Scrophularia sciophila Willk.

NOMS: Conillets rojos, boqueta roja, boquetes de pedrera, escrofulària d’ombra, pa de mula, herba serrada, setge verd 

Flor de Scrophularia sciophila

SINÒNIMS: Scrophularia tanacetifolia Willd.;  Scrophularia grenieri  Reut. Ex Lange

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Creix en coscollars, pedregars calcaris, fissures i forats en roques calcàries. Aquest del camí entre el camí de l’ermita i la Font d’Espanya de Vallada, València.  

  

Inflorescència en raïm lax i allargat

FORMA VITAL: Camèfit: vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Planta sufruticosa, ramificada, glabra, amb tiges quadrangulars

Fulles opostes i tija quadrada

Fulles oposades, peciolades, 1-2 pinnatisectes amb bràctees linears.

Flor en fase masculina. Observeu les anteres i baix l'estil

Flors en inflorescències laxes i allargades, bràctees linears, pedicels més llargs que el calze. Les flors són proterògines, pentàmeres amb les peces solades, rogenques; calze amb sèpals ovals amb marge escariós; La corol·la forma un tub molt obert per deixar pas a les vespes que busquen el nèctar de la base de la corol·la globosa i bilabiada, el llavi superior d’un roig vinós, amb dos lòbuls que semblen orelletes i el inferior, més curt, sobre el que estan els estams i l’estigma.

Càpsules ja obertes per expulsar les llavors

Fruit en càpsula dehiscent, ovoide i acabada en una punta que punxa.

Flor en fase femenina. Observeu l'estil i les anteres encara no apareixen

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Flors proterògines: són flors hermafrodites en les quals el gineceu, o part femenina, arriba a la maduresa sexual abans que els estams, per evitar la autopol·linització. La flor està en fase femenina un parell de dies, mentre els estams estan mig cargolats, i quan es redrecen i alliberen el pol·len l’estigma ja s’ha semat.

Baix de les anteres apareix l'àpex de l'estil ja semat

USOS I PROPIETATS: No s’han trobat

CURIOSITATS: Scrophularia ve del llatí “scrophularia- ae” segons alguns perquè  les arrels servien per combatre les galteres (paperes) que s’anomenaven “escròfules” (aquestes propietats no pertanyen a aquesta espècie, es refereix a la Scrophularia nodosa). Altres diuen que és perquè els agrada molt als porcs, o perquè es multipliquen com els porcs (en llatí scrofa)

Família Scrophulariaceae

Asphodelus fistulosus L.

NOMS: Caramuixa, cebollí, gamonet, gamó, cibolla, porrassí,marranet. Occità: Alapeda, asfodèl.  Cast. Gamoncillo, gamonita, varita de San José. Port. Abrótea fistulosa, gamâo fistuloso. Francés: Asphodèle fistuleux. Anglés: Asphodel, Onion weed, pink asphodel, hollowleaved asphodel. Alemany: röhriger Affodil

Flors homoclamídies de Asphodelus fistulosus

SINÒNIMS: Inclou dues subespècies: la subsp. fistulosus i la subsp. tenuifolius. Aquesta darrera és una planta anual i només es troba al País Valencià. 

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Hordeion leporini. Camps, erms, marges  i vores de camins, cunetes i zones alterades, adornant amb les seues flors els camins i les carreteres. Fins els 600 metres d’altitud.

Tiges erctes, fistuloses com les fulles

FORMA VITAL: Geòfit: és una planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra, mitjançant bulbs, rizoma o tubercle.

DESCRIPCIÓ:  Planta vivaç perenne amb rels gruixudes sense arribar a ser tuberoses i tiges fistuloses de fins setanta cm d’alçada.

Les fulles estan buides er dins, d'ací el nom de "fistulosus"

Fulles totes basals, linears, semicilíndriques, buides a dins (fistuloses)i molt nombroses. 

El nervi rogenc dels tèpals i els estams la fan inconfusible

Flors en raïm; bràctees florals en forma de membrana; pedicels articulats. Flors hermafrodites homoclamídies, trímeres; els sis tèpals són el·líptics, blancs amb el nervi del mig rogenc. Sis estams amb els filaments amples a la base i fusiformes a l’àpex. Ovari súper amb un estil acabat en un estigma trífid. Floreix a principi de la primavera (febrer, març, abril)

Ací pot apreciar-se la bràctea i la línea del pedicel articulat

Fruit en càpsula globulosa de 4-5 mm de diàmetre que s’obri per tres valves per lliurar sis llavors per fruit.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: homoclamidi : dit de la planta, flor, etc. amb els verticils periàntics iguals. En el cas del Asphodelus les flors tenen el calze i la corol·la format per tres peces cadascú que són morfològicament iguals. Les peces s’anomenen tèpals.

USOS I PROPIETATS: Emprada en jardineria

Tota la planta és tòxica i cap animal se la menja.

SABIES QUE... El nom del gènere Asphodelus, ve del grec “a” = no, “spodos” = cendres i “edos”= vall, és a dir, més o menys significa “ vall de les restes que no han estat reduïts a cendres”. El nom estaria associat al fet que els rizomes subterranis d'aquesta planta poden tornar a créixer  després d'un incendi. De fet és de les primeres plantes en brotar després d’un incendi. Altres autors deriven el gènere Asphodelus  d’ una paraula presa del grec, la versió original de la qual és "ἀσφόδελος", que podem traduir per ceptre.

 El nom “fistulosus” ve del llatí “fistulam” que defineix un canó o conducte per l’aigua o altre líquid, en referència a les tiges i les fulles d’aquesta espècie que estan buits per dins.

 És una planta molt tòxica i cap animal se la menja. Els pastors de Castelló l’anomenen “argènit”, segurament una corrupció d’arsènic, perquè diuen que porta molt de verí i cap animal se les menja.

En l’antiga Grècia s’utilitzaven en les cerimònies fúnebres perquè tenien la creença que aquesta planta facilitava el trànsit dels difunts als Camps Elisis que estaven plens d’Asphodelus.

Les flors, com en altres espècies, són diürnes, el que vol dir que per la nit i el dies nuvolats resten tancades.

Família Liliaceae

Platycapnos spicata (L.) Bernh.

NOMS: Fumària, gallets, platicapne.  Cast.  Palomilla, palomitas espigadas, sangre de Cristo. Francés: Fumeterre en épi. Anglés: spiked platycapnos Alemany: ähriger Breitsporn

Inflorescència de Platycapnos spicata

 SINÒNIMS:   Platycapnos spicatus;  Fumaria spicata L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Diplotaxion. Arvense. Conreus, terres cultivades, garroferars, oliverars, vores de camins en terrenys de secà. Fins els mil metres d’altitud

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta, ramificada, d’un verd glauc i fins 35 cm d’alçada.

Fulles glauques amb segments linears i mucronats

Fulles pinnatisectes, dividides en segments linears molt estrets i acabats en punta (mucronats)

Les flors són paregudes a les del gènere Fumaria

Flors en inflorescències en raïm molt compacte, amb nombroses flors amb pedicels molt curts que es recorben a la fructificació. Calze amb dos sèpals enters o poc denticulats. Corol·la amb quatre pètals oposats per parelles de color rosat, àpex vermell obscur; el superior és el major i amb esperó a la base i el marge groc; el inferior és lliure i estret i els laterals estan units a l’àpex. Dos farcells amb tres estams cadascun units per la base i els tres filaments solts a l’àpex, el farcell superior porta un nectari dipositat a l’esperó. Ovari súper i estigma trífid. Floreix de març a juny.

Núcula aplanada. Observeu els pedicels recorbats lliures ja del fruit

Fruit en núcula (fruit sec, indehiscent, d’una sola llavor), lenticular i amb el marge gruixut.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Com podeu observar la morfologia de la flor és igual que les flors del gènere Fumaria, al que aquesta espècie ha estat inscrit al llarg de molt de temps, però es diferencien en els fruits. Les espècies del gènere Fumaria tenen el fruit en aqueni més o menys globós i rugós quan es seca, mentre que les del gènere Platycapnos el tenen en núcula aplanada amb el marge gruixut i una llavor a dins. 

El raïm dens de la inflorescència sembla una espiga

USOS I PROPIETATS: Com altres plantes de la família és rica en principis actius, sals minerals, mucílags i vitamines que la fan molt popular en medicina tradicional com a tònica, depurativa i diürètica. Tot i així té alcaloides que la fan relativament perillosa perquè a més de crear addicció, tenen alguns efectes secundaris desagradables.

CURIOSITATS: “Platycapnos” ve del grec “Platýs” que significa ample, aplanat, i “Kapnós” que significa fum, per ser una fumaria de fruits aplanats. El nom de l’espècie, spicata, ve del llatí “spicatus” i significa amb espigues, per la forma d’espiga de la inflorescència. Durant molt de temps ha sigut inclosa en el gènere Fumaria

Família Papaveraceae (Fumariaceae)