Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 30 de desembre del 2010

Solanum nigrum L.


NOMS: Herba mora, morella, morella negra, morena vera, pebre d’ase, vertic. Castellà: Hierba mora, tomatillo del diablo, tabaco del diablo, tomatitos. Èuscara: mairu-belarra, moreno belarr, belarri makala. Gall/Port. Erva moura, erva moira, erva negral, erva de santa Mariña, herba da fístola, uvas do can. Occità: Moureleto-negro. Italià: Morella comune. Francés: Morelle noire, Tue-chien, Raisin de loup. Anglés: Black nightshade. Alemany: Schwarzer Nachtschatten. Xinèslong kui 

Inflorescències en cimes pedunculades
SINÒNIMS: Solanum suffruticosum Schoubs.

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita. Es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietea. Ruderali-Secalietea. Camps, erms, vores de camins, vegetació ruderal, fins els 1500 metres d’altitud.

FORMA VITALTeròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb una soca grossa i molt ramificada, lleugerament pubescent i glandulosa de fins 50 cm d’altura.

Fulles lobulades i amb pecíol
Fulles grans, lanceolades o romboïdals, enteres o finament lobulades, alternes, amb pecíols

Les anteres sobreïxen de la corol·la
Flors en inflorescències en cimes pedunculades amb 3 a 6 flors hermafrodites, de 5 a 7 mm, cinc pètals blancs corbats cap arrere d’on sobreïxen les anteres grogues. Calze amb cinc lòbuls glabrescents formant com una campana. Floreix de maig a novembre 

Els fruits seran negres quan maduren
Fruits en baies esfèriques, pèndules, que són negres al madurar, brillants i llisos, de la grandària d’un pèsol.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors no surten de les axil·les, com és habitual, sinó que arranca del mig de l’entrenús un rabet d’on ixen els peduncles de les flors, tots de la mateixa llargària. 

Observacions: Aquesta espècie és molt similar a Solanum luteum. Es diferència d’aquesta principalment per tenir els cims amb més flors i els peduncles més llargs; les tiges i les fulles són molt menys piloses i la baia és negra quan madura.

USOS I PROPIETATS: Pot arribar a ser molt tòxica degut a les altes concentracions de solanina, un alcaloide que produeix la planta per defensar-se dels depredadors.

Aquesta planta ha sigut utilitzada des d’antic per les seues propietats sedants i paralitzants de les innervacions nervioses. No és aconsellable en ús intern per la seua toxicitat. Pot emprar-se externament en les periartritis. El suc de les baies, evaporat, actua com a analgèsic en les odontàlgies. Aquesta espècie s’empra sovint per a preparar pomades amb acció analgèsica local.

TÒXICA: pot provocar intoxicacions als menuts perquè les seus baies negres resulten atraients per als xiquets.


Els pètals solen corbar-se cap arrere (reflexes)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Solanum deriva del llatí "sólor" consol, per les propietats medicinals d’algunes de les espècies del gènere. Altres autors proposen que ve del llatí “sol, solis” el sol, degut la preferència de la planta per els llocs assolellats. L’epítet específic nigrum , significa negre, en al·lusió al color dels fruits.

En el passat, a Bohèmia, les fulles es col·locaven als bressols dels nens, per promoure el son. Ja al segle XIII, es va utilitzar el suc de la planta com a anestèsic durant la cirurgia i com un sedant per al mal de queixal. Les baies aixafades es posaven sobre les ferides dels animals per mantenir allunyades a les mosques.

Pertanyen al mateix gènere espècies de gran importància econòmica com ara l’albergínia (Solanum melongena) o la creïlla.

Solanum nigrum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 186, 1753


Família Solanaceae

dimarts, 28 de desembre del 2010

Picris echioides L.


NOMS: Arpell, arpellot, coleta borda, llengua de bou, endrapallengües. Cast. Raspasayos, azotacristos, Cardo perruno, Hierba gusanera, Lengua de gato, lenguaza, asperilla. Port. Repassage.Italià: Aspraggine volgare. Raspraggine. Francés: picris fausse vipérine. Anglès: Bristly ox-tongue. Alemany: wurm Lattich. Stacheliger Wurmlattich. Neerlandès: Dubbelkelk. Grec: Χοιρομουρίδες. Μαλιότζες.

Capítol característic de Picris echioides
SINÒNIMS: Helminthia echioides (L.) Gaertner.; Helminthotheca echioides (L.) Holub

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Horts, séquies, herbassars en llocs nitrificats i humits, fins els mil metres d’altitud. Aquest en un bancal de taronges de l’ombria (Vallada)

Planta erecta d'arpell
FORMA VITAL: Hemicriptòfit. Teròfit. Els hemicriptòfits són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable. Un teròfit és una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta ramificada de fins un metre d’alçada coberta de pèls espinescents.

Tota la planta està coberta de pèls r´gids
Fulles amb pèls rígids i desiguals que li donen un tacte molt aspre, com les boraginàcies, que arriben a ser espinescents i inflats a la base. Les fulles basals són oblongues, dentades amb pecíol alat; les caulinars (de les tiges) amb pecíol amplexicaule i les superiors són sèssils i amplexicaules.

Flors protegides per les bràctees
Flors hermafrodites en capítols coberts per cinc bràctees triangulars formant una espècie de calicle dins del qual estan les veritables bràctees involucrals; flors grogues, totes amb lígula acabada en cinc dents. Floreix des del final de la primavera fins l’hivern.

Aqueni amb vil·là 
Fruit en aqueni d’uns 6 mm amb vil·là plomós


CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els tricomes o pèls de les tiges són excrescències epidèrmiques que formen un relleu a la superfície dels òrgans vegetals. Si una tija té pèls direm que és pilosa si no en té, glabra. La morfologia dels pèls és molt variable, quan són molt rígids i molt aspres, quasi punxents, com en aquest cas, direm que és “híspida”

Vil·lans entre les bràctees punxants
USOS I PROPIETATS: Les fulles bullides tenen propietats antidiarreiques

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Picris deriva del grec “ πικρός pikrós” que significa amarg, pel gust molt amarg de la planta. Teofrast també empra aquest mot per citar una herba que es consumia bullida.
L’epítet específic echioides està format per “Echium” un gènere de la família de les boraginàcies al qual pertany l’herba viperina (Echium vulgare), i per la veu grega “εἷδος eidos” que significa semblança, paregut, és a dir, similar a l’herba viperina.

Picris echioides va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 2: 792. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...