NOMS: Agrella, Pa
de cucut, Al·leluia, Lújula. Castellà:
Acederilla, Acetosa, Aleluya, Pan de cuco, Farfala, Vinagrera. Gallego: Azedinha. Èuscara: Mingotsa. Portuguès: Erva-azeda-de-folha-pequena,
Tres-coracoes. Francès : Oxalis cornicule, Oxalide corniculée. Anglès: Yellow sorrel, Creeping
oxalis, Creeping wood-sorrel. Alemany: Gehörnter Sauerklee,
Horn-Sauerklee. Italià: Acetosella dei campi. Carpingna, Ossalide gialla. Neerlandès: Gehoornde
Klaverzuring. Grec: Μοσχόφυλλο. Ξυνοτρίφυλλο
το κερατοφόρο.
 |
| Flor d'Oxalis corniculata |
SINÒNIMS: Acetosella corniculata (L.) Kuntze
DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: Imperi biogeogràfic que s’estén
per damunt del Tròpic de Càncer i cobreix el nord d’Amèrica, Europa, el nord
d’Àfrica i la major part d’Àsia.
HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Planta de cultius i ruderal, en horts,
marges de camins, parets, murs. Fins els 1600 metres d’altitud
FORMA VITAL: Camèfit: les seves parts aèries són
persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de
terra inferior als 25-50 cm, tot i que de vegades es comporta com Teròfit, i és capaç de completar tot el seu cicle en
l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.
DESCRIPCIÓ: Herba petita perenne o anual, reptant, pubescent, de poc més d’un pam d’alçada, de tiges ramificades i amb estolons als nusos, per on arrelen.
 |
| Fulles amb tres folíols acorats. |
Fulles alternes, amb un pecíol llarg, dividides en
tres folíols en forma de cor (obcordats), amb dues petites estípules; les
fulles prenen sovint una tonalitat vermellosa
 |
| Flor d'agrella |
Flors en
inflorescència en forma d’umbel·la de poques flors i amb llarg peduncle. Flors
hermafrodites, pentàmeres. Calze de cinc sèpals lliures i lanceolats. Corol·la
amb cinc pètals grocs, entre 4 i 7 mm. Androceu de 10 estams monadelfs. Gineceu
d’ovari súper amb cinc estils i estigmes capitats. Pot florir tot l’any
 |
| Càpsula en forma de banya |
Fruits
característics en càpsula allargada de secció pentagonal i dehiscent, amb
llavors que surten projectades amb força.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Els folíols s’estenen o es pleguen segons la intensitat de la
llum. Aquest efecte s’anomena “fotonàstia”
i és més comú en les flors, que s’obrin de dia i es tanquen per la nit, o a
l’inrevés. A més a més sovint tenen heterostília,
és a dir, que dins de la mateixa espècie hi ha individus diferents per la
posició dels estils i dels estams, amb la finalitat de dificultar l’autopol·linització.
USOS I PROPIETATS:
Astringent, depurativa i diürètica. Està contraindicada amb la gota.
Les fulles es poden menjar. Tenen un sabor agret agradable,
per l’oxalat de potassi que conté, però no és aconsellable consumir-ne molt
perquè l’oxalat pot ser tòxic, tant per als humans com per al bestiar. Pot
atacar el cor, el sistema nerviós, els ronyons, etc.
Aquest àcid s'empra en tintoreria i, quan les fotografies es
revelaven al laboratori, com a revelador
de fotografies.
En Argentina el consideren útil per conservar la humitat de
la terra i el deixen que cobrisca el sòl sense combatre’l.
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:
El nom del gènere Oxalis procedeix
del grec "óxys" àcid, i de “ἄλς hals” sal, pel gust àcid i amarg.
L’epítet específic,
corniculata, ve del llatí "corniculus" diminutiu de "cornus" que significa banya, és a dir,
petita banya, en referència a la forma dels fruits.
Família Oxalidaceae
