Coronilla juncea L.

NOMS: Coronil·la júncia, Coroneta de rei, Coronella, Ginestera. Cast. Coronilla. Coletuy. Ginestera. Francès: Coronille à allure de Jonc. Coronille à tiges de Jonc. Italià: Cornetta giunchiforme.

Inflorescències en umbel·la

SINONIMS: Ornithopus junceus (L.) Hornem.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Garrigues i pinars, matollars secs i assolellats, sobre terrenys preferentment calcaris, de 0 a 800 m d’altitud.

Tiges junciformes, amb molt poques fulles

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: faneròfit amb les gemmes persistents situades a menys de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust de fins als dos metres però rarament supera el metre d’alçada, de tiges color verd glauc, buides, junciformes, clorofíl·liques, quasi herbàcies, llises, sense pèls i amb entrenusos llargs

Fulles imparipinnades carnoses

Fulles que cauen, amb raquis foliaci, alternes,  imparipinnades amb 2-3 parells de folíols el·líptic-linears lleugerament carnosos, amb estípules membranoses soldades. És molt poc foliós.

Flors papilionades

Flors umbel·lades agrupades en grups axil·lars de 4-12 flors grogues en cercle com una corona, amb pedicels, sostingudes per peduncles més llargs que les fulles. Calze amb dents molt curtes. Corol·la amb estendard, ales i quilla, com és habitual en la família. Floreix en primavera i estiu però a la tardor també poden veure’s flors.

Fruit en loments

Fruit en llegum pèndul lleugerament arcuat, indehiscent i articulat per constriccions poc marcades. És el que en botànica s’anomena loment

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El “loment” és una llegum amb beina, com les faves, però indehiscent, és a dir, que no s’obri sinó que està marcat per constriccions, semblants a les porcions d’una barreta de xocolata, per on al madurar es trenca en trossets amb una llavor cada trosset.

Calze amb dents curtes

USOS I PROPIETATS: Com quasi totes les “coronil·les” del gènere, conté glucòsids cardiotònics, per la qual cosa les llavors són verinoses. 

Tot i que el fullatge és escàs, s’empra en jardineria per formar massissos junt a arbusts de floració coincident en el temps. Junt al margalló (Chamaerops humilis), per exemple, les flors grogues fan un contrast cromàtic intens.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Coronilla el va prendre Lobelius de l’espanyol diminutiu de corona, en al·lusió a la forma de la inflorescència. Més tard el va establir Tournefort i Linné el va revalidar.

L’epítet específic juncea  ve del llatí “iuncus” jonc, per la similitud de les tiges quasi afil·les amb els joncs.

És una planta pionera, de les primeres que s’instal·len en medis verges que han patit degradació per qualsevol motiu. Les seues arrels formen nòduls que contenen bacteris fixadors de nitrogen que funcionen com fertilitzants naturals.

Coronilla juncea va ser descrita per Linné i publicada a Species Plantarum 2: 742. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Calendula arvensis L.

NOMS: Llevamans. Meravella silvestre. Llevamals, Llevagat, Groguet de camp, Boixac de camp, Flor d'albat, inflabou. Cast. Caléndula, Flor de cada mes, Maravilla silvestre. Gall-Port: Erva vaqueira, Pampullo, Pampillo,  Francès: Souci des champs, Souci sauvage.  Italià: Fiorrancio selvatico. Anglès: Field marigold. Alemany: Ackertodtenblume. Acker-Ringelblume. Neerlandès: Acker-Ringelblume. Grec: Καλέντουλα των αγρών. Καμάκι.

Capítol amb flòculs i lígules

SINÒNIMS: Calendula aegyptiaca Desf.

DISTRIBUCIÓ:  Circum-mediterrània

HÀBITAT: Camps de cultiu i llocs ruderalitzats de 0 a 1300 metres d'altitud.

Mateta al camp

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. 

DESCRIPCIÓ:  És una planta anual, herbàcia, pubescent, amb poc més d’un pam d’alçada, molt freqüent en camps de secà als quals cobreix amb el color de les seues flors a la tardor.

Fulles basals

Fulles superiors sèssils, però les inferiors amb un curt pecíol, allargades lanceolades, simples, alternes, pubescents, amb el marge enter o irregularment dentat.

Flors exteriors ligulades femenines

Flors en capítols de lígules i flòsculs de color groc taronja més llargues que les bràctees involucrals. Les flors ligulades exteriors són unisexuals femenines i els flòsculs de l’interior són masculines. 

Ací podeu veure els tres tipus de fruits de la calèndula

Fruit en forma aquenis sense vil·là, del tipus cípsela, incurvats amb protuberàncies al dors  que fan que semble un cuc cobert d’espines. Com en el cas de les flors, els aquenis són heteromorfs: els perifèrics són corbats i, els interns, anulars o ganxuts. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els capítols de la calèndula originen tres tipus diferents de fruits provinents de les flors femenines (ligulades). Uns tenen membranes a les vores per ser dispersats pel vent; altres tenen pèls ganxuts perquè els animals els dispersen; i un tercer tipus que no tenen cap tipus de dispositiu per la seua dispersió.

USOS I PROPIETATS: Té les mateixes propietats i característiques que la Calendula officinalis de la qual es diferència per tindre els capítols florals més xicotets i menys lígules. Té propietats farmacològiques com emmagoga, sudorífica, antiespasmòdica, estimulant, colerètica, colagoga, hipotensora, antibacteriana, fungicida, vasodilatadora, antisèptica, antiinflamatòria, vulnerària i cicatritzant. A més, aquesta planta no és tòxica.

Calèndula amb flor i fruit

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom de Calendula ve del llatí i significa petit calendari, perquè amb l’obertura i tancament dels capítols marcava la duració del dia. El mot arvensis procedeix del llatí "arva", que significa camp de conreu, és a dir, que es tracta d'una espècie que apareix en camps cultivats.

Els romans l’anomenaven “Solsequium”, que significa que segueix al sol, perquè aquesta planta s’orienta cap al sol com els gira-sols.

Té propietats colorants per la qual cosa ha sigut utilitzat per substituir i falsificar el safrà.

Amb les seues flors s’elabora una pomada per cuidar la pell. Actualment s’afegeix a alguns productes de cosmètica. 

Família Compositae (Asteraceae)