Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 23 de febrer del 2011

Ricinus communis L.


NOMS: Ricí, cagamuja, cagamutxo, enfiter, figuera infernal, riciner, herba de les talpes. Cast. Higuera infernal, ricino, catapucia, cherva, palma de cristo. Francés: semences de ricin. Anglés: Castor oil plant, castor bean, castor seed, palma christi. Alemany: Rizinussamen.

Flors femenines de ricí
DISTRIBUCIÓ: arbust originari d’Àfrica

HÀBITAT:  Cultivat com ornamental, apareix com subespontània en vores de camins i llocs abandonats. No sol resistir el fred.

Inflorescència amb les flors femenines per dalt de les masculines
FORMA VITAL:  Macrofaneròfit: : té les gemmes persistents situades a més de 2 m d'altura

DESCRIPCIÓ:  Arbust robust de fins quatre metres d’alçada, monoic i glabrescent. A les nostres terres el fred no permet que arriben als quatre metres l’alçària i resten com arbusts anuals d’alçària menor.

Fulles palmades i peltades de gran tamany
Fulles palmades molt grans (fins de 60 cm), alternes, palmatipartides, amb lòbuls lanceolats, acuminats i dentats; les fulles tenen la característica de que el pecíol neix del limbe de la fulla i no del marge; sovint prenen una coloració vermellosa.

Flor masculina amb estams força ramificats i moltes anteres
Flors en inflorescències en panícula axil·lar on les flors femenines estan situades damunt de les masculines. Flors masculines amb el perigoni amb tres a cinc tèpals i cinc estams molt ramificats i amb moltes anteres, el que li dona aspecte de petita floricol.

Flor femenina amb els característics estils vermells
Flors femenines amb perigoni caduc i tres estils bifurcats. 

Fruit a punt d'esclatar per dispersar les llavors
Fruit  és una càpsula espinosa d’un a dos centímetres, amb tres llavors amb carúncula llarga, de color bru o negrós marbrat. La càpsula és dehiscent i en dies de calor esclaten amb força, per dispersar les llavors, fent un petit esclafit que pot sentir-se.

Lavors, amb carúncula ben patent, que semblen caparres
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Fulla peltada vol dir que està inserida pel pecíol per la seva part central. La carúncula és una petita excrescència carnosa que s’observa en la zona apical d’algunes llavors com en és el cas d’aquesta espècie.

USOS I PROPIETATS: És cultivada com ornamental i per l'oli medicinal i industrial que s'extreu de les llavors, usat com a laxant  i molt valorat en cosmètica ja que aplicat al cabell, és una excel·lent brillantina que reforça el cabell. També s'empra en cosmètica per afegir-lo a las màscares de les pestanyes.
Les tiges s'ha usat per l'obtenció de fibres per fabricar cordes.

Flor masculina entre dos fruits amb l'estil persistent
CURIOSITATS: El nom del gènere “Ricinus” ve del paregut de les llavors amb les caparres que tenen coma nom científic Ixodes ricinus.

Les llavors són molt tòxiques, consumir-ne només deu ja pot provocar la mort. La toxicitat prové de l'albúmina ricina que, en l'oli de ricí usat en farmàcia, s'elimina mitjançant calor. La ricina té el poder de coagular la sang i d’inhibir la síntesi de proteïnes. Sis llavors són suficients per a matar un cavall.

Entre el 40 i el 60% del pes de les llavors és per l’oli, de tan mal record per als xiquets de generacions anteriors, doncs era una porga d’ús habitual en totes les cases. En acabar la Guerra Civil els guanyadors castigaven a les dones d’esquerres rapant-les el cap al cero, fent-les prendre oli de ricí i passejant-les després pels carrers mentre es feien damunt, per escarnir-les i humiliar-les. 
En general és una planta molt curiosa però que dona "mal rotllo"

Família Euphorbiaceae




Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

dilluns, 21 de febrer del 2011

Menuda Natura premi en la categoria Mediambiental als 2ns Premis Blocs 2009-10 de les Comarques Centrals del País Valencià

Menuda Natura premi en la categoria Mediambiental als 2ns Premis Blocs 2009-10 de les Comarques Centrals del País Valencià, lliurat dissabte passat a l'Alcúdia de Crespins.


Si als jocs florals el guardó és la flor natural, El Penjoll ha decidit que, per als blocaires el guardó siga el bloc natural, sort que l'han reduït de grandària. 

Gràcies a El Penjoll Art de Paraula i a l'Associació Eco-Cultural La Garrofera per tindre la idea convocar aquests premis que animen a fer coses en aquest món virtual que tantes possibilitats té; gràcies al jurat que s'ha fixat en aquest bloc malgrat la seua joventut (només té quatre mesos) i gràcies als que heu votat per ell o simplement ens visiteu de tant en tant per gaudir de les petites meravelles que la natura amaga en formes diminutes i aquest bloc pretén mostrar fent-les visibles per als humans.

diumenge, 20 de febrer del 2011

Veronica polita Fries

NOMS: Verònica polida, borrissol pelut. Cast. pamplina basta , verónica de campo , yerba gallinera. Francés: Véronique brillante, Véronique luisante, Véronique polie.  Anglés: Grey Field Speedwell. Alemany: Glänzender Ehrenpreis

Les flors de la Veronica polita són molt menudes ((5-6 mm)
SINÒNIMS: Veronica didyma

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietalia. Solano-Polygonetalia. Comunitats arvenses, camps, horts,etc.  fins els 1500 m d’altitud.

Planta molt comú en conreus
FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual, pètita, postrada, reptant, ramificada i amb pèls de fins 30 cm. 

Fulles dentades i peciolades
Fulles amb pecíol, dentades i ovades, sovint alternes.

Els dos estams es fan patents a la menuda flor
Flors hermafrodites, solitàries, d’un blau intens, molt menudes i amb, pedicels axil·lars que es corben a la fructificació. Calze de 3 a 6 mm amb quatre segments ovats acabats en punta. Corol·la, d’uns 4-6 mm, en tub acabat en quatre lòbuls de color blau viu amb la gola blanca. Dos estams ben patents. Ovari súper, binocular i un estil. 
Càpsula amb pèls i dos lòbuls.
Fruit en càpsula amb molts pèls i un entrant que divideix la càpsula en dos lòbuls paral·lels. L’estil és persistent, entre els lòbuls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica sovint s’empra la paraula “arvense”, que procedeix del llatí “arva” que significa camp cultivat, per definir les plantes associades a cultius conegudes com “males herbes”. 

USOS I PROPIETATS: No s’han trobat per aquesta espècie. 

El tub blanc de la flor es torna blau als lòbuls de la corol·la.
CURIOSITATS: Veronica és un nom de dona, d’origen alemany, però altres interpretacions diuen que el nom del gènere prové de la estació VI del Viacrucis on Santa Verònica, es va acostar a Jesús i li va eixugar la cara. Hom diu que aquest mateixa peça de tela va guarir l'emperador romà Tiberius Claudius Nero de les seves nafres.

Les fulles d'algunes espècies, com les de l'herba dels leprosos (Veronica officinalis L.), s'utilitzaven a la medicina tradicional per curar ferides.

Família Scrophulariaceae (Plantaginaceae)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...