Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.
Nom comú: Angelet. Castellà: Esbelta blanca. Francès: Piéride de la moutarde.
Piéride du lutier. Anglès: Wood
White. Alemany: Senfweißling. Neerlandès: Boswitje.
Identificació: Papallona
diürna de 30-45 mm d’envergadura alar, amb l’abdomen llarg i fi i les ales davanteres
estretes, allargades amb una taca gris fosca a l’àpex arrodonit, sobre fons
blanc amb escates obscures. A la segona generació la taca apical és més obscura
i més petita. El revers té una tonalitat groguenca. La femella es diferencia
per la taca apical molt més clara que, de vegades, acaba quasi desapareguent.
El vol és baix, erràtic, vacil·lant, delicat i fràgil, que permet
diferenciar-la a distància.
Leptidea sinapis
Distribució: Es
troba a Europa, Àsia Menor i Central, Orient Mitjà, sud de Siberia fins al llac
Baikal. També a la regió del Rif, al nord d’Àfrica.
Període de vol:
Pot tindre dos o tres generacions a l’any. La primera a la primavera, entre
maig i juny, i la segona en agost
Hàbitat: Es troba
als marges de pinedes i boscos esclarissats, prats i erms
Biologia: Els
imagos es reuneixen sobre la terra fresca i humida. Les femelles depositen els
ous en les fulles de diverses espècies del gènere Lathyrus,
Vicia, o del lot
corniculat (Lotus
corniculatus) de les quals s’alimentaran les erugues de color verd clar
amb una ratlla groga a cada costat, assistides, si més no als primers estadis,
per formigues, tot i que no és imprescindible. Hiverna en fase de crisàlide.
Lotus corniculatus, planta nutrícia
Etimologia: Leptidea deriva del grec “leptos”
prim, i de “idea” forma, aparença,
per la forma del cos prim del imago. L’epítet
específic sinapis ve del llatí “sinapis” mostassa.
Leptidea sinapis
va ser descrita pel naturalista suec Carles Linné en systema
Naturae, 1, 468. 1758 , amb el nom inicial de Papilio sinapis
Taxonomia: Gènere
Leptidea, Família Pieridae, Ordre Lepidoptera, Classe Insecta, Filum
Arthropoda,
DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica
fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents
de l'hemisferi nord.
HÀBITAT: Quercetum
rotundifoliae, Creix a les vores i clarianes de boscs
caducifolis, en llocs humits. Entre els 300 i els 1600 metres d’altitud.
Herba enfiladissa
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”
amagat, i “phuton” planta ; en la classificació de
les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles
plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus
meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus
de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts
vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del
sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.
DESCRIPCIÓ: Herba
enfiladissa amb tiges que poden assolir els 70 cm de llargs, glabres o amb
pèls
Fulles dividides en 7-14 parells de folíols acabades en circell ramificat
Fulles peciolades
dividides en 7-14 parells de folíols de el·líptics a linears, amb el marge
enter, mucronats, i acabades en circell ramificat. Estípules lanceolades
semi-hastades amb el marge enter.
Estendard més ample i més llarg que la ungla
Flors en raïm
llargament pedunculat (peduncle més llarg que la fulla axil·lant) amb 15-40
flors de color violaci, de maduració progressiva, amb curt pedicel d’1-2 mm.
Calze campanulat acabat en lòbuls triangulars més curts que el tub i desiguals.
Corol·la papilionada amb el limbe de l’estendard més ample i més llarg que la
ungla i emarginat. Androceu diadelf. Gineceu amb ovari súper, estila acabat en
estigma discoide. Floreix des d’abril fins juliol.
Fruit en llegum comprimit
Fruit en llegum
subromboide, comprimit, glabre amb 2-6 llavors llises de color marró.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Els vegetals tenen una extraordinària habilitat per a fer
innocus alguns dels contaminants més perillosos per als humans (que normalment
són produïts pels mateixos humans) i per descontaminar terrenys i aigües, pel
que són un factor clau en algunes de les tècniques de sanejament basades en
l’anomenat “fitorremeiació”
Estípules semi-hastades
USOS I PROPIETATS:
Les lleguminoses, en general, tenen la propietat de fixar en el sòl el nitrogen
de l’aire, de forma que pot ser utilitzat pels vegetals per formar els seus
composts orgànics. Ho fan gràcies a la simbiosi amb un bacteri del gènere Rhizobium: les cèl·lules vegetals
aporten l’energia i el bacteri aporta nitrogenasa, un enzim que no tenen les
plantes superiors. Els bacteris penetren en les arrels i formen nòduls on es
fixa el nitrogen i es reprodueixen, a canvi les plantes poden disposar del
nitrogen.
Calze campanulat acabat en dents desiguals
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Vicia deriva del llatí “vicia, -ae,” que era el nom que rebia la veça (Vicia
sativa L.) a l’antiga Roma, que va adaptar el nom grec “bíkion, -ou”. L’epítet específic tenuifolia ve del
llatí “tenuis” fi, prim, subtil, i “folium” fulla, és a dir, amb fulles subtils.
HÀBITAT: Secalion cerealis arges de camins,
prats secs i assolellats, camps de conreu, guarets, principalment sobre sòl
bàsic. Fins els 1300 metres d’altitud
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
Fulles paripinnades amb circell ramificat
DESCRIPCIÓ: Herba
de tiges enfiladisses, ascendents i anguloses, que poden assolir el metre de
llarg
Fulles alternes,
paripinnades, amb 4-6 parells de folíols linears, truncats mucronats o tridentats;
a l’àpex de la fulla hi ha un circell ramificat. Estípules lanceolades, agudes,
enteres, sense nectari.
Flors papilionades de color púrpura
Flors axil·lars
solitàries. Calze zigomorf, campanulat, amb els sèpals desiguals.
Corol·la papilionada, de color púrpura amb l’estendard profundament emarginat,
ales més obscures que l’estendard, . Floreix d’abril a juny
Fruit en llegum comprimit
Fruit en llegum oblong
o el·líptic i comprimit, amb suau pubescència
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Moltes lleguminoses presenten circells que fan servir per enfilar-se en busca de la llum. En
botànica el circell és un òrgan amb aspecte de tija prima, que procedeix d’una tija
o una fulla modificada. Com a característica té un extraordinari tropisme que
hi permet agafar-se a qualsevol suport, cargolant-se en hèlix.
USOS I PROPIETATS:
Pot emprar-se com farratge pel bestiar. Com totes les lleguminoses té la
capacitat de fixar al sòl el nitrogen de l’aire.
Estendard profundament emarginat
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Vicia deriva
del llatí “vicia, -ae,”
que era el nom que rebia la veça (Vicia
sativa) a l’antiga Roma. Els romans van adaptar el nom grec “bíkion,
-ou” que designava la mateixa planta. L’epítet específic peregrina prové del llatí “peragrare” que significa per
desplaçar-se o viatjar, en referència a l’hàbit enfiladís de la planta que fa
parèixer que es mou.
Estudis arqueològics han arribat a la conclusió que els
llegums d’aquesta planta es consumien, doncs s’han trobat restes de Vicia peregrina en excavacions
d’assentaments neolítics, junt a altres llegums. Actualment l’única espècie del
gènere que es conrea par a consum humà és la fava (Vicia faba), la resta aprofita per a farratge o com adob verd.
DISTRIBUCIÓ:Originària d’Àsia, és conreada
arreu del mon
HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Introduïda. Cultivada com a llegum,
rarament naturalitzada.
Tiges tetràgones de fins un metre
FORMA
VITAL: Teròfit:
en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba erecta, pubescent, glauca, amb tiges tetràgones i rígides de
fins 80 cm, tot i que pot ultrapassar el metre d’alçada.
Fulla composta sense circell
Fulles compostes, paripinnades i sense circell, amb 1-3 parells de grans folíols ovats, d’un
verd glauc, amb petites estípules herbàcies.
Flors papilionades amb les ales negres
Flors en inflorescències en raïms axil·lars pedunculats, de 2-5 flors hermafrodites,
papilionades, amb calze campanulat i glabre, dividit en cinc dents desiguals,
més curtes que el tub, triangulars i agudes. Corol·la l’estendard blanquinós
amb venes obscures i les ales negroses. Androceu diadelf format per 10 estams.
Gineceu súper amb estil pubescent, acabat en un estigma terminal. Floreix de
febrer a maig, tot i que pot prolongar-se la floració fins a juliol.
Fruit en llegum llarg i comprimit
Fruit és un llegum de fins un pam de llarg, oblong i comprimit, que conté
les llavors, que són les faves que es recullen verdes i quan maduren són de
color obscur.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Beijerinck va descobrir, treballant amb
plantes de Vicia faba, el principi de la fixació simbiòtica del nitrogen
per les lleguminoses; procés fonamental per a mantenir la fertilitat dels sòls.
Martinus Willem Beijerinck és
considerat el fundador de la virologia. El 1898, va descobrir que la malaltia
del mosaic del tabac era produïda per un agent més petit que un bacteri, i va
donar al nou patogen el nom de virus (verí).
Calze amb cinc dents desiguals
USOS I
PROPIETATS: Les flors són demulcents i la seu infusió
és diürètica. Les valves del fruit salutíferes, i les granes fan augmentar la
fertilitat dels sementals, però són galactòfugues, és a dir, que detenen la
secreció de la llet i poden provocar favisme, una malaltia caracteritzada per icterícia hemolítica, amb anèmia,
astènia, hemoglobinúria, trastorns digestius i febre.
Les faves són un plat apreciat a les nostres
terres. Estofades amb cansalada, botifarra, costelles de porc o all tendre és un plat deliciós, però per l’alt
percentatge de proteïnes (fins el 30%) no cal cuinar-les amb carn. Saltades amb
ceba, carxofa o alls tendres componen un plat simple i molt apreciat.
Les faves més granades, les de cella negra,
s’assequen i es poden emmagatzemar durant tot l’hivern. Aquestes faves seques
bullides amb un poc d’herbasana (Mentha
spicata) són un plat habitual als bars dels pobles valencians.
Hi ha una varietat especialment conreada per a
farratge per al bestiar.
ETIMOLOGIA
I CURIOSITATS: El genèric Vicia deriva del grec “bíkion,
-ou” que significa gera, i va passar al llatí “vicia, -ae” per denominar la veça (Vicia sativa)
L’epítet específic faba també ve del grec “fágo”
que significa que es pot menjar, comestible.
Hi ha evidències del seu cultiu a la Península
Ibèrica des de l’any 3.000 aC. En climes temperats es sembra de setembre a
novembre, però als llocs on hi ha glaçades a l’hivern, es sembra al febrer,
doncs la favera pot glaçar-se i estar aturada fins la primavera. És una
lleguminosa molt rústica però és atacada pel pugó negre de la fava (Aphis fabae)
Per entrar
a l’escola de Pitàgores els alumnes havien de sotmetre’s a certes normes, entre
les quals hi havia la de no menjar carn, ous... ni faves. Hi ha diverses
versions del perquè d’aquesta prohibició; una d’elles diu que Pitàgores patia
de favisme i quan ingeria aquesta llegum es posava malalt. El cert és que, diu
la llegenda, el famós matemàtic va ser detingut i assassinat mentre fugia dels
seus enemics per no voler creuar un camp de faves. Aquesta aversió de Pitàgores
per les faves el documenta Llucià en el llibre II de les Històries
verídiques: “...van coure faves, com tenen costum de fer quan ixen
triomfants d’una guerra, van celebrar la victòria amb un convit i van fer una
gran festa. L’únic que no hi va participar va ser Pitàgores, que va seure tot
sol, sense menjar res, a causa de la seua aversió a ingerir faves”
Altres
antics, com Plutarc, atribuïen a les faves qualitats afrodisíaques, i Aristòtil
comparava la fava amb els òrgans sexuals. Potser per això en València anomenem
fava al penis.
Un costum
castellà que ens ha arribat des de fa poc temps, és el tortell de Reis, que
porta dues sorpreses. Una solia ser una moneda, ara substituïda per la figureta
d’un rei (com que som una monarquia...) i l’altra era una fava, que obligava a
qui li eixia a pagar el tortell. D’ací l’expressió castellana de “tonto l’haba”.
A les nostres comarques hi ha nombroses dites, com per exemple estar fava,
o això són faves contades.
Vicia faba és la espècie tipus de la família Fabaceae,
a la qual dona nom.
NOMS: Vecera
borda. Tapissots. Castellà : Alverja. Alverjilla. Veza. Veza de hoja
estrecha. Portuguès: Larica.
Ervilaca-miúda. Italià: Veccia nera.
Veccia a foglie strette. Francès: Vesce noire, Vesce à feuilles étroites,
Vesce à gousses noires. Anglès: Black-podded
Vetch. Narrow-leaf Vetch. Alemany: Schmalblättrige
Futter-Wicke. Neerlandès: Smalbladige
Wikke. Smalle Wikke.
Inflorescències axil·lars amb 1-2 flors
SINÒNIMS: Vicia angustifolia L.
DISTRIBUCIÓ:Pluriregional
HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Herbassars, camps de cultiu. Fins els
1500 metres d’altitud
Herba gràcil i enfiladissa
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba
enfiladissa de tiges llargues, fines i postrades de fins 80 cm.
Fulles compostes, paripinnades, acabades en circell
Fulles alternes,
paripinnades acabades en circell simple o ramificat, amb folíols acuminats.
Estípules dividides en dents, amb nectari
Corol·la papilionada
Flors en
inflorescències axil·lars amb 1-2 flors amb curt peduncle. Calze en tub acabat
en cinc lòbuls estretament triangulars i més curts que el tub. Corol·la
papilionada de color purpuri que es torna blau quan s’asseca; estendard
emarginat, ales més obscures que l’estendard. Androceu diadelf. Ovari súper. Floreix
d’abril a juliol.
Fruit en llegum comprimit
Fruit en llegum
linear, comprimida, normalment pubescent amb 6-15 llavors, que pren una
tonalitat obscura a la maturitat, el que motiva l’epítet se subespècie “nigra”
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les llegums són el
fruit típic de les lleguminoses, fruits secs dehiscents, que prenen formes i
grandàries característiques en cada espècie, bé que solen ser allargades i
estretes. Han jugat un paper força important en la història de l’agricultura i
l’alimentació humana. Hi ha vestigis històrics que daten de l’any 2800 aC.
USOS I PROPIETATS:
Cultivada com farratge o adob en verd
Estendard emarginat
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Vicia deriva del
llatí “vicia, -ae,” que era el nom
que rebia la veça (Vicia sativa L.) a
l’antiga Roma, després d’adaptar el nom grec “bíkion, -ou”.
L’epítet específic sativa
deriva del llatí “sativus, -a, -um”
que defineix al producte de la sembra o cultiu.
Les llavors contenen substàncies antinutritives, que
interfereixen en la digestió i inhibeixen
l’assimilació de nutrients, pel que
només determinats animals, com el coloms, poden menjar-hi. És però un bon
farratge per a tot tipus d’animal si es cull en floració.
+Ehrh.+IMG_7676.jpg)
+Ehrh.+IMG_7682.jpg)
+Ehrh.+IMG_7674.jpg)
+Ehrh.+IMG_7672.jpg)
+Ehrh.+IMG_7677.jpg)
+Ehrh.+IMG_7675.jpg)
