Senecio vulgaris L.

NOMS: Citró, flor d’onze mesos, herba de cardina, Lletsó de foc, morruts, xenixell, xinxerinxó, herba dels pecats, conillera, apagallums. Castellà: Hierba cana, zuzón, senecio, casamelos. Gallego: Caçamo, manteigueira, morga. Èuscara: zorna-belarra, txori-bedarr, kardamiru-phazka. Portuguès: Tasneirinha, cardo morto. Francés: Coitrons aux. de Herbe, commun de Séneçon, vulgaire de Séneçon, coitrons aux. de Herbe, vulgaire de Séneçon Anglés: Groundsel, Old-man-in-the-spring. Alemany: Gemeines Greiskraut, Gemeines Kreuzkraut, Gewöhnliches Greiskraut. Italià: Comune de Senecione.

Capítols de xenixell en diferents etapes de maduració

SINÒNIMS: Senecio vulgaris subsp. Vulgaris;  Senecio dunensis Dumort.;  Senecio radiatus W.D.J.Koch

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional, cosmopolita (habita en quasi tot el món).

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps, camins, terres cultivades, fins 1900 metres d’altitud.

Les fulles superiors són amplexicaules (abracen la tija)

FORMA VITAL: Teròfit: en l'estació desfavorable tan sols hi resten les llavors, que no germinaran fins a l'arribada d'un moment més propici.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta de fins quaranta centímetres d’alçada, anual, més o menys suculenta i glabrescent o araenosa, amb les tiges estriades i fistuloses. 

Fulla pinnatipartida amb lòbuls dentats

Fulles alternes un poc carnoses, profundament lobulades, pinnatipartides, amb els segments irregularment dentats. Les fulles superiors peciolades i les superiors amplexicaules (abraça la tija)

Flors tubulars

Flors grogues en capítols terminals que formen glomèruls; involucre amb bràctees característiques de dues mides, unes llargues de color verd i altres més xicotetes a la base del capítol amb les puntes negres. Les flors són tubuloses, les externes són femenines i les interiors hermafrodites i cap d’elles no té lígula o és molt curta.

Aquenis de xenixell

Fruit és en aqueni amb plomall de pèls blancs simples. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La planta sovint està proveïda de pèls llargs i fins, més o menys entrecreuats com teranyines, el que li dona eixe aspecte cendrós i envellit. Aleshores es diu que la planta és Araenosa.

Observeu les teranyines que cobreixen la planta

USOS I PROPIETATS: Té propietats emmenagogues. S'usa en veterinària com a emol·lient i vermífuga. També en forma de pomada per a les hemorroides, per ser vasoconstrictora. 

Hi ha animals que mengen el xenixell, com els conills, les cabres i els porcs. A les vaques no els hi agrada massa i els cavalls i les ovelles refusen totalment menjar-la. Sembla que el senecis sintetitzen determinades substàncies químiques, tòxiques o desagradables per als herbívors, d’ací el seu èxit evolutiu. Acumulen inulina com a substància de reserva en comptes de midó.

Papus i capítols de Senecio vulgaris

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Senecio, prové del llatí “senescere” que significa envellir, perquè els papus recorden els cabells del cap d'un home vell.

El xenixell és una de les plantes més comunes i abundants de la terra. És extraordinàriament resistent i pot créixer a tot arreu, resistint tant el clima tropical com les gelades.

Als ocells els hi agraden molt les llavors del xenixell, d’ací el nom català de “herba de cardina” o el basc de “kardamiru-phazka”. Hi han també molts insectes que mengen les fulles d'aquesta planta, incloses les erugues d'algunes papallones de nit.

Jacint Verdaguer, l’escriptor de la Renaixença, l’anomena en la seu prosa com “herba dels pecats”. Aquest nom ve de la creença de que quan es bufa el papus en queden tants plomalls com pecats ha comés qui ha bufat:

Bufa un xenixell./ Quants pecats té ell? / Bufa una rosella./ Quants pecats els d’ella?

Família Compositae (Asteraceae)

Trifolium repens L.

NOMS: Ferratge bord, forratge bord, tréfola, trèvol blanc, trevolet de prat. Cast. Trébol blanco, trébol rastrero. Gall. Trebo. Basc: hiruzusta zuria, hirusta zuri. Port. Trevo branco. Italià: Trifoglio bianco, Trifoglio ladino. Anglès: White clover. Dutch clover. Shamrock. Honeysuckle Clover. Francés: trèfle rampant. Trèfle de Hollande. Trèfle blanc. Alemany: weiß Klee. Kriechender Klee. Kriechender Weiß-Klee. Kriechklee. Lämmer-Klee. Stein Klee. Neerlandès: Witte Klaver. Grec: Αγριοτρίφυλλο. Τριφύλλι. Τριφύλλι έρπον. Τριφύλλι το έρπον. Xinès:  bai che zhou cao

Flors del trèvol blanc

SINÒNIMS: Amoria repens (L.) C.Presl; Lotodes repens (L.) Kuntze; 

DISTRIBUCIÓ:  Lateeurosiberiana

HÀBITAT:  Molinio-Arrhenatheretea. Pradells, fonts, vores de rierols i llocs humits amb sòls ben drenats, fins als 2400 metres d’altitud. 

la planta pot arrelar pels nusos.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne, ramificada des de la base, amb estolons i tiges postrades de fins 60 cm que poden arrelar als nusos. S’estén com una catifa cobrint el sòl.

Observeu les taques blanques característiques de les fulles de l'espècie

Fulles trifoliades amb folíols obovats i dentats tacats de blanc o negre amb un llarg pecíol. les estípules són de consistència membranosa, llargues, també ovades, soldades formant un tub que acaba en punta.

Flors papilionàcies agrupades en glomèrul

Flors en glomèruls, al final d’un llarg peduncle, de flors blanques, hermafrodites, amb pedicels, que queden pèndules quan són fecundades. Calze amb dents estretament lanceolades, les dos superiors més llargues. Corol·la papilionàcia amb l’estendard el doble de llarg que el calze; androceu amb deu estams; gineceu d’ovari súper i un estil amb un estigma terminal. Floreix des d’abril fins a octubre 

Fruit inserit dins del calze

Fruit en forma de llegum amb tres o quatre llavors, inclòs en el calze persistent total o parcialment.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les inflorescències cimoses (l’eix que porta la inflorescència acaba amb una flor) poden tindre els eixos de la ramificació tan curts que les flors s’amuntonen en un conjunt dens. Aquestes cimes condensades reben el nom de glomèruls.  

Glomèrul de flors fecundades

USOS I PROPIETATS: Conté tanins, flavonoides i olis essencials. S'utilitza des de fa molt temps com a remei contra la tos i contra la gota. Pel seu alt contingut en tanins és útil per tallar les diarrees.
Té importància com a espècie pradenca i farratgera perquè proporciona aliment de qualitat ric en proteïnes i bona digestibilitat.

En jardineria forma part de les mescles per a les praderes de gespa per la resistència al trepig i el ràpid rebrot. A més a més presenta en les arrels associacions amb bacteris fixadors de nitrogen.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Trifolium deriva del llatí “tres, tria” que significa tres, i “folium, -ii” que significa fulla, és a dir, amb tres fulles. Antigament s’anomenava trifolium a nombroses plantes de fulles trifoliades dels gèneres Trifolium, Bituminaria, Medicago o Melilotus. L’epítet específic repens  ve del llatí “repo” jo repte, arrosegue, és a dir, reptant, per l'hàbit prostrat de la planta 

Com passa a tots els trèvols, la tradició popular diu que tindràs molt bona sort si trobes una fulla amb quatre folíols.

Trifolium repens fou descrit per Carles Linné i publicat a Species Plantarum 2: 767. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Plantago coronopus L.

NOMS: Cervina, rapana, cormicervi, muixana, plantatge cornut, plantatge estrellat, cornicelis. Castellà Corónopo, cuerno de ciervo, estrellamar. Èuscara: izar belarra, izar plantaina, izarr belharr.  Portuguès. Corno de venado, diabelha, erva sa pulgas, estrelamar, galapito, guiabelha, megabelha, psilio, zaragatoa. Italià: Piantaggine barbatella. Francès: platain corne de cerf. Anglès: Buck’s-horn plantain. Alemany: krähenfb Wegerich. Neerlandès: Hertshoornweegbree. Grec: Πυκνόχορτο. Kατουρόχορτο.  Ψαλιδόχορτο.

Inflorescència de Plantago coronopus

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Quercetalia ilicis. Sòls salabrosos i terres calcigades, nitrogenats i sotmesos a contínues petjades. Fins els 900 metres d’altitud.

Plantago coronopus al camp

FORMA VITAL: Teròfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any; en l'època desfavorable només en resten les llavors. Tot i que de vegades es comporta com Hemicriptòfit, és a dir, que opten per mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba petita que es pot comportar com anual, biennal o perenne, amb roseta basal

Fixeu-vos en la forma de petjada de gralla dels lòbuls finals de les fulles

Fulles en roseta basal, polimòrfiques, normalment pinnatipartides o pinnatífides, rarament enteres, sense pèls o amb pèls molt curts per ambdues cares

Flors de cervina, les superiors amb les anteres i els llargs estams

Flors en inflorescències terminals en forma d’espiga cilíndrica de 5 mm de diàmetre, densa, amb flors molt petites i compactes; peduncles més llargs que les fulles amb pèls i afil·les que surt directament de la roseta. Les flors són tetràmeres i hermafrodites amb quatre pètals escariosos, surten de l’axil·la d’una petita bràctea membranosa, amb quatre estams que tenen un filament llarg acabat en anteres patents, que vibra amb el vent per dispersar el pol·len; el gineceu consta d’un sol estil filiforme. Floreix d’abril a l’octubre. 

Observeu la resta de l'estil que corona el fruit

Fruit en càpsula  (pixidi) de tres lòculs, que conté de tres a sis llavors el·lipsoides

 .

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un pixidi és un tipus de fruit en càpsula que té la particularitat de tindre una obertura transversal circular que separa l'opercle (la part superior o tapadora de la capsa) de la urna (la part inferior que porta les llavors).

USOS I PROPIETATS: La planta fresca bullida és diürètica i s'utilitza contra el mal de pedra. Les fulles picades curen les picadures verinoses. Té propietats oftàlmiques, per als mussols i ulls irritats. 

Amb l’aigua resultant de bullir tota la planta es fan llavats per a l’hemorroide.

Pot ser consumida en amanida o cuinada amb altres herbes. És un dels ingredients de la “misticanze”, una amanida de plantes silvestres d’Itàlia.

Plantago coronopus

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere “Plantago” ve del llatí “planta” per la similitud de les fulles amb la planta del peu. El nom de l’espècie, “coronopus” procedeix del grec “korone” que significa “graula” (gralla), i de “pous” que significa peu, per la forma de les fulles que semblen petjades de gralla. Aquest  nom en llatí va ser aplicat per Plini el Vell en Naturalis Historia

És una espècie polimorfa de la qual s’han descrit moltes subespècies i varietats al llarg de l’ampla àrea de distribució.

Produeix gran quantitat de pol·len que es dispersa per l’aire, sent una de les plantes del seu gènere que causen problemes d’al·lèrgia (AeroUEx)

Plantago coronopus va ser descrita per (Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 115-12. 1753.

Família Plantaginaceae