Sonchus oleraceus L.

NOMS: Lletsó, llicsó, lletissó. Cast. Cerraja, lechuguilla, achicorias, cardo lechero, cerrajón, lechecillo, lisón. Èuscara: Astaurraza, kardabera. Gall. Serralha, leitaruga, cardo molar. Portuguès: Serralha, leitaruga, serralha-branca. Anglés: Smooth sow thistle, Sow thistle. Alemany: Kohl-Gänsedistel.  Francés: Laiteron maraîcher. Laiteron potager. Italià: Grespino comune. Neerlandès: Gewone Melkdistel. Grec: Σογχός λαχανώδης. Τσόχος.

Capítol de Llicsó

SINÒNIMS: Sonchus ciliatus Lamarck, Sonchus laevis Vill.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietalia. Camps de conreus i camins, herbassars nitròfils, fins els 1350 metres d’altitud.

Involucre glabre i campanulat

FORMA VITAL: Hemicriptòfit, Teròfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable, durant la qual només resten les llavors. 

DESCRIPCIÓ:  Herba que pot arribar al metre i mig d’alçada, tiges fistuloses, erectes i poc ramificades  amb làtex 

Fulles pinnatisectes.

Fulles amplexicaules (s’abracen a la tija), lobulades i dentades amb un segment terminal major que els altres. A diferència de Sonchus tenerrimus els lòbuls de les fulles són bastant amples i el pecíol és ample i d’aspecte foliaci. Petites espines als marges.

Capítol

 Flors hermafrodites, agrupades en corimbes amb capítols de lígules curtes i estretes d’un groc pàl·lid, comparat amb l’altre Sonchus. Les bràctees de l’involucre, campanulat, són glabres. 

Vil·lans

Fruit és un aqueni de color bru amb vil·là de pèls blancs.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A grans trets hi ha dos classes de compostes, les tubuliflores i les liguliflores. En les primeres tots els flòsculs (cada una de les flors del capítol)  son tubulars i sense lígula o només tenen lígula, acabada amb tres dents, els flòsculs exteriors, mentre al botó central són tubulars, com en la Dittrichia viscosa. En les liguliflores, com és el cas del Sonchus oleraceus, tots els flòsculs són ligulats, amb lígules acabades en cinc dents, com podeu observar a la foto. 

Capítol amb tots els flòsculs ligulats

USOS I PROPIETATS: Era un dels ingredients de la cuina mediterrània tradicional, tot i que actualment el seu consum és troba limitat a unes poques zones. Al País Valencià tradicionalment s'utilitzaven els lletsons i altres herbes similars per fer pastissets de brosses

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Sonchus deriva del grec "sónkhos" i d'aquest "sómphos" que significa buit, moll, espomjós. 
 El nom “oleraceus” deriva del nom llatí “olus” que significa verdura o hortalissa, en referència a l’ús com aliment que es fa de ella.

Les fulles d’aquesta planta són un dels ingredients del “preboggion”, mescla d’herbes típica de la cuina de Liguria utilitzada per farcir raviolis i pansoti

Es cultivaba a la Grècia antiga, a l'antiga Roma i a tota Europa a l'Edat Mitjana, però amb el pas dels segles va ser substituïda per altres hortalisses considerades més refinades. Plini (Gaius Plinius Secundus, 23–79) va comentar que Teseu es va menjar un plat de lletsons abans de anar a lluitar contra el brau de Marató.

En la “botica de bordo de Magalhaes” s’ha documentat l”agua de serralha” per la seua virtut refrigerant.

Les fulles d'aquesta planta agraden molt als conills.

Família Compositae (Asteraceae)

Myrtus communis L.

NOMS: Murta, murtera, murtra, mirter, murtrer. Cast: Arrayán, mirto, murtiñera. Gall: murta Francès: myrte. Anglès: myrtle, common myrtle, European myrtle. Alemany: gemeine Myrte, Brautmyrte. Holandès: myrte, mirt

Flors de murta

 DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Habita en coscollars litorals tèrmics, sobre sòls amb vessament temporal o que mantenen certa hidromorfia al llarg de tot l'any.

La planta desprén un aroma molt agradable

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: les gemmes persistents són a una alçària superior als 2 m respecte del sòl.

DESCRIPCIÓ:  Arbust de fins a 3 metres d’alçada, de fullatge perenne, dens i molt ramificat, amb pèls glandulars en les branques joves. És molt aromàtica. 

Fulles oposades

Fulles  lluentes, coriàcies, lanceolades, enteres, quasi sèssils, disposades per parelles, oposades, àpex acuminat i base atenuada, amb petits punts translúcids al limbe. 

Nombrosos estams caracteritzen la flor de la murta

Flors cícliques, solitàries, actinomorfes, sobre llargs pedicels axials. Corol·la amb cinc pètals blancs i cinc sèpals. Androceu amb nombrosos estams exserts. Ovari ínfer amb un sol estil.

Murtons acabats amb el calze persistent

Fruit en baia d’un centímetre aproximadament, anomenada murtó, de color blau obscur, comestible, cobert d’una capa pruïnosa quan madura i coronat pel calze persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És una planta termòfila, és a dir, està adaptada a medis amb climes temperats i càlids. Podem trobar-la en la franja que va entre el nord d’Àfrica i el sud d’Europa passant per l’Àsia temperada (Israel, Jordània i Síria)

USOS I PROPIETATS: La murta s'utilitza bàsicament en el camp de la perfumeria, més concretament en els perfums masculins.

A Sardenya se'n fa un licor aromàtic anomenat mirto. Igualment, a les zones catalanes on creix en estat salvatge, és típic elaborar el vi de murta.

Té propietats medicinals com a balsàmica, antisèptica i sedant.

La seua fusta és apreciada per l’ebenisteria i és utilitzada com ornamental en jardins d’estil hispano-àrab. 

Flor i poncelles

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Els noms fan referència al seu aroma. Myrtus prové del grec “myrtos” que significa perfum, per ser una planta molt aromàtica I l’epítet específic communis per ser relativament abundant. Linné va mantindre el nom de Myrtus que era el nom que ja donaven els romans a la murta. El nom castellà d’Arrayan ve de l’àrab “ar-Rayhan” o “Rihan” que significa “l’aromàtic”.

Arbust emblemàtic de la cultura mediterrània associat a moltes tradicions i costums. Entre els grecs antics, la murta era la planta consagrada a Afrodita, la deessa de l'amor, i com a tal es considerava símbol de l'amor i la bellesa.

La murta era per als grecs, junt al llorer, un emblema d’honor i autoritat, i els jutges d’Atenes la portaven en l’exercici de les seues funcions. Les corones dels poetes i dels herois, dels campions olímpics, les ofrenes als morts i les garlandes de les núvies també es feien amb les seues fulles.

 Per als musulmans la murta fou un dels elements que Adam va portar del Paradís. El “Patio de los Arrayanes” de la Alhambra de Granada rep el nom de les plantes de murta (arrayanes) que l’adornen. 
Lope de Vega diu en Fuenteovejuna: "Gasté en este mal prolijo, / por que el cuero se me curta, / polvos de arrayán y murta / más que vale mi cortijo."
 

Família Myrtaceae

Euphorbia serrata L.

SINÒNIMS:  Tithymalus serratus (L.) Hill;  Galarhoeus serratus (L.) Haw;  Chylogala serrata (L.) Fourr;  Tithymalus denticulatus Moench;  Euphorbia truncatara (Pers.)

Flors d'Euphoria serrata

NOMS: lleteresa. lletera, lletrera, lleterola, lleterol, lletera bona, lleteresa serrada, llet de bruixa, llet de cabra, herba de llet, lletrera de vinya, lleterons, lletons, lletoses, cagamoix, cagamuixa, escurripa, cataprusa, catapúcia. Castellà. Lechetrezna, asnaballo, cañamones purgantes, catapucia menor, chirigüela, esulas, hierba de la purga, lechetrezna aserrada, tártago. Èuscara: esne-belarra, Katalin-bedar, sator-belar, sator-bedar, tartiku, tartekin, tortiko, ziursa. Gall/Port: Catapúcia-menor, leiteira-dentada, morganheira, tártago. Francès: Euphorbe dentée, Euphorbe à feuilles dentées en scie. Anglès: Serrate spurge

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental. Es troba a Europa meridional i l'Àfrica del nord

HÀBITAT: És una planta ruderal, poc exigent que sovint és una de les primeres plantes a colonitzar les seccions nues dels barrancs i altres terrenys alterats, com els abocadors d'escombreries.

FORMA VITAL: Camèfit: vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  És una herbàcia anual que creix fins a una alçada entre 20 i 50 cm, glabra, multicaule, rizomatosa. 

Fulles serrades característiques

Fulles, alternes, poden ser de formes diverses però sovint són llargues i estretes amb els marges sempre serrats, d'ací el nom de l'espècie. La fulla serrada fa que aquesta planta es distingeixi fàcilment d'altres lletereses. Les fulles prenen forma oval a les puntes de les tiges on hi han les inflorescències. 

Flors amb bràctees involucrals serrades

Flors d’un verd brillant, hermafrodites, amb bràctees ovades o cordades i també dentades i mucronades. Nectaris orbiculars amb dos apèndix obtusos. La planta floreix de febrer a juliol.

Fruits en càpsula

Fruit en càpsula esfèrica dehiscent d'aproximadament ½ cm de diàmetre que conté unes llavors grises i petites.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La Euphorbia serrata té una gran variabilitat en les formes de les fulles, des de linears i estretes fins ovalades i amples, però totes tenen el marge irregularment serrat, d’ací el nom de l’espècie. 

USOS I PROPIETATS: És una planta d’interès paisatgístic que es fa servir com a planta ornamental als jardins. És ideal quan es pretén un efecte de flora mediterrània i hom vol estalviar aigua, perquè és molt resistent. Les mates d'aquesta lleteresa queden bé entre roques i al peu dels murs dels xalets.

Com totes les plantes del gènere Euphòrbia, la serrada produeix una resina blanca o làtex, conegut vulgarment com a "llet", d’ací els noms relacionats. Aquest líquid es coneix amb el nom d'euforbi i conté l'alcaloide euforbina que és tòxic i pot irritar la pell i els ulls severament.

Aquesta "llet" tenia aplicacions en l'antiga medicina casolana contra les berrugues i durícies aplicada directament amb cura. També es feia servir la pols de les llavors i arrels com a laxant.

El làtex s’ha utilitzat per catalitzador del quallat de la llet

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere “Euphorbia” està dedicat a Euphorbos, metge del rei Juba II de Mauritania a l’any 23 A.C. L’epítet específic serrata significa serrat, pel marge de les fulles i les bràctees de la inflorescència.

La papallona Oxicesta serratae Zerny, entre altres, pon els ous en aquesta planta per a que les seues larves s’alimenten d’ella. 

Família Euphorbiaceae