Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 14 de desembre del 2010

Oxalis corniculata L.



NOMS: Agrella, Pa de cucut, Al·leluia, Lújula. Castellà: Acederilla, Acetosa, Aleluya, Pan de cuco, Farfala, Vinagrera. Gallego: Azedinha. Èuscara: Mingotsa. Portuguès: Erva-azeda-de-folha-pequena, Tres-coracoes. Francès : Oxalis cornicule, Oxalide corniculée. Anglès: Yellow sorrel, Creeping oxalis, Creeping wood-sorrel. Alemany: Gehörnter Sauerklee, Horn-Sauerklee. Italià: Acetosella dei campi. Carpingna, Ossalide gialla. Neerlandès: Gehoornde Klaverzuring. Grec: Μοσχόφυλλο. Ξυνοτρίφυλλο το κερατοφόρο.

Flor d'Oxalis corniculata

SINÒNIMS: Acetosella corniculata (L.) Kuntze

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: Imperi biogeogràfic que s’estén per damunt del Tròpic de Càncer i cobreix el nord d’Amèrica, Europa, el nord d’Àfrica i la major part d’Àsia. 

HÀBITAT:  Ruderali-Secalietea. Planta de cultius i ruderal, en horts, marges de camins, parets, murs. Fins els 1600 metres d’altitud

FORMA VITAL: Camèfit: les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm, tot i que de vegades es comporta com Teròfit, i és  capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba petita perenne o anual, reptant, pubescent, de poc més d’un pam d’alçada, de tiges ramificades i amb estolons als nusos, per on arrelen.

Fulles amb tres folíols acorats.


Fulles  alternes, amb un pecíol llarg, dividides en tres folíols en forma de cor (obcordats), amb dues petites estípules; les fulles prenen sovint una tonalitat vermellosa

Flor d'agrella


Flors en inflorescència en forma d’umbel·la de poques flors i amb llarg peduncle. Flors hermafrodites, pentàmeres. Calze de cinc sèpals lliures i lanceolats. Corol·la amb cinc pètals grocs, entre 4 i 7 mm. Androceu de 10 estams monadelfs. Gineceu d’ovari súper amb cinc estils i estigmes capitats. Pot florir tot l’any
 
Càpsula en forma de banya

Fruits característics en càpsula allargada de secció pentagonal i dehiscent, amb llavors que surten projectades amb força.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els folíols s’estenen o es pleguen segons la intensitat de la llum. Aquest efecte s’anomena “fotonàstia” i és més comú en les flors, que s’obrin de dia i es tanquen per la nit, o a l’inrevés. A més a més sovint tenen heterostília, és a dir, que dins de la mateixa espècie hi ha individus diferents per la posició dels estils i dels estams, amb la finalitat de dificultar l’autopol·linització.

USOS I PROPIETATS: Astringent, depurativa i diürètica. Està contraindicada amb la gota.
Les fulles es poden menjar. Tenen un sabor agret agradable, per l’oxalat de potassi que conté, però no és aconsellable consumir-ne molt perquè l’oxalat pot ser tòxic, tant per als humans com per al bestiar. Pot atacar el cor, el sistema nerviós, els ronyons, etc.
Aquest àcid s'empra en tintoreria i, quan les fotografies es revelaven al laboratori,  com a revelador de fotografies.
En Argentina el consideren útil per conservar la humitat de la terra i el deixen que cobrisca el sòl sense combatre’l.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Oxalis procedeix del grec "óxys" àcid, i de “ἄλς hals” sal, pel gust àcid i amarg.
L’epítet específic, corniculata,  ve del llatí "corniculus" diminutiu de "cornus" que significa banya, és a dir, petita banya, en referència a la forma dels fruits.


Família Oxalidaceae

diumenge, 12 de desembre del 2010

Silene vulgaris (Moench) Garcke

NOMS: Colís, colissos, colitxos, cuniells, escalfidors, petonets, trons.  Occità: Cracinéu. Mena de caunilh. Cast. Alcaducea, Collejas, conejera, silene. Èuscara: Garikota. Francés: Silène enflé. Anglés: Bladder campion, catchfly.  Alemany: Taubenkropf-Leimkraut, Gewöhnliches Leimkraut, Aufgeblasenes Leimkraut, Knirrkohl. Italià: Silene Rigonfia. Strigoli. Neerlandès: Blaassilene. Grec: Στρουθούρι. Σιληνή η κοινή



Flor amb el calze unflat
SINÒNIMS: Silene inflata Sm.; Silene cucubalus Wibel; Cucubalus behen L.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: Imperi biogeogràfic que s’estén per damunt del Tròpic de Càncer i cobreix el nord d’Amèrica, Europa, el nord d’Àfrica i la major part d’Àsia.  

HÀBITAT: Secalietalia. Brachypodietalia phoenicoidis. Camps de cultiu, erms, vores de camins i per la muntanya al peu de les carrasques i buscant la protecció de plantes punxants. Fins els 1550 metres d'altitud.

Tiges de colitxos
FORMA VITAL: Camèfit, Hemicriptòfit: vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm i han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable

DESCRIPCIÓ:  Herba perenne amb tiges erectes de fins un metre d’alçada. 

Fulles oposades
Fulles lanceolades, oposades i de color verd glauc i finament serrades, les inferiors peciolades i les superiors sèssils. 

Flor amb els pètals bilobulats
Flors en inflorescències en dicasi, on dada branqueta es ramifica en tres, la del mig fa una flor i les dos dels costats poden generar, cadascuna d’elles, altres tres branquetes que poden repetir la seqüència. Flors hermafrodites, característiques per tindre el calze amb el sèpals soldats i molt unflat, en forma de sac acabat en dents triangulars. Cinc pètals blancs bilobulats, tres estils que ixen de la corol·la, i 10 estams. 

Fruit dins del calze
Fruit en càpsula amb nombroses llavors obscures i ronyonades. El fruit madura dins del calze acrescent que l’envolta i protegeix.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Normalment el calze es desprèn del peduncle junt amb la corol·la quan comença la formació del fruit (calze caduc). Altres vegades perdura a la base o a l’àpex del fruit, com em vist als fruits de la murta, els murtons  (calze persistent). I altres manté el creixement mentre madura el fruit al que envolta per complet i aleshores rep el nom de calze acrescent.

USOS I PROPIETATS: és una planta que tradicionalment s’ha consumit cuita, crua en amanida, saltejada amb alls o  en truita.També cuita amb arròs o en potatge amb cigrons.
En medicina popular s'empra com tònic digestiu per facilitar la digestió i com depuratiu de la sang.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Silene, està vinculat a “Sileno”, un sàtir, déu menor de la embriaguesa i pare adoptiu de Dionisos, al que sempre representen amb el ventre molt unflat, com els calzes de les flors. 
L'epítet específic vulgaris  deriva del llatí "vulgaris, -e", que significa vulgar, comú, ordinari, per ser una planta corrent i abundosa.
A la Manxa hi havia gent anomenada "collejeros", que recollien els colitxos per vendre les fulles i els brots tendres, amb els quals es preparava un plat anomenat "gazpacho de viudo", a base de coques de gaspatxo i un guisat de Silene vulgaris. Es preparava quan hi havia escassetat i no hi havia carn, d'ací el nom de "viudo".
El calze es pot fer petar com un petit globus, d’ací ve el nom català d’esclafidors.

Família Caryophyllaceae
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...