Brachypodion. Creix als prats terofítics, secs i amb molt poca terra. Fins els 1200 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

Planta petita de tija erecta

DESCRIPCIÓ:  Planta petita que no supera normalment els 9 cm. i mai els 15 cm. d’alçada, que a l´hivern apareix com una roseta de fulles linears de color verd clar i a principis de primavera poden ser vermelloses. Tija erecta, simple o ramificada. Indument glandulífer.

Fulles carnoses cilíndriques

Fulles de distribució esparsa, sèssils, carnoses, linears, cilíndriques, obtuses, de 10-15 mm.

Flors amb cinc pètals lanceolats

Flors en cimes corimbiformes, petites i rosades, pubescents, a la part superior de la planta. Calze amb cinc sèpals ovals-triangulars soldats a la base amb pèls glandulífers. Corol·la amb cinc pètals blancs o rosats, lanceolats i aristats més llargs que els sèpals. Androceu amb cinc estams d’anteres porpra. Gineceu amb cinc carpels tuberculosos oberts en copa amb l’estil d’1-2 mm a l’àpex. Floreix a la primavera, entre abril i juny.

Fruit en fol·licles divergents

Fruit en fol·licles estrellat-divergents de color rogenc, amb nombroses llavors.

Observacions: Pot coexistir al mateix hàbitat amb Sedum caespitosum, que té les fulles més arrodonides i és més petita.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Sedum és un gènere de plantes amb flors a la família Crassulaceae que es coneixen comunament com a crespinells. Conté fins a 600 espècies però actualitzacions recents han deixat el gènere en 470. Són de fulles suculentes que emmagatzemen aigua i es troben principalment a l'hemisferi nord, tot i que s'estenen cap a l'hemisferi sud a l'Àfrica i Amèrica del Sud. Les flors solen tenir cinc pètals, poques vegades quatre o sis. Normalment hi ha el doble d'estams que de pètals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Sedum deriva del llatí “sedum, -i” que era el nom que rebien diverses crassulàcies. Hi ha autors que fan derivar el nom del llatí “sedo (sedare)”, que significa calmar, mitigar, perquè les fulles d’algunes espècies calmaven el dolor de les ferides. Altres diuen que procedeix del llatí “sedeo (sedere)” que significa seure, perquè són plantes apegades al sòl, però sembla que les dues són errònies.

L’epítet específic rubens deriva del llatí "rubeo" vermell, rosat, pel color vermellós que pren la planta.

Sedum rubens va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 432. 1753.

Família Crassulaceae

Aster sedifolius L.

NOMS: Indiana. Fadrins-i-fadrines. Castellà: Manzanilla de pastor. Italià: Astro scabro. Francès: Aster âcre. Aster à feuilles d'orpin. Anglès: Michaelmas Daisy. Aster. Rhône aster. Alemany: Nadelblättrige Sommeraster. raue Aster. steppen Aster.

Inflorescències corimbiformes

SINÒNIMS: Galatella sedifolia (L.) Greuter; Aster acris L.; Aster barrelieri Pau;  Galatella rigida DC.; 

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Fenassars mesoxeròfils, clars de bosc, marges de prats, sobre sòls calcaris. Fins els 1000 metres d’altitud.

Tiges erectes ramificades a la part superior

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb varies tiges erectes, de fins 60 cm d’alçada, que es ramifiquen a la part superior.

Fulles alternes i glanduloses

Fulles linear-lanceolades, alternes, glabrescents, amb tres nervis linears, marge sencer i amb puntets glandulosos al limbe.

Flòsculs tubulars acabats en cinc puntes

Flors en inflorescències corimbiformes de capítols amb vàries files de bràctees més o menys obtuses. Flors externes amb lígula de color blau cel violaci d’un centímetre de llargària i flors interiors tubuloses i grogues acabades en cinc lòbuls, amb estams i estigma sobreeixint. Floreix a la tardor.

Fruit en aqueni

Fruit en aqueni

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Aster estan limitades a les espècies del Vell Món, doncs a Amèrica s’ha requalificat en altres gèneres.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Aster, és una paraula llatina que significa estrella, en referència a la disposició regular de les flors al capítol. L’epítet específic sedifolium, deriva de "sedum" = asseure, i "folium" = fulla, és a dir, fulles assegudes, doncs el limbe es recolza directament a la tija, sense pecíol, sèssils.

La revolució d'Hongria del 31 d'octubre de 1918 es coneix com la revolució de l'aster perquè els que protestaven portaven flors d'aquest gènere.

Família Compositae (Asteraceae)

Sedum dasyphyllum L.

NOMS: Crespinell glauc. Arròs de paret. Pa de pollet, Raïm de gat. Castellà: Uña de gato. Arroz. Uguetas. Pan y queso. Gallego: Pan de lagarto. Uvas de rato. Portuguès: Aizoa bastarda. Italià: Erba della Madonna. Borracina cinerea. Francès: Orpin à feuilles épaisses. Anglès: Thick-leaved Stonecrop. Alemany: Buckel-Fetthenne. Dickblättriger Mauerpfeffer. Neerlandès: Dik Vetkruid.

Flors en cimes

SINÒNIMS: Sedum burnatii Briq.;  Sedum glanduliferum Guss.; Oreosedum dasyphyllum (L.) Grulich;

Observacions: Podem distingir dues varietats: una glabrescent que és la de distribució més general, la var. dasyphyllum, i altra que habita les contrades més meridionals, la var. glanduliferum, densament pubescent-glandulosa. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Asplenietea trichomanis. A les fissures de parets, pedres, roques i penyals calcàris. Fins els 2500 metres d’altitud.

Planta petita, de 3-10 cm

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Petita planta perenne amb nombroses tiges ascendents, de 3 a 10 cm, que formen una petita catifa per on s’estén.

Fulles carnoses i amb glàndules

Fulles oposades, ovades, sèssils i molt petites (4-7 mm), grisenques, carnoses (suculentes), de color verd glauc amb tocs rogencs i amb glàndules i pèls. Les tiges estèrils amb fulles atapeïdes i imbricades. Les tiges fèrtils més espaiades.

Corol·la amb 5-6 pètals blancs

Flors  en cimes de flors peciolades, hermafrodites. Calze amb sèpals lanceolats i, de vegades, amb glàndules. Corol·la  amb 5-6 pètals blancs amb estries color de rosa formant una estrella. 10-12 estams amb les anteres de color violeta fosc. Ovari súper. Igual número de carpels que de pètals, amb estil i estigma simple. Floreix al final de la primavera fins a l’agost.

Fruit en plurifol·licle

Fruit és un plurifol·licle amb fol·licles erectes i l’estil persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En ecosistemes on plou poc, o el substrat té poca capacitat per retindre l’aigua de pluja, algunes plantes han desenvolupat un engrossiment de les tiges o de les fulles amb la finalitat d’emmagatzemar aigua. És el cas de les anomenades plantes crasses o suculentes, com aquest crespinell.

USOS I PROPIETATS: Emprada en jardineria perquè forma una excel·lent coberta vegetal sobre terrenys càlids i secs, on s’estén en coixinet.  

Precaució: Causa irritació a l’estómac si s’ingereix, i la saba provoca irritació de la pell per contacte.

SABIES QUE... El genèric Sedum deriva del llatí “sédum, -i” que era el nom que rebien diverses crassulàcies. Hi ha autor que fan derivar el nom del llatí “sedo (sedare)”, que significa calmar, mitigar, perquè les fulles d’algunes espècies calmaven el dolor de les ferides. Altres diuen que procedeix del llatí “sedeo (sedere)” que significa seure, perquè són plantes apegades al sòl, però sembla que les dues són errònies.

L’epítet específic dasyphyllum deriva del grec “dasys” que significa pilós, pelut, i “phyllon” que significa fulla. Significa doncs, fulla pilosa.

Família Crassulaceae