Mantisalca salmantica (L.) Briq. & Cavillier

NOMS: Herba escombrera, raspallera, granera, cabeçuda, baleja.  Castellà: Cabezuela, alcabota, hierba de escobas, escobones, barredera, escobillas, algarabía, baleo macho. Èuscara: Buruiska txillarr, umanzelorri, igurrki. Italià: Fiordaliso di Salamanca. Francès: Centaurée de salamanque. Anglès: Dagger flower

Capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Centaurea Salmantica L.; Microlonchus salmanticus (L.) DC,

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brometalia. Hordeion leporini. En marges, erms i vores de camins, entre 200 m i 1500 m d’altitud, sobre sòls bàsics.

Tigues erectes llargues i primes

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Planta bianual que pot arribar als dos metres d’alçada. El primer any fa una roseta de fulles peludes força dividides, i al segon any creixen les tiges anguloses i amb estries, erectes, llargues i verdes, ramificades des de la base, fines però resistents.

Les fulles poden tindre dents punxegudes

Fulles inferiors oblongues i lobulades, les superiors linear-lanceolades o oblongues, amb el marge un poc dentat, mentre que les de l’extrem superior són linears i poden ser enteres o amb dents punxegudes.

Flòsculs tubulars

Flors al final de les tiges, en capítols solitaris, ovoide, d’uns 2,5 cm de diàmetre, molt estret a l’àpex, amb involucre d’escates imbricades, sense pèls, que acaba en una espineta obscura molt curta; les flors són tubulars, hermafrodites, i tenen un color rosat violaci; Floreix a l’estiu, de juny fins l’agost.

Fruit en aqueni

Fruits  en aqueni d’uns 2-3 mm de color marró fosc amb costelles longitudinals, amb un curt vil·là d’escates punxegudes i blanquinoses

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fulles surten dels nusos de la tija; de vegades les fulles que porten flors en l’axil·la són diferents, més menudes i s’anomenen bràctees; si es redueix la distància entre nusos a cero les flors s’amuntonen i la rama floral s’eixampla; en aquest cas la inflorescència és un capítol (el que pareix una sola flor en una composta) i les bràctees formen l’involucre (el que aparentment és el calze de les compostes) que forma el receptacle que protegeix les flors.

Bràctees involucrals amb l'àpex obscur i una petita espina

USOS I PROPIETATS: Amb aquesta planta es feien graneres, com molts dels seus noms populars suggereixen, per netejar l’era quan batien el blat, els forns, etc. Amb les plantes de gran port es feien les graneres de la millor qualitat.

Des d’antic s’ha utilitzat per abaixar el sucre en la sang.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Mantisalca és un anagrama de “salmantico” de Salamanca, la ciutat de Castella-Lleó on aquesta espècie està molt escampada.

El nom específic salmantica és un epítet geogràfic que incideix en la mateixa ciutat de Salamanca, doncs “Salmantica” era l’antic nom de Salamanca.

A la nit de Sant Joan s’enrotllava amb un paper on s’havia escrit el nom del xic que volies i es posava a sota del coixí, i si a l’endemà havia florit volia dir que el xic et volia.

Mantisalca salmantica va ser descrita per John Isaac Briquet & François Georges Cavillier i publicada en Archives des Sciences Physiques et Naturelles, Genève, vol.12: 111, 1930.

Basònim: Centaurea salmantica L., Sp. Pl., 2: 918, 1753[1]

Família Compositae (Asteraceae)

Verbena officinalis L.

NOMS: Berbera, berbena, herba barbera, herba santa, verbena. Cast. Verbena, hierba sagrada, curalotodo. Gall. Verbena, gerbao, orxaván, erva sagrada. Astur. Barremal, verbena de San Xuan. Èuscara: Izusta, berbeina, aistrika, belharrgorri.  Francés: Verveine, herbe à la croix. Anglés: Vervain. Alemany: gewöhnliches Eisenkraut. Xinès: ma bian cao

Flors en espigues laxes

SINÒNIMS: Verbena tenuispicata Stapf,  Verbena sororia D.Don, Verbena rumelica Velen,  Verbena vulgaris Bubani

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps i vores de camins, terrenys erms o abandonats. Fins els 1500 metres d’altitud.

Tiges quadrangulars i subtils

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne i vivaç de creixement ascendent que pot arribar al metre d’alçada. Tija quadrangular, subtil, d’entrenusos llargs amb pèls a les arestes, en la part inferior i pubescent per dalt.

Fulles oposades

Fulles oposades, les caulinars dentades, de contorn irregular i amb pecíol, mentre que les superiors són més estretes, amb pèls, especialment pel revés. 

Flors petites de color rosa suau o lilà

Flors en espigues laxes, de fins 30 cm, reunides en inflorescències terminals de flors petites de color rosa suau tirant a lilà. Calze amb cinc dents, pubescent. Corol·la en forma de tubet amb cinc lòbuls que de vegades semblen dos llavis, el superior amb dos lòbuls i el inferior amb tres; estams inserits al tub de la corol·la.  

Fruits en càpsula

Fruit en càpsula rugosa i comprimida pels costats, amb quatre llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una considerable quantitat de nous coneixements en l'actualitat han estat generats per l'estudi de les plantes com Arabidopsis thaliana. Aquesta mala herba va ser una de les primeres plantes a veure el seu genoma seqüenciat, i té un paper tant important en les ciències agràries com el tenen el ratolí i la mosca del vinagre en la biologia humana.

USOS I PROPIETATS: El principi actiu de la berbena és un heteròsid anomenat berbenalòsid que té caràcter estimulant del sistema nerviós parasimpàtic i per hidròlisis produeix berbenalol, berbenalina, berbenanina i hastasòdid. Es considera sedant perquè estimula el sistema parasimpaticomimètic reduint la força i freqüència del bateig cardíac i estimulant el peristaltisme intestinal. També té un cert efecte com analgèsic local. Per la seva activitat sedant s'utilitza per combatre el insomni provocat per estats de nerviosisme que no permeten conciliar el son. Acaba amb les migranyes per la seva activitat antineuràlgica i sedant.

A dosis altes pot provocar convulsions i paràlisis total.

Calze pubescent amb cinc dents

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Verbena deriva del llatí “verbera, -erum” que significa vergassades, fuets, assots, etc. “Verbenae, -arum” era el nom que rebien els ramellets de plantes sagrades com l’olivera, la murta o el romer, que duien els sacerdots als sacrificis.

L’epítet específic officinalis fa referència a les “oficines” de farmàcia i significa medicinal. S'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals.

A l’antiguitat era una planta de cerimònies i de màgia. Com a planta màgica per aconseguir l’amor desitjat, hi havia que recol·lectar-la per la nit, coincidint amb el solstici d’estiu, és a dir, la nit de Sant Joan, i després es celebrava un ritual amb danses i lletanies. Anar de berbena (a recol·lectar la planta) era una festa i possiblement d’ací ve el nom de la festa nocturna, encara que ja ningú se’n recorda de l’humil planta.

A l'antiga Roma feien trenes amb les tiges de berbenes fresques per col·locar-les com corones als caps dels missatgers i ambaixadors per donar-los una distinció especial.

Durant l'Edat Mitjana es considerava afrodisíaca, per la qual cosa es va utilitzar en pocions pels endevins i bruixes que facilitaven a aquells que creien en la seva capacitat afrodisíaca.

William Faulkner en l’obra “An Odor of Verbena” diu que la berbena és l’única olor que pot ser olorada pels cavalls sense perdre el rastre.

Verbena officinalis fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 20–21. 1753.

Família Verbenaceae