Juniperus phoenicea L.

NOMS: Savina, sivina, Cast. Sabina, pudia, sabina negral, cedro de España. Port. Sabina da praia, zimbreira, zimbro das areias. Basc: Miter feniziarra, sabina feniziarra. Francés: Genévrier de Phénicie. Anglés: Savine, Phoenician juniper, Arâr. Italià: Ginepro licio, ginepro fenicio, cedro liscio, falsa sabina. Alemany: Phönizische Wacholder

Estròbils femenins de savina (Juniperus phoenicea)

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Stipo-Juniperetum phoeniceae, Rhamno-Cocciferetum. Arbre calcícola que creix als coscollars, màquies i roquissars de clima àrid, fins els 1000 metres d’altitud. Aquest exemplar en la senda del Banquet, en Vallada (València, Espanya)

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

De creixement molt lent, sovint no passa de tindre aspecte d'arbust pels incendis freqüents

DESCRIPCIÓ:  Arbre d’1 a 8 metres, sovint reduït i d’aspecte arbustiu,  d’alçada de creixement molt lent i llarga vida; el port és cònic amb l’escorça rogenca. Fa flors unisexuals, masculines i femenines, ambdues al mateix peu (monoic).

Fulles en forma d'escata semblants a les del xiprer

Fulles en plantes joves aciculars i mucronades, semblants a les del càdec (Juniperus oxycedrus) amb dos bandes estomàtiques com aquell, sovint són oposades i disposades en quatre files. Les fulles adultes en forma d’escata superposades unes sobre les altres en verticils de tres, semblants a les del xiprer. Les fulles adultes tenen una glàndula resinífera al dors, i el marge escariós. (La tradició popular diu que” la savina naix ginebre”)

Flor femenina (estròbil)

Flors en forma d’estròbil. El masculí el formen bràctees peltades, a la terminació de les branquetes,  que porten els sacs pol·línics a la cara inferior (microsporofil·les). El femení està format per tres esquames verticil·lades amb 1 o 2 primordis seminals a la cara superior. Floreix a final de l’hivern i principi de la primavera.

Els gàlbuls i l'escorça rogenca donen nom a l'espècie (phoenicea)

Fruits en forma de gàlbuls esfèrics i rogencs a la maturitat, amb una cobertura de polpa, que porten a l’interior de 4 a 9 llavors. El fruit es forma als dos anys de la fecundació.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Estròbil : òrgan constituït per un eix sobre el qual s'insereixen, helicoïdalment o cíclicament, peces fèrtils i estèrils, com la pinya de les coníferes.

Estròbils masculins portadors del pol·len

USOS I PROPIETATS: Es cultiva com ornamental. La fusta, de duresa i densitat mitjana, és utilitzada en fusteria, ebenisteria i construcció perquè és imputrescible.

S’ha utilitzat com a combustible i per fer carbó, el que ha causat la sobreexplotació i reducció dels antics savinars.

L'oli de la saba s'usa en cosmètica.

SABIES QUE...  Juniperus significa, en llatí, “ginebre” i procedeix del celta “juneprus” que significa “aspre” pel gust aspre del fruit. El nom de l’espècie, phoenicea, ve del grec “phoinikeos”  (llatí: phoeniceus) que significa roig, vermell, segurament degut al color dels fruits.

Els gàlbuls i parts tendres són tòxiques i poden produir dermatitis i irritacions per contacte i irritació de l’aparell reproductiu femení per ser avortiu.

La savina juga un paper molt important en els ecosistemes on habita per la capacitat per frenar l’erosió.

La savina és el símbol natural de la illa de El Hierro, junt al fardatxo gegant de l’illa, segons estableix una llei del govern de Canàries.

Veieu l’article d’“Amics arbres · Arbres amics” signat per Rafael Mas: La savina, nascuda per durar

Família Cupressaceae

Stellaria media (L.) Vill.

 NOMS: Morró comú,morrons de canari, borrissol, pica-poll, herba de gallina, saginera, tinya, pica-gallina. Castellà: Pamplina, yerba de los callejones, yerba de los rincones, álsine, hierba gallinera, pajareara. Gallego: Muruxa, herba paxareira, Èuscara: Sapabedarr, sagubedarr, izarrbedarr, txabarkoi, albarraca belarr. Occità: Estafisàgria, Maurelon, Morriaud, Morron. Italià: Budellina. Centocchio comune. Portuguès: Morugem, orelha de rato, Francès: Morgeline. Stellaire intermédiaire. Anglès: Chickweed, Starweed, Star Chickweed, Passerina. Adder's-mouth. Alemany: Vogelmiere. Hühnerdarm. Neerlandès: Vogelmuur.

Flors amb cinc pètals profundament dividits

SINÒNIMS: Alsine media L.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord. És una regió que es subdivideix entre la Paleàrtica, comprèn el Nord d'Àfrica i tota Euràsia, amb l'excepció del Sud-est d'Àsia i el subcontinent Indi, i la Neàrtica, que compren Amèrica del Nord i Mèxic.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Pradells de plantes ruderals anuals, vores de camins i guarets, prop de les vivendes, de preferència sòls bàsics nitrificats;  fins els 2000 m d’altitud. Aquest de la Casa del Fondo del Campello de Vallada.

És una planta ruderal que viu prop dels llocs habitats

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual ascendent o postrada, amb tiges fràgils, arrodonides i molt ramificada; les tiges tenen una línia de pèls que canvia de costat en cada entrenús (de vegades són totes piloses); fins 40 cm de llargària.

Fulles inferiors sèssils

Fulles sense pèls, oposades, de limbe ovat i apiculat, d’un verd clar i alegre, amb pecíol ciliat les de la part inferior, sèssils les superiors, i sense estípules. 

De 3 a 5 estams i estigma trífid

Flors en inflorescència ramosa glandulosa a la part superior de la tija (de vegades axil·lars). Flors hermafrodites i pentàmeres. Pedicels pubescents i més llargs que el calze, que està format per cinc sèpals lliures, oblongs i amb llargs i abundants pèls al dors. Corol·la amb cinc pètals lliures, profundament bipartits, blancs i més curts que els sèpals. De 3 a 5 estams. Ovari súper, ovoide, acabat en estil trífid.

La càpsula sut entre els sèpals del calze persistent

Fruit en càpsula membranosa poc més llarga que el calze amb sis dents a l’àpex.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Ruderal : propi dels indrets pertorbats per l'home o pels animals com són els suburbis, les vores de camins, els voltants de les cases de camp... Freqüentment es caracteritza per tenir un sòl amb una gran concentració de nitrogen.

Tiges amb una línia de pèls que canvia en cada nus

USOS I PROPIETATS: Se li atribueixen propietats expectorants pel seu contingut en saponines. Palau, en el seu llibre “Les plantes medicinals baleàriques “ recomana el suc de la planta en fresc per netejar els pulmons i les vies respiratòries. També és balsàmica i obri l’apetit. Usualment es consumeix en forma d'infusió per al reuma, articulacions rígides i tuberculosis. Com a tòpic serveix per curar ferides, morenes (petits tumors sanguinis del recte) i altres afeccions cutànies com la psoriasis.

La planta fresca s’empra per a l’alimentació de gallines i conills i per obrir l’apetit als pardalets que perden la gana per estar tancats en gàbies.

També es menja en amanides, en sopes i cremes de verdura.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom del gènere Stellaria deriva del llatí “Stella, -ae” estrella, i la terminació que indica afinitat “-arius, -aria, arium” perquè les seues flors obertes semblen estrelles. El nom de l’espècie, media, ve del llatí “medius, -a, -um” medi intermedi, en referència a la grandària mitjana respecte a altres espècies del gènere.

Família Caryophyllaceae

Vinca difformis Pourr.

NOMS: Vincapervinca, Vinca, Viola de bruixa, Proenga, Donzella. Castellà: Alcadórea, alcandueca, hierba doncella, hierba lechera, vincapervinca, flor de muerto, barredera, jazminicos, flor de los cementerios. Èuscara: Ikonte belarr, vinca.Gallego: Cangroia.  Portuguès: Erva da inveja, Congossa, Pervinca.  Francès: Pervenche difforme.  Anglès: Intermediate Periwinkle, Lesser Periwinkle. Italià: Pervinca ovata. Alemany: Immergrün, Wintergrün, Kleines Immergrün

Flor i poncella de Vinca difformis

SINÒNIMS: Vinca obtusiflora Pau; Vinca media Hoffmanns. & Link

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Populion albae. Llocs ombrívols i humits, vores de camins, vores de rius, fins els mil metres d’altitud.  Aquest exemplar ha sigut fotografiat a la zona dels Alcavins, a la vora del riu Canyoles al seu pas per Vallada (València)

Sèpals del calze linears, llargs i aguts

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne sufruticosa de tiges llargues, de fins dos metres, esteses a ran de terra  formant estores verdes. 

Les fulles tenen un color verd lluent, sense pèls

Fulles amb pecíol, oposades, amb limbe ovat arrodonit a la base, sense pèls.

la forma dels pètals, tallats obliquament la fan fàcilment identificable

Flors de color blau molt clar, quasi blanc, a l’àpex de llargs peduncles axil·lars, pentàmeres amb calze de cinc sèpals linears, llargs i aguts, units a la base. Corol·la en tub d’1 a 2 cm que s’obri en cinc lòbuls que formen el limbe, de 3 a 5 cm de diàmetre, amb els cinc segments de la corol·la ostensiblement truncats obliquament que recorden una hèlix. Floreix des de mitjan hivern a quasi l’estiu. 

Fruit amb dos fol·licles amb els sèpals linears dels calze persistent

Fruits en doble fol·licle dehiscent, és a dir, que s'obren espontàniament per deixar caure les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La prefloració de la Vinca és contorta, és a dir, abans d’obrir-se la flor cada pètal  està muntat sobre el següent i queda per baix de l’anterior, de manera que sembla que l’han retorçut. Aquesta característica ha donat nom a un Orde de dicotiledònies que comprèn les famílies de les apocinàcies, les asclepiadàcies, les gencianàcies i les loganiàcies.

A la poncella que està obrint-se, a l'esquerra, pot veures la disposició contorta del pètals

USOS I PROPIETATS: : Com la seua parent, la Vinca major, té aplicacions antitumorals en endocrinologia però sols ha d’utilitzar-se amb prescripció mèdica perquè són tòxiques. S’empra en jardineria com planta ornamental.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Vinca pot derivar del llatí "pervincio" que aferro, per la facilitat dels estolons en aferrar-se al terra. L’epítet específic difformis està format per la preposició adversativa “dis” i de “forma” aspecte, forma, és a dir, de diferent aspecte

En la Toscana italiana les dones teixien garlandes amb les llargues tiges en flor per les xiquetes i verges que morien.

Vinca difformis va ser descrita per Pierre Andrè Pourret i publicada en Mem. Acad. Toul. 3: 333. 1788.

Família Apocynaceae