NOMS: Alfàbega.
Alfabeguera. Alfalga. Alfàbrega. Enfalga. Herba del mal prenyat. Castellà: Albahaca. Alhàbega. Occità: Alfabrega,
Alfasega, Baselic. Italià: Basilico.
Francès: Basilic. Basilic romain. Anglès: Sweet Basil. Alemany: Basilienhraut. Basilikum. Neerlandès: Basilicum. Grec: Ώκιμο το βασιλικό. Σταυρολούλουδο.
Βασιλιτσά.
 |
| Flors bilabiades |
SINÒNIMS: Ocimum album L.
DISTRIBUCIÓ: Procedeix
d’Àsia però es cultiva a les nostres terres des de fa mil·lennis.
HÀBITAT: Planta
cultivada als horts i als jardins.
 |
| Planta de fulles flairoses de fins 60 cm d'alçada |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba
de fins 60 cm d’alçada flairosa, amb un olor inconfusible, de tija erecta i
ramificada des de la base
 |
| Fulles oposades d'un verd llustrós |
Fulles de
distribució oposada, curt pecíol, limbe ovat i marge enter o poc serrat, de
tacte suau i color verd llustrós per l’anvers, amb glàndules al revers que
secreten l’essència que emet l’olor característica.
 |
| Llavi superior dividit en quatre lòbuls |
Flors agrupades
en espigues florals formades per verticils de sis flors cadascun. Flors
bilabiades. Calze pubescent dividit en cinc sèpals ciliats, el superior més
gran que els altres. Corol·la blanca amb el llavi superior dividit en quatre
lòbuls i el inferior sencer. Androceu amb quatre estams d’anteres blanques
dirigits al llavi inferior. Gineceu d’ovari súper amb estil acabat en estigma
bífid. Floreix de juny a setembre
 |
| Fruit en aqueni |
Fruit en quatre
aquenis redons a dins del calze persistent
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: La família de les labiades o lamiàcies són sovint plantes aromàtiques
i riques en olis essencials, com l’herba-sana (Menta spicata), l’orenga (Origanum vulgare), el timó (Thymus vulgaris) o el romer (Rosmarinus officinalis). El nom
antic d'aquesta família (Labiades) era degut a la forma de la flor amb
5 pètals fusionats que formen un llavi superior, generalment bilobulat i
més curt, i un llavi inferior, trilobulat, amb els 5 sèpals del calze
també units. Les flors són bisexuades i sorgeixen en grups terminals de 5 o 6 (a
voltes més o menys) floretes cadascú. Les tiges solen ser
quadrangulars, i les fulles ovades, oposades i decussades.
 |
| Quatre estams i estigma bífid |
USOS I PROPIETATS:
A banda de les nombroses aplicacions culinàries, l’alfàbega era considerada una
planta miraculosa en la medicina popular, amb moltes i diverses aplicacions. No
podia faltar als monestirs, als jardins, als horts o a casa en cossiols. Però
cal tindre en compte que, tot i que no s’ha determinat la relació amb el
càncer, és ric en estragol, considerat un potent cancerigen.
La saviesa popular aconsellava tindre a les finestres o a
l’habitació alfàbega per espantar els mosquits. Ara sabem que conté quatre
compostos volàtils repel·lents de mosquits. També als horts es plantava
alfàbega entre tomaques, albergínies, i pimentons com planta insecticida, per
allunyar els insectes nocius per als cultius.
 |
| Verticils de sis flors cadascú |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom genèric Ocimum deriva
del grec "ózo" olor, per
l’aroma que emeten les fulles. L’epítet específic basilicum ve del grec “βασιλικός basilikós” regi, digne
d’un rei, (de “βασιλεύς basileus” rei)
En algunes poblacions valencianes encara se celebra la festa
de les alfàbegues, com Bétera, Elx, Gata o Palma de Gandia, aquesta va unida a
la tradició del seu cultiu exclusiu, a fi de criar les alfàbegues més grans per
a la festivitat de la Mare de Déu d’Agost, també coneguda popularment com
la Mare de Déu de les Alfàbegues, la festa de la qual se celebra,
curiosament i significativament, en la mateixa data que antany els romans
celebraven els festivals de la dea Diana, la Diana Nemorensis, personificació
de la prolífica natura virginal.
 |
| Flors en espigues formades per verticils |
Diu Joan Pellicer “...és l’alfàbega l’herba que, després
d’estar present en l’hort, en la finestra i en la cuina, més fondament
s’endinsa en la casa, la que més íntimament hi penetra, fins el cor de
l’estança més íntima, el tàlem, la cambra nupcial.” I afegeix “Reclam, elixir i
averany del bon amor, l’alfàbega és una planta de clara significació eròtica.”
(Mètode)
Ocimum basilicum
va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 597. 1753.
Família Labiatae (Lamiaceae)
