NOMS: Colocàsia
borda. Cresola. Punta de rella. Candela. Cugot. Gresolera. Orella d´ase. Peu de
bou. Pota de vedell. Rapa. Sarriassa. Xèrria. Occità: Glaujòl, Pan de
sèrp, Rasin de serp, Sangueiroun. Castellà: Aro. Babiacán. Candiles.
Hierba de Aarón. Hierba del juicio del año. Jaro. Jumillo. Llave del año. Pie
de becerro. Rejalgar. Yaro. Gallego:
Agaro. Aro. Cala. Xaro. Herba d’as anadas. Basc:
Arrebedarr. Illarondoko. Iñaztorr. Suberíma. Portuguès: Xairo. Jarreiro. Agaro. Erva da novidade. Italià: Erba biscia. Gigaro chiaro. Francès: Arum d'Italie. Gouet
d'Italie. Anglès: Italian Lords-and-ladies. Large Cuckoo-pint. Italian
Arum. Alemany: Italienische Aron. Italienischer Aronstab. Neerlandès:
Italiaanse Aronskelk. Grec: Φειδόχορτο. Άρο το ιταλικό.
 |
| Flor amb espata blanca i espàdix groc |
SINÒNIMS: Arum
canariense [Webb & Berthel.]; Arum lucanum Bonafè; Arum
majoricense L. Chodat; Arum valentinum Pau;
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Populetalia albae. Llocs frescs,
boscs de ribera, sèquies i fondals humits, sobre sòls nitrificats i pròxim a
nuclis rurals. Aquest dels Alcavins del riu Cànyoles al pas per Vallada.
 |
| Planta de fins 50 cm d'alçada |
FORMA VITAL: Geòfit:
Plantes vivaces que creixen durant l'època favorable donant lloc a uns òrgans
de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant
l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Herba bulbosa de fins 50 cm d’alçada. Comparteix
hàbitat amb l’apagallums (Arisarum vulgare Targ. Tozz.) i té les fulles semblants però més
grans.
 |
| Fulles sagitades amb els lòbuls bassals divergents |
Fulles sagitades
amb els lòbuls bassals divergents i llarg pecíol. Limbe gran (15-35 cm) amb
venes blanques.
 |
| Flors femenines, a baix, i masculines a dalt |
Flors inflorescència
arran de terra, en una gran espata de color blanc crema i un espàdix groc. Flors diminutes
unisexuades en l’espàdix, les flors masculines a la part superior i les
femenines a l’inferior, embolcallat per l’espata
del doble de llargària (15-40 cm) que l’espàdix. Flors masculines amb 3-4
estams. Flors femenines amb un ovari. Floreix a l’abril i maig.
 |
| Fruit en baia de color vermell quan madura |
Fruit en baies,
de color vermell a la maturitat, agrupades a l’espiga fructífera.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Un espàdix és una inflorescència de tipus d'espiga, amb
petites flors apinyades sobre un eix carnós. Aquest tipus d'inflorescència es
presenta en certes monocotiledònies, sobretot en membres de la família Araceae,
raó per la qual anteriorment eren anomenades espadiciflores.
Una espata és una gran bràctea que protegeix la
inflorescència de certes plantes com les del gènere Arum, on l'espata sembla un pètal que
atrau els insectes cap a la inflorescència.
USOS I PROPIETATS:
El tubercle de la colocàsia borda s'utilitzava com a expectorant i, en general,
per combatre els constipats, així com a purgant. Tot i els seus fins terapèutics
es desaconsella l'ús domèstic degut a certs components tòxics.
En canvi, l'ús extern no té perill, de manera que s'empra el
tubercle cuit i triturat en una pasta contra les durícies dels peus.
Les fulles són vesicants i s'usen, també externament, contra
els dolors reumàtics, cremades, ferides i com antiberrugós.
Si es mengen els fruits sembla que crema la boca i
l’estómac.
SABIES QUE... el
genèric Arum ve del grec “áron, -ou” que denominava entre els
antics a varies plantes com la colocàsia.
L’epítet específic italicum
és un vocable llatí que significa italià.
És una planta de pol·linització especialitzada. Els
insectes, atrets de bon matí per la calor que es desprèn de la inflorescència,
rellisquen en posar-se sobre l'espata i cauen cap al fons, on queden atrapats.
El pol·len que transporten provinent d'altres flors, pol·linitza les flors
femenines de la part inferior, les úniques madures de tot l'espàdix, doncs les
flors masculines maduren més tard, coincidint amb el marciment d'uns pèls que,
situats al seu damunt, impedien la sortida dels insectes. Quan aquests,
finalment, abandonen la seva presa temporal, ho fan carregats de pol·len i
predestinats a caure en la mateixa trampa que una altra sarriassa, de floració
un poc més tardana, ja els té preparada. D'aquesta manera queda assegurada la fecundació
creuada.
Família Araceae
