Platycapnos spicata (L.) Bernh.

NOMS: Fumària, gallets, platicapne.  Cast.  Palomilla, palomitas espigadas, sangre de Cristo. Francés: Fumeterre en épi. Anglés: spiked platycapnos Alemany: ähriger Breitsporn

Inflorescència de Platycapnos spicata

 SINÒNIMS:   Platycapnos spicatus;  Fumaria spicata L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Diplotaxion. Arvense. Conreus, terres cultivades, garroferars, oliverars, vores de camins en terrenys de secà. Fins els mil metres d’altitud

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta, ramificada, d’un verd glauc i fins 35 cm d’alçada.

Fulles glauques amb segments linears i mucronats

Fulles pinnatisectes, dividides en segments linears molt estrets i acabats en punta (mucronats)

Les flors són paregudes a les del gènere Fumaria

Flors en inflorescències en raïm molt compacte, amb nombroses flors amb pedicels molt curts que es recorben a la fructificació. Calze amb dos sèpals enters o poc denticulats. Corol·la amb quatre pètals oposats per parelles de color rosat, àpex vermell obscur; el superior és el major i amb esperó a la base i el marge groc; el inferior és lliure i estret i els laterals estan units a l’àpex. Dos farcells amb tres estams cadascun units per la base i els tres filaments solts a l’àpex, el farcell superior porta un nectari dipositat a l’esperó. Ovari súper i estigma trífid. Floreix de març a juny.

Núcula aplanada. Observeu els pedicels recorbats lliures ja del fruit

Fruit en núcula (fruit sec, indehiscent, d’una sola llavor), lenticular i amb el marge gruixut.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Com podeu observar la morfologia de la flor és igual que les flors del gènere Fumaria, al que aquesta espècie ha estat inscrit al llarg de molt de temps, però es diferencien en els fruits. Les espècies del gènere Fumaria tenen el fruit en aqueni més o menys globós i rugós quan es seca, mentre que les del gènere Platycapnos el tenen en núcula aplanada amb el marge gruixut i una llavor a dins. 

El raïm dens de la inflorescència sembla una espiga

USOS I PROPIETATS: Com altres plantes de la família és rica en principis actius, sals minerals, mucílags i vitamines que la fan molt popular en medicina tradicional com a tònica, depurativa i diürètica. Tot i així té alcaloides que la fan relativament perillosa perquè a més de crear addicció, tenen alguns efectes secundaris desagradables.

CURIOSITATS: “Platycapnos” ve del grec “Platýs” que significa ample, aplanat, i “Kapnós” que significa fum, per ser una fumaria de fruits aplanats. El nom de l’espècie, spicata, ve del llatí “spicatus” i significa amb espigues, per la forma d’espiga de la inflorescència. Durant molt de temps ha sigut inclosa en el gènere Fumaria

Família Papaveraceae (Fumariaceae)

Erodium malacoides (L.) L'Hér.

NOMS: Agulleta, filamaria, filmaria comuna, gerani filmaria, bec de cigonya, forquilles, rellotges, cadiretes, corripeus. Cast. Filamaría, afiletero, cigüeña  malva, alfileres, alfileres de pastor. Basc: Moko belarra. Port. Maria fina. Francés: bec de grue fausse mauve, Bec-de-grue à feuilles de mauve, Érodium fausse mauve, Érodium à feuilles de mauve.  Anglés: Stork’s bill, Oval Heron's Bill, Glandular stork's-bill, Mallow-leaved stork's bill. Alemany: malvenblättriger Reiherschnabel.

Flors en umbel·la d'Erodium malacoides

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Ruderal. Horts, camps de conreu, vores de camins, erms, fins els 1300 metres d’altitud.

Flor amb cinc sèpals mucronats i amb pèls

FORMA VITAL:  Hemicriptòfit: els meristemes es troben just arran de terra en l'estació desfavorable;  Teròfit: en l'estació desfavorable tan sols hi resten les llavors, que no germinaran fins a l'arribada d'un moment més propici.

DESCRIPCIÓ:  Planta herbàcia reptant de cinc a cinquanta cm, molt ramificada amb pèls glandulosos 

Fulles peciolades i dentades

Fulles són ovades i en forma de cor; les inferiors amb pecíol, marge dentat (a diferència d’Erodium chium que les té profundament lobulades) i de nerviació pinnada amb estípules a la base.

La corol·la té cinc pètals lliures

Flors en inflorescències en umbel·la de poques flors (de tres a vuit) i bràctees blanquinoses; flors hermafrodites amb cinc peces lliures i pedicel·lades. Cinc sèpals mucronats i amb pèls. Cinc pètals de color rosa violaci. Cinc estams amb nectari a la base que s’alternen amb cinc estaminodis. Ovari súper, estil persistent amb cinc estigmes filiformes. Floreix de desembre a juliol.

Fruit en forma de bec de garsa característic del gènere

Fruit en esquizocarp format per cinc mericarps pilosos al voltant de l’estil que creix i es fa dur, donant forma al característic bec. Els mericarps es separen i el bec, prim i llarg, es cargola de forma helicoïdal amb la humitat (higroscòpicament) per tal d’endinsar la llavor en terra.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Estaminodi:  de vegades els estams d’una flor no tenen tots la mateixa mida. Uns es queden més curts que altres fins al punt que hi ha grups de plantes que tenen estams que han perdut el sentit de la seua existència i, per atròfia, no poden produir pol·len, quedant reduïts a filaments o laminetes sense antera. Aquest òrgan rep el nom d’estaminodi.  

Ací podeu veure els estaminodis clars entre els estams de color violaci

USOS I PROPIETATS:  En alguns llocs aquest gènere és un remei hemostàtic, és a dir,  per combatre les hemorràgies de la menstruació excessiva provocada per la matriu.

CURIOSITATS: El nom de l’espècie, “malacoides” , ve del grec “malakoiedes” que significa moll, tou, potser per l’escassa consistència de les fulles. El nom del gènere “Erodium” procedeix del grec “erodios” que significa “garsa”, per la forma dels fruits que semblen el bec de les garses.

Família Geraniaceae

Ricinus communis L.

NOMS: Ricí, cagamuja, cagamutxo, enfiter, figuera infernal, riciner, herba de les talpes. Cast. Higuera infernal, ricino, catapucia, cherva, palma de cristo. Francés: semences de ricin. Anglés: Castor oil plant, castor bean, castor seed, palma christi. Alemany: Rizinussamen.

Flors femenines de ricí

DISTRIBUCIÓ: arbust originari d’Àfrica

HÀBITAT:  Cultivat com ornamental, apareix com subespontània en vores de camins i llocs abandonats. No sol resistir el fred.

Inflorescència amb les flors femenines per dalt de les masculines

FORMA VITAL:  Macrofaneròfit: : té les gemmes persistents situades a més de 2 m d'altura

DESCRIPCIÓ:  Arbust robust de fins quatre metres d’alçada, monoic i glabrescent. A les nostres terres el fred no permet que arriben als quatre metres l’alçària i resten com arbusts anuals d’alçària menor.

Fulles palmades i peltades de gran tamany

Fulles palmades molt grans (fins de 60 cm), alternes, palmatipartides, amb lòbuls lanceolats, acuminats i dentats; les fulles tenen la característica de que el pecíol neix del limbe de la fulla i no del marge; sovint prenen una coloració vermellosa.

Flor masculina amb estams força ramificats i moltes anteres

Flors en inflorescències en panícula axil·lar on les flors femenines estan situades damunt de les masculines. Flors masculines amb el perigoni amb tres a cinc tèpals i cinc estams molt ramificats i amb moltes anteres, el que li dona aspecte de petita floricol.

Flor femenina amb els característics estils vermells

Flors femenines amb perigoni caduc i tres estils bifurcats. 

Fruit a punt d'esclatar per dispersar les llavors

Fruit  és una càpsula espinosa d’un a dos centímetres, amb tres llavors amb carúncula llarga, de color bru o negrós marbrat. La càpsula és dehiscent i en dies de calor esclaten amb força, per dispersar les llavors, fent un petit esclafit que pot sentir-se.

Lavors, amb carúncula ben patent, que semblen caparres

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Fulla peltada vol dir que està inserida pel pecíol per la seva part central. La carúncula és una petita excrescència carnosa que s’observa en la zona apical d’algunes llavors com en és el cas d’aquesta espècie.

USOS I PROPIETATS: És cultivada com ornamental i per l'oli medicinal i industrial que s'extreu de les llavors, usat com a laxant  i molt valorat en cosmètica ja que aplicat al cabell, és una excel·lent brillantina que reforça el cabell. També s'empra en cosmètica per afegir-lo a las màscares de les pestanyes.
Les tiges s'ha usat per l'obtenció de fibres per fabricar cordes.

Flor masculina entre dos fruits amb l'estil persistent

CURIOSITATS: El nom del gènere “Ricinus” ve del paregut de les llavors amb les caparres que tenen coma nom científic Ixodes ricinus.

Les llavors són molt tòxiques, consumir-ne només deu ja pot provocar la mort. La toxicitat prové de l'albúmina ricina que, en l'oli de ricí usat en farmàcia, s'elimina mitjançant calor. La ricina té el poder de coagular la sang i d’inhibir la síntesi de proteïnes. Sis llavors són suficients per a matar un cavall.

Entre el 40 i el 60% del pes de les llavors és per l’oli, de tan mal record per als xiquets de generacions anteriors, doncs era una porga d’ús habitual en totes les cases. En acabar la Guerra Civil els guanyadors castigaven a les dones d’esquerres rapant-les el cap al cero, fent-les prendre oli de ricí i passejant-les després pels carrers mentre es feien damunt, per escarnir-les i humiliar-les. 

En general és una planta molt curiosa però que dona "mal rotllo"

Família Euphorbiaceae

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A