Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 27 de desembre del 2010

Diplotaxis erucoides (L.) DC.


NOMS: Ravenissa blanca, ravenell, ravaníssies, ravenís, cardet, citró, eruga silvestre, ruca, morritort, cap blans.  Cast. Oruga silvestre, jaramago, rabaniza, roqueta. Occità: Planto blanco. Francès: Diplotaxis fausse roquette, Roquette blanche, Roquette sauvage. Italià: Ruchetta violacea. Anglès: White wall rocket. Alemany: gewöhnlicher Stechapfel. Rauken-Doppelsame. Grec: Διπλόταξις.

Flors de ravenell blanc
SINÒNIMS: Sinapis erucoides L.; Diplotaxis valentina Pau

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Diplotaxion erucoidis. Comú als camps de cultiu fins els mil metres d’altitud.

Fulles de la roseta basal
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  És una de les plantes més abundants a la tardor i l’hivern als camps de cultiu. Germina ràpidament després de les primeres pluges i cobreix de blanc els camps, sovint amb la companyia del boixac de camp (Calèndula arvensis). Pot arribar als cinquanta centímetres d’alçada. Tiges erectes pubescents o glabres. Es diferencia de la resta d’espècies del gènere per els pètals blancs o lleugerament violacis.

Fulles inferiors lirato-pinnatífides, irregularment lobulades, peciolades i en roseta basal, molt retallades, irregulars amb el marge més o menys dentat; les superiors alternes i sèssils, semi-amplexicaules, amb pèls curts al revers. 

Flor on es veuen els dos estams més curts
Flors agrupades en raïms terminals, característiques de les crucíferes, amb quatre sèpals pilosos; corol·la amb quatre pètals, blancs amb venes porpres, en creu; androceu de sis estams en dos nivells, quatre llargs i dos més curts; gineceu amb ovari súper estil, i estigma capitat. Floreix durant tot l’any

Beines de la ravenissa blanca
Fruits són síliqües, baines dehiscents (s’obrin espontàniament i expulsen les llavors) amb doble fila de llavors, una en cada valva.

Síliqua oberta
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una síliqua és un tipus de fruit sec en càpsula que quan està madur s'obri en dues valves ventralment. Les llavors queden fixades sobre les dues placentes que queden separades per unes parets anomenades septes (septe medial) generalment prim i translúcid.


Les crucíferes herbàcies presenten substàncies repel·lents com a defensa contra els herbívors. Aquestes substàncies poden ser glucosinolats, olis del tipus de la mostassa o essències sulfúriques

Flors fecundades
USOS I PROPIETATS: En veterinària ha estat emprada com a galactòfuga, per fer perdre la llet a les vaques. Tot i això el ravanell tendre es menjava, junt a altres herbes, com verdura per a casa, con farratge pels animals i les llavoretes per alimentar als pardalets (Mètode)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Diplotaxis deriva del grec "diplòos" doble, i "tàxis" ordenament, per la disposició de les llavors ordenades en dues files a la síliqua. L’epítet específic erucoides ve de l’Eruca (Eruca vesicaria) i del grec “εἷδος eidos” paregut, semblança, pel paregut amb l’Eruca.

És una de les principals males herbes en camps d'ametllers i com es tracta d'una planta molt mel·lífera i floreix també durant l'hivern, les abelles van a buscar el nèctar de les ravenisses i no pol·linitzen les flors dels ametllers, cosa que fa baixar el rendiment. 





Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Família Cruciferae (Brassicaceae)

dimecres, 22 de desembre del 2010

Bon Nadal i moltes gràcies per visitar-nos

Que tingueu un Bon Nadal, acompanyats de les persones més estimades i desitjades, i un magnífic 2011



dilluns, 20 de desembre del 2010

Scabiosa atropurpurea L.



NOMS: Cardetes, escabiosa, herba esquibiosa, viuda, vídues, vídua borda. Cast. Escabiosa, viuda, escobilla morisca. Gallego: Escabiosa, Viuda. Portuguès: Saudades roxas. Suspiros roxos. Francès: Scabieuse des jardins. Anglés: Sweet scabious. Alemany: Purpur-Skabiose.


Flors en capítols bracteats

SINÒNIMS: Scabiosa maritima L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Prats secs, marges de camins, comunitats xerofítiques. Fins als 1300 metres d’altitud.

Herba amb la base lleugerament lignificada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit (Camèfit i Teròfit): Tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. opten per mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable, i completen tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual, biennal o perenne, ramificada des de la base, lleugerament lignificada. Fa una roseta basal d’on surten les tiges verdes que sostenen els capítols florals terminals, de dos a quatre pams.

Fulla profundament dividida en lòbuls irregulars
Fulles basals obovades amb el marge dentat i les caulinars oposades, pinnatisectes, molt dividides en lòbuls irregulars amb el segment terminal major que els altres, dentades.

Flors externes radiants més grans
Flors reunides en capítols amb bràctees lanceolades, flors de color violaci i les perifèriques tenen els cinc pètals, soldats, amb els lòbuls més grans que les interiors. Calze amb cinc sèpals acabats en arestes. A la base de la flor hi ha dues bractèoles que formen el involucel. Floreix tot l’any, excepte en gener.

Aqueni amb les cinc arestes del calze persistent
Fruit aqueni envoltat per una corona membranosa (el involucel) de la qual surten les cinc arestes del calze persistent. Quan fructifica el capítols, hemisfèrics en flor, prenen una forma el·lipsoïdal.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L'escabiosa, com en general tots els representants del gènere Scabiosa, és una espècie polimorfa, és a dir, poden presentar diferents formes o aspectes.


USOS I PROPIETATS: les fulles i les flors són antifúngiques, antiacnèiques i per combatre la varicel·la i el xarampió. També per a curar ferides i rebaixar la inflamació.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Scabiosa ve del llatí “scabies” que significa “sarna”, fent al·lusió a les suposades propietats curatives d’aquesta infermetat.
El nom de l’espècie, atropurpurea, ve de “ater”, negre, i “purpureus”, purpuri, fent referència al color de les flors que, encara que tenen uns colors molt variables, pot ser d’un roig quasi negre.
Es poden diferenciar dues varietats: la varietat amansii i la varietat maritima dispersa pel litoral.
 
Família Dipsacaceae
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...