Crataegus monogyna Jacq.

NOMS: Arç blanc. Bolqueret. Cirerer de pastor. Espinalb. Espinaler. Garguller. Castellà : Espino albar. Majuelo. Gallego: Escaramiñeiro. Estripeiro. Èuscara: Arantzazu. Elorri. Elorri zuria. Occità: Acinièr, Aubespin, Espin blanc, Pichòt botelhonièr. Portuguès: Pirliteiro. Escalheiro. Francès: Aubépine à un style. Italià: Azaruolo selvatico. Biancospino comune. Anglès: Common Hawthorn. English Hawthorn. Alemany: Eingriffliger Weißdorn. Spitzdorn. Neerlandès: Eenstijlige Meidoorn. Grec: Κράταιγος ο μονόγυνος. Τρικοκιά. Μουρτζιά. 

Inflorescències en corimbe cimós

SINÒNIMS: Crataegus azarella Griseb;

Observacions: Aquesta espècie és molt variable. A les nostres terres s’accepten tres subespècies: la subsp. monogyna, la subsp. ruscinonensis, i la subsp. azarella, que habita les Muntanyes Diàniques. La subsp. azarella i la subsp. ruscinonensis es distingeixen de la principal per tenir les gemmes, els branquillons i les fulles joves densament pubescents; la primera té el pinyol de 7-10 mm i la segona de 10-15 mm i més o menys comestible. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana

Les tiges poden arribar als sis metres

HÀBITAT: Prunetalia spinosae. Barrancs, torrents i llocs humits, bardisses als marges del bosc caducifoli. Fins els 1500 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit caducifoli: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust, o petit arbre, caducifoli amb tiges erectes que poden arribar als sis metres de llargues, armades amb espines d’1-2 cm.  

Fulles alternes molt dividides

Fulles peciolades, alternes, molt dividides, pinnatipartides, amb 3-5 lòbuls enters o dentats a l’àpex. Estípules enteres

Androceu amb nombrosos estams

Flors en corimbe cimós, flairoses, hermafrodites, pentàmeres i actinomorfes. Calze amb cinc sèpals que surten de la part superior del hipant. Corol·la amb cinc pètals blancs, obovats, que fan 8-16 mm de diàmetre. Androceu amb nombrosos estams (fins 25) amb anteres rosades. Gineceu ínfer amb un sol estil coronat d’un estigma discoïdal. Floreix a principis de la primavera

Fruit en forma de drupa d'un roig lluent

Fruit en forma de drupa vermella de fins 1 cm de diàmetre, coronada pel calze persistent, amb un sol pinyol. Maduren a la tardor, quan perd les fulles

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes plantes, com l’arç blanc o l’argelaga (Genista scorpius) produeixen branques curtes acabades en punxa que reben el nom d’espines. Però no tots els vegetals que punxen tenen espines: l’esbarzer (Rubus ulmifolius) i els rosers (Rosa sp) presenten aculis o agullons que són formacions epidèrmiques que es desprenen fàcilment. Els aculis s’utilitzen com a sostenidors de les llargues tiges, mentre que les espines semblen destinades a dissuadir els herbívors. Les espines de l’arç blanc són tan dures que els fusters russos les feien servir com a claus.

Armada de fortes espines

USOS I PROPIETATS: Les fulles, flors i fruits tenen substàncies usades per combatre la diarrea i els problemes circulatoris, i també com a calmant, antipirètic, cardiotònic i diürètic. La Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany ha aprovat l'ús d'aquesta planta en els casos d’insuficiència cardíaca, insuficiència coronària i bradicàrdia. Però no és útil en atacs aguts perquè té un efecte lent

En agricultura i jardineria s'ha emprat com a patró per empeltar diversos arbres fruiters i també per formar tanques vives. El que més s’ha fet servir en jardineria ha sigut l’híbrid Crataegus x media, del qual hi ha diversos cultivars.

Dels fruits se n'obté una beguda, per maceració dels fruits en aiguardent, en llocs tan distants com l’Alcoià (migjorn valencià) i Sakartvelo (Georgia). Les fulles s’empren en amanida i, en infusió, com substitut del te.

La fusta dura, i de gran poder calorífic, es fa servir per manufacturar petits utensilis, mànecs de ferramentes o garrots.

És important per a la fauna, especialment per a les aus, doncs el fruit, que madura a la tardor, proporciona ric aliment durant tot l’hivern.

Corol·la amb cinc pètals blancs

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Crataegus deriva del grec "κράταιγος cràtaigos" el nom grec de l’espí compost per "κρατύς cratùs" fort i "αἴξ àix" cabra, en al·lusió al fet que fins i tot les cabres fugen de les seues espines. Altres autors pretenen que el nom deriva del grec “krátos, -eos” que significa força, vigor, i de “aigilops, -apos”, un tipus d’alzina, en referència a la duresa de la fusta.

L’epítet específic monogyna deriva del grec “μόνος monos” sol, únic, i "γυνή gyné" dona, és a dir, amb un sol element femení, en referència a l’ovari amb un sol carpel.

Antigament només es consideraven dues estacions: el mal temps que començava l’1 de novembre, i el bon temps que començava l’1 de maig, temps d’alegria que alguns pobles manifestaven amb ritus que incloïen la veneració d’arbres. Aquest arbust, o petit arbret compon, junt al roure i el freixe, la tríade dedicada a les fades i forma part dels rics rituals sagrats gaèlics. L’arç blanc, Sgitheach en gaèlic, és el lloc on habiten les fades i se’l troba als indrets de peregrinatge i, sobre les seues rames, s’estenen tires de tela de colors com part del ritual per celebrar l’1 de maig, el inici del bon temps, quan els ramats iniciaven el camí cap a les pastures de les muntanyes. La tradició catòlica també parla de que la verge Maria va estendre la roba del nadó Jesús damunt de l’arç blanc per assecar-la.

Aquesta és la planta de l'1 de maig

Hom diu que l’arç blanc pot viure molts anys. A França, al costat de l'església de Saint-Mars-sur-la-Futaie, Mayenne, hi ha un arç blanc de 9 metres d’alçada i 2,65 metres de circumferència que, segons diu la placa de sota, fou plantat el segle III, el que el fa l’arbre més antic de França. No hi ha manera de verificar-ho però, com tampoc els més de 700 anys que diuen que té l’arç blanc del petit cementiri d’Hethel, al sud de Norwich, a Norfolk, plantat, suposadament, al segle XIII.

Al calendari republicà francès a l’arç blanc li assignaren el 4 de Floreal (24 d’abril) en lloc del més adient 12 de Floreal que correspon a l’1 de maig.

Diu Font i Quer, en el El Dioscórides Renovado, que l’arç blanc s’ha emprat des d’antic pels homes, i ho diu així: “Las majuelas fueron pasto del hombre desde remotas épocas, cuando todo aprovechaba para su mantenimiento; en las habitaciones lacustres prehistóricas se han hallado restos de ellas, principalmente los cuescos de sus frutos”

Crataegus monogyna fou descrita per Nikolaus Joseph von Jacquin i publicada en Florae Austriaceae 3: 50, pl. 292, f.1, 1775.

Família Rosaceae

Genista scorpius (L.) DC.

NOMS: Angilaga negra. Argelaga. Argelaga vera. Argelaga negra. Argilaga borda. Gatosa negra. Occità: A gadós, Argelas, Argelat, Argelièr, Arjalas, Arjalàs, Babís, Brusca, Ginèsta ponchuda, Toja . Castellà : Aliaga. Aulaga. Tojo. Èuscara: Elorri-triska. Xiristola. Portuguès: Aspalatho de Hespanha. Italià: Ginestra scorpione. Francès: Genêt épineux. Genêt scorpion. Alemany: Skorpion-Ginster. Grec: Γενίστα.

Flors reunides en fascicles

SINÒNIMS: Spartium scorpius L.; Argelasia scorpius (L.) Fourr.; Corniola scorpius (L.) C.Presl; Corothamnus purgans (L.) Ponert;  

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Aphyllantion. Clarianes de boscs, matollars, prats secs, camps abandonats, sobre sòls gipsífers, margosos o calcari. Fins els 1700 metres d’altitud.

Arbust amb espines de ramatge espés

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, són les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per sota dels dos metres d’alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbusts perenne i calcícola, molt ramificat, amb tiges de color grisenc que només tenen fulles a la primavera, la resta de l’any fa unes espines axil·lars robustes i estriades que formen un angle molt obert amb la tija. Pot arribar als dos metres d’alçada.

Fulles petites que només apareixen a la primavera

Fulles són petites, de menys d’un centímetre, simples, alternes, subsèssils i amb pèls.

Flors papilionades de color groc intens

Flors reunides en fascicles. Calze bilabiat i acampanat, amb dos dents el llavi superior i tres l’inferior, més curt que el tub de la corol·la. Aquesta té la forma característica papilionada, de color groc fort, amb l’estendard i la carena d’una mida semblant i divergents. Androceu amb 10 estams. Gineceu amb ovari súper, estil arquejar a l’àpex i estigma el·líptic. Floreix de febrer a juliol.

Fruit en llegum allargat i comprimit

Fruit en llegum allargat i comprimit, de fins 4 cm, amb les granes marcades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La interacció entre plantes i insectes, mitjançant la pol·linització, és ben coneguda però hi ha altres maneres com, per exemple, els cecidis. Els cecidis són produïts per nematodes, àcars o insectes que ponen els ous als teixits vegetals. Les plantes reaccionen amb una hipertròfia dels teixits que encapsula l’ou i protegeix i alimenta la larva. En aquest cas es tracta d’un cecidi de Dasineura scorpii sobre les espines de l’argelaga.

Cecidi de Dasineura scorpii sobre les espines de l’argelaga

USOS I PROPIETATS: S’emprava tradicionalment, com l’altra argelaga (Ulex parviflorus Pourr,) per netejar l’interior de les xemeneies. Es lligaven angilagues fent un feix compacte i es desplaçava amunt i avall per la xemeneia per llevar el sollim, la sutja, del fumeral. Per les característiques semblants també comparteixen usos com el socarrat del porc en la matança o per encendre el foc per ser de fàcil combustió.

Amb les flors, junt a les de la Reseda luteola, s’elaborava un tint per tenyir de groc les teles de llana.

S’empra sovint per restaurar talussos secs o pedregosos, doncs és una planta que fixa el sòl, no requereix molts nutrients i aguanta bé la sequera. Per aquests mateixos motius és utilitzada en xerojardineria.   

És una de les plantes valencianes d’interès mel·lífer.

Les espines fan un angle molt obert amb la tija

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Genista ve del llatí “genista, -ae”, que era el nom de vàries ginestes citades per Plini, Virgili i altres.

El nom de l’espècie scorpius ve del grec “scorpios”, que significa escorpí, per les agudes espines que poblen la planta.

El poeta Josep Carner va dedicar a les argelagues aquest poema titulat "Les gatoses":

Salut, gatoses clares, or de l'hivern, ginesta

del fred. És per vosaltres que dura encar la festa

a la muntanya nostra en els cruels matins

que estenen la catifa de geble sota els pins.

Vivor de les sotades i goig de les dreceres,

la flor de l'arç encara us trobarà enciseres.

Punyiu el fred, vosaltres, en l'aire temorec,

i, al foc, ningú no dona més gai espeternec.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Teline patens (DC.) Talavera & Gibbs

NOMS: Gòdua. Esporgallop. Argelaga vera. Granera de pastor. Castellà: Hiniesta borde. Escobón.

Flors en raïms allargats

SINÒNIMS: Genista patens DC.;  Cytisus heterochrous Webb ex Colmeiro; Cytisus patens Willk. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània ibèrica

HÀBITAT: Quercion pubescenti-petraeae. Coscollars, boscs perennifolis o mixtos, sobre sòls calcaris un poc humits. Des dels 100 fins als 1500 metres d’altitud.

Arbust de fins 3 metres d'açada

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ:  Arbust que pot fer-se un petit arbret de fins 3 (4) metres d’alçada, amb branques alternes de color verd brillant.

Fulles trifoliades

Fulles alternes amb llarg pecíol que sostenen tres folíols obovats i mucronats, sense pèls i grisosos pel revers. El folíol central és molt més gran que els laterals.

Flor papilionada amb l'estendard gran

Flors agrupades en raïms allargats de2-6 flors grogues amb estendard sedós. Calze bilabiat amb cinc dents triangulars. Corol·la papilionada amb estendard gran, orbicular, amb pèl molt fi al dors. Androceu amb cinc estams llargs i cinc de curts. Ovari amb estil corbat a l’àpex amb estigma ovoide. Floreix a l’abril, maig i juny.

Fruits en llegum

Fruit en llegum sense pèls, obovats, de fins 2 cm de llargària.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El llegum és el tipus de fruit característic de la família de les lleguminoses (fabàcies). És dehiscent, és a dir, que s’obri espontàniament per tal puga sortir la llavor.  Les formes són variades i característiques de cada espècie però sempre s’obrin per la sutura ventral i pel nervi mitjà del carpel.

USOS I PROPIETATS: Tal i com indiquen alguns noms populars, s’ha emprat per fabricar graneres i també s’ha fet servir com combustible. Altra aplicació més actual és la utilització en jardineria com una planta ornamental.

Dors de l'estendard amb pèls fins

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Teline és un altre nom, derivat del grec "τηλινοσ telinos" que el Pseudo Dioscòrides dona al kýtisos (gènere Cytisus de Linné.)

El nom específic patens deriva de "pateo" que significa ser visible, evident, clar, cosa que no es correspon amb aquesta espècie però hem de tindre en compte que el nom el va posar Linné des de Suècia.

És un endemisme ibèric que habita des dels Pirineus fins la Serra de Cazorla. Espècie inclosa a la “Lista roja de la flora vascular de Andalucia” publicada a l’any 2000.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)