Papaver pinnatifidum Moris

NOMS: Rosella, quequerequec,  Cast. Ababol, Amapola. Anapol. Italià: Papavero pennatifido. Francés: Pavot penné, Pavot à feuilles pennatifides.  Anglés: Mediterranean Poppy. 

Les flors de Papaver tenen una vida efímera

SINÒNIMS: Papaver tunetanum Fedde

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Secalion cerealis. Camps de cultiu, vores de camins, guarets, fins els 500 m d’altitud

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals

DESCRIPCIÓ: Herba de 20 a 60 cm d’alçada, molt freqüent a les vores de camins i carreteres o camps de secà. 

Les fulles pinnatipartides donen nom a aquesta espècie

Fulles basals pinnatipartides i les caulinars pinnatífides, amb peduncles proveïts de pèls

Nombrosos estams amb anteres grogues caracteritzen aquesta rosella

Flors terminals, solitàries, de color roig escarlata, amb quatre pètals amplament obovats no imbricats i efímers. El calze el formen dos peces verdes que cauen en obrir-se la flor. Estams nombrosos i filiformes amb les anteres grogues. Ovari sense estil  amb els estigmes radials al disc que corona l’ovari (disc estigmatífer). Floreix des del mes de febrer i durant tota la primavera.

La càpsula allargada i estreta és altra característica de l'espècie.

Fruit en càpsula allargada i estreta amb disc ondulat al marge amb 5 a 8 ràdios que són els estigmes. Baix del disc s’encontren els porus dehiscents que deixen eixir les llavors.

Ací podeu observar les dos peces del calze que cauen en obrir-se la flor.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes de la família Papaver elaboren una gran diversitat d’alcaloides alguns dels quals són molt actius o tòxics. Les llavors contenen gran proporció d’oli, com l’anomenat d’”adormidera”. 

Els grecs van associar les roselles a la deessa de la fertilitat Demeter

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del Gènere i de la família ve del llatí “papaver” que era com anomenaven al cascall.  El nom de l’espècie, pinnatifidum procedeix del llatí “pinnatus” que significa pinnat, i “fidus” que significa partit o fes, és a dir, que té les fulles pinnades amb segments incisos.

A la mitologia grega les roselles van ser associades amb Demèter, deessa de la fertilitat i de l'agricultura.

Família Papaveraceae

Teucrium pseudochamaepitys L.

NOMS: Iva borda, turmereta, poteta de granota, cresta de gall, herba creu, botja, pinet bord. Castellà: Falso pinillo, hierba de la cruz, pinillo bastardo, orobal, romerillo falso. Francès: Germandrée faux petit-pin, Germandrée à allure de Pin. Anglès: Ground-pine Germander.

Flors en raïm al terç superior

SINÒNIMS: Teucrium nissolianum L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Llocs secs i assolellats, en roques i sobre substrat bàsic, margues o algeps. Fins els 750 metres d’altitud. Aquest exemplar sobre roca calcària al camí entre l'ermita i la font d'Espanya de Vallada (València)

Habita llocs secs i assolellats

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Planta perenne, erecta de tiges lleugerament lignificades a la base i amb pèls, de fins als 40 cm d’alçada. 

Fulles profundament dividides en segments (de 3 a 5) semblants a les de l'herba felera

Fulles enfrontades, dos per verticil, pinnatisectes, dividides en 3-5 segments linears, aguts, amb el marge revolut, disposats segons la nervació palmada i coberts de pèls.

Els estams i l'estil surten per damunt de l'únic llavi de la corol·la

Flors en inflorescències en raïms laxos de fins un pam, amb verticil·lastres biflors axil·lars, disposades en grups de dos per cada nus. Calze vellós amb cinc dents tan llarg com el tub. Corol·la de color blanquinós, amb un sol llavi inferior dividit en cinc lòbuls que deixen els quatre estams corbats i l’estigma al descobert. Floreix de març a juliol

Núcula protegida pel calze persistent

Fruits en núcula indehiscent provinent d’un ovari dividit en quatre compartiments, embolcallats pel calze persistent.

El lòbul del mig és més gran i còncau

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Teucrium tenen flors característiques amb un sol llavi a la part inferior, format per cinc lòbuls dels quals el del mig és més o menys còncau i més gros que els altres quatre.

USOS I PROPIETATS:  En medicina popular s’ha emprat en infusió com depurativa i contra el dolor o ardor d’estomac, còlics i problemes de l’aparell digestiu. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Teucrium se relaciona amb el grec “Teùkros”, el nom del fill de Telamón i germà d’Àjax que, segons Plini, va ser el primer en utilitzar aquesta planta com medicina. Al Dioscòrides ja s’esmenta “τεύκριον teúcrion” com medicinal.

El nom de l’espècie, pseudochamaepitys, fa referencia a que les fulles són semblants a les de l’herba felera (Ajuga chamaepitys). Deriva del grec “ψευδο- pseudo-” pseudo, fals, mentider,  “χαμαι khamái” petit, nano, i “πίτυς pítys” pi, perquè les fulles semblen d’un petit pi.

Teucrium pseudochamaepitys va ser descrita per Carles Linné en Species plantarum. 2: 562 (1753). Com a curiositat direm que Linné va descriure dues vegades aquesta espècie en la mateixa obra, la primera és el que coneguem com Teucrium pseudochamaepitys, amb la tija erecta, i una segona amb la tija reptant que va batejar amb el nom de Teucrium nissolianum que ara utilitzem com sinònim. 

Família Labiatae (Lamiaceae)

Medicago lupulina L.

NOMS: Alfals. Melguelló. Melgó menut. Herba de la desfeta. Fenerola menuda. Trèvol. Castellà: Lupulina, Mielga, Mielga negra, alfalfa lupulina, carretón. Gallego: Lupulina.  Portuguès: Alfalfa lupulina, Luzerna lupulina, Luzerna preta. Francés: Luzerne lupuline, Luzerne-houblon , Minette . Italià: Erba-medica lupulina.  Anglés: Black medick, hopclover, yellow trefoil.  Alemany: Gelbklee, Hopfen-Schneckenklee, Hopfenklee. Neerlandès: Hop Klaver. Grec: Μηδική. 

Inflorescència de Medicago lupulina

SINÒNIMS: Medica lupulina Scop.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Ruderal. Camps, vores de camins, des dels 100 m fins els 1600 metres d’altitud

Herba rastrera que pot arribar als 60 cm de grandària

FORMA VITAL: Hemicriptòfiten la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba rastrera, pubescent, amb tiges reptants de fins 60 cm.

Fulles trifoliades. Poden apreciar-se les estípules

Fulles estipulades, trifoliades amb folíols redons oblongs amb pèls, d’un verd fosc, de marge dentat.

Flor papilionàcia molt petita (2-3 mm)

Flors en inflorescències compactes al cap d’un llarg peduncle axil·lar. Flors també molt menudes, d’uns dos mil·límetres, grogues, pedicel·lades. Calze campanulat amb cinc dents i pèls. Corol·la amb ales i quilla formats per pètals soldats a la part inferior i tan llarga com l’estendard. Estams filiformes. Estil aplanat i corbat en forma de falç i un estigma capitat. Floreix a la primavera

Els fruits no arriben a corbar-se en forma d'hèlix com la resta d'espècies del gènere.

Fruits petits, d’uns dos mil·límetres, corbat en forma de ronyó, amb nervis reticulats i una sola llavor. No arriba a formar hèlix com la resta del gènere.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes del gènere Medicago es caracteritzen pels fruits, que 

són llegums enrotllats de forma helicoïdal.

USOS I PROPIETATS: Mel·lífera. Millora el sòl gràcies al nòduls de les arrels que fixen al terreny el nitrogen de l’aire.. 

Inflorescència atapeïda

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Medicago, ve del  grec “Medikós” , segons Plinio perquè la alfals (Medicago sativa) va ser introduïda en Grècia durant les guerres “Mèdiques” pels medes de l’actual Iran, i del llatí –ago, -inis que és un sufix que indica paregut o relació. L’epítet específic lupulina deriva del llatí “lupus”, ja emprat per Plini per referir-se al llúpol, perquè recorda un petit llúpol.

Medicago lupulina va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 779. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae)