NOMS: Noguera, noguer, nouer, anouer, Cast. Nogal, nocedo, noguera. Gall. Noceira. Astur. Ñozal, noceu, nozal. Basc. Intxaurrondo-arrunta. Port. Nogueira. Francés: Noyeer commun. Angl. Walnut. Ital. Noce comue. Alemany. Walnussbaum.
 |
| Mesocarpi que deixa veure l'endocarpi rugós. |
SINÒNIMS: Juglans duclouxiana Dode, Juglans fallax Dode, Juglans kamaonia C.DC) Dode, Juglans orientis Dode, Juglans regia var. sinensis C. DC., Juglans sinensis (C. DC.) Dode
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània oriental
HÀBITAT: Cultivat. Sobre terreny calcari fèrtil i profund, en zones abrigades i solellades des del nivell del mar als 800 m
FORMA VITAL: Macrofaneròfit: Faneròfits que tenen les gemmes persistents situades a més de 2 m d'altura
 |
| Arbre al camp |
DESCRIPCIÓ: Arbre de fulla caduca que pot arribar als 20 m d‘alçada, de copa ampla i redona, tronc gros, llis de color platejat.
 |
| Fulla amb set folíols |
Fulles alternes, compostes, sense estípules, imparipinnades amb 5 a 9 folíols sencers, obovats de color verd clar, glabres i olorosos quan es freguen.
 |
| Ament amb les flors masculines |
Flors masculines i femenines al mateix arbre; les masculines en aments pènduls de color verd que neixen sobre les branques de l’any anterior; les femenines, amb peduncle curt, i dos estigmes, en grups d’una a quatre en les branques de l’any.
 |
| Flors femenines amb els dos pistils |
Fruit en forma de drupa, grossa, globular. La part externa (mesocarpi) verda i canosa, es torna negra i es desprèn, dins (endocarpi) està la nou, amb càscara, en dos valves, arrugada dura i lignificada. A l’interior està la llavor corrugada de color bru .
 |
| Endocarpi lignificat i llavor |
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Ament és una inflorescència consistent en una espiga amb les flors molt juntes i sense bràctees. Quasi sempre és penjant i amb flors unisexuals (normalment les masculines). Les plantes que adopten la forma característica d'un ament s'anomenen amentiformes.
 |
| Les flors que formen un ament no tenen pètals, són petites i unisexuals |
USOS I PROPIETATS: És cultivat per la fusta, molt apreciada en ebenisteria per ser fàcil de treballar i molt resistent a la putrefacció, per la qual cosa ha sigut empleada per a tallar sants i verges, retaules d’esglésies, mobles de luxe o culates de fusell.
Les fulles són aromàtiques i riques en tanins. S’utilitzen per a preparar infusions d’ús tòpic per cicatritzar ferides, per a combatre els còlics nefrítics i per rebaixar el sucre en la sang. Les fulles i les corfes verdes de les nous s’utilitzen per a tintar teixits de color bru, pel seu taní.
El fruit és comestible i té gran importància comercial pel seu valor nutritiu: alt valor calòric, 662-688 kcal/100g; vitamines A-B-C-E, a més de sals minerals, substàncies grasses i iode natural. És ric en oli que s’extrau per fabricar sabó i vernís (la noguerina). La coberta verda del fruit, el mesocarpi, està ple de glàndules blanquinoses que contenen esta noguerina (nogalina en castellà) que fa taques molt difícils d’eliminar. Amb la llavor es fabrica licor.
En medicina té aplicacions com antisèptic, aperitiu i hipoglucemiant. Es fabrica oli bronzejador i tintures capil·lars. Les fulles s'utilitzen per combatre la diarrea per ser astringent.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom “Juglans” és degut a que els romans anomenaven a les nous glans de Júpiter, “Jovis glans”.
L’epítet específic, regia,
deriva del llatí "rex, régis"
que significa rei, és a dir, el rei, per la importància d’aquesta espècie.
És originari dels sud-est d’Europa i oest d’Àsia des de Grècia fins a l’Himàlaia. El seu cultiu és mil·lenari.
Antigament es creia que menjar nous era bo per a la intel·ligència per la similitud de la seua forma amb el cervell humà. Actualment s’ha demostrat que és veritat, no per la forma, sinó per els valors nutricionals.
L’anouer i les nous sempre han tingut propietats màgiques. Es deia que era un arbre maleït per atraure tota classe de desventures i mala sort a tothom qui dormia sota la seva ombra. Per evitar que siga perjudicial per la salut, si un s’hi vol reposar, ha de collir-ne abans tres fulles i llençar-les per darrera l’esquena, perquè, diu l’ombra del noguer, “si no em fas mal, jo te’n faré”. També hi ha gent que trenca abans els branquillons i amb això el mal de cap o molèsties adverses queden esvaïdes .
També es deia que les fulles s’utilitzaven per a provocar els avortaments i esterilització de les dones. En canvi el seu fruit, va ser un eficaç remei per treure el mal d’ull i per descobrir bruixes i bruixots. Els celtes li van atribuir poder afrodisíac, era considerat com el menjar del déus i era reconegut com a símbol de fertilitat.
Família Juglandaceae
