Cistus salviifolius L.

NOMS: Estepa borrera. Estepa negra. Estepera. Ajocasapes. Botja negra. Estepa borda. Occità: Majorada, Massugo negro, Modre. Castellà: Chocasapos. Jaguarzo morisco. Jaguarzo vaquero. Jara estepa. Jara negra. Juagarza. Tomillo blanco. Jarilla. Hierba lobera. Gallego: Carpaza. Portuguès: Saganho mouro. Francés: Ciste à feuilles de sauge, Ciste femelle, Mondré. Italià: Brentina, Cisto femmina. Anglés: Sage-leaved rock rose. Sage-leaved Cistus. Alemany: Salbeiblättrige Zistrose. albeiblättriges Ciströschen

Flor de la estepa negra

SINÒNIMS: Cistus cupanianus C.Presl ex Spreng.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Lavanduletalia stoechadis. Rosmarino-Ericion. Pinars, alzinars i brolles, preferentment sobre sòls de terra rossa descalcificada. Fins els 1500 m d’altitud. Aquest exemplar del camí de la Salaella Llarga de Vallada (València)

Prefereix els terrenys descalcificats

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Mata de 50 a 70 cm d’alçària, molt ramificat amb les tiges cobertes de pèls fins i estrellats. 

Les fulles no són viscoses, com altres estepes, però estan cobertes de pèls

Fulles molt rugoses, ovades i arrodonides, amb pecíol i sense estípules, oposades, no viscoses però cobertes de pèls per l’endret i pel revés, d’un verd obscur i amb marge rugós.

Nombrosos estams grocs i un estigma en forma de disc

Flors en cimes terminals, amb cinc pètals blancs, amb una taca groga a la base, que formen una corol·la d’uns 4-5 cm de diàmetre; calze amb cinc sèpals peluts en forma de cor, acuminats, els exteriors majors que els interiors. Nombrosos estams, un estil amb un estigma en forma de disc. Floreix de març a maig. 

Fruit en càpsula globosa dividida en cinc valves

Fruit en càpsula pubescent, globosa, amb cinc valves que s’obrin per deixar eixir les llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les estepes són plantes adaptades al clima mediterrani d’estius eixuts. Entre les diverses estratègies que utilitzen està la de tindre fulles que s’arruguen i perden turgència durant el període àrid i tornen a recobrar el millor estat en haver-hi aigua disponible. Aquestes plantes de fulles reversibles se les anomena  malacofil·les.

Els sèpals exteriors sóm més grans que els interiors

USOS I PROPIETATS: En medicina populars s’empra com antibronquitic, expectorant i antitussigen.

S’empra en jardineria com ornamental. L’estepa borrera, com quasi totes les estepes, té la qualitat de ser de les primeres en brotar després d’un incendi, protegint el terreny i evitant l’erosió.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom genèric Cistus ve del grec Kísthos (llatí: cisthos) que designava a diverses espècies del gènere Cistus. Hi ha autors que relacionen el nom amb la paraula grega kíste que significa caixa o cistella, per la forma dels seus fruits. L’epítet salviifolius fa referència al paregut de les fulles amb les fulles de la sàlvia (salvii=sàlvia + folius= fulla)

Cistus salviifolius va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 524. 1753.

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Família Cistaceae

Polygala rupestris Pourr.

NOMS: Polígala rupestre, polígala de roca. Cast. Hierba amarga, oreja de rata, samunda. Francés: polygala des rochers. Alemany: Felsen-Kreuzblume

Original flor de Polygala rupestris

SINÒNIMS: Polygala saxatilis Desf.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

Habita la Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia officinalis. Thero-Brachypodietea. Llocs secs i pedregosos, escletxes de les roques calcàries encarades al sol, parets verticals, barrancs. Fins els mil metres d’altitud.

FORMA VITAL: Camèfit: les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

Té preferència per les escletxes de roques calcàries

DESCRIPCIÓ:  Herba petita de tiges postrades, d’un pam aproximadament, ramificades des de la base, endurides (sufruticosa) i amb pèls.

Fulles alternes acabades en una punta fina

Fulles coriàcies, simples, alternes, lanceolades amb els marges engruixits i revoluts, acabades en punta, sense estípules; té un pecíol curt.

Pètal central dividit en fines lacínies

Flors axil·lars d’uns set mil·límetres de llargària, de color rosat amb tres pètals dels quals el central molt dividit en lacínies, característic del gènere; el calze està format per cinc sèpals lliures, dos dels quals grossos, petaloides, s’obrin com un parell d’ales i els altres petits. Vuit estams. Floreix durant la primavera i l’estiu.

Càpsula amb una petita ala que la rodeja

Fruit de color blanc verdós, quan madura, en càpsula loculicida, comprimida, obovada i finament alada amb dos llavors. El fruit està entre els dos sèpals grossos (les ales) i persistents.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En realitat la flor és pentàmera, és a dir, amb cinc peces per verticil, però dos dels pètals avorten, de manera que només se’n veuen tres, els dos de dalt i el que apareix en forma de cresta. 

Ací podeu veure l'originalitat de totes les parts de la flor

USOS I PROPIETATS: Té propietats medicinals com diürètica, expectorant i antiinflamatòria. Indicada per fluïdificar la mucositat de les vies respiratòries en refredats, bronquitis, asma o al·lèrgia i contra la tos.

L’arrel és rica en saponina.

SABIES QUE... Polygala és una veu grega que significa literalment “molta llet”. Potser perquè si triturem l’arrel i la mesclem amb aigua, pren l’aspecte del sèrum de la llet. Dioscòrides ja va emprar aquest mot per designar plantes galactògenes. El nom de l’espècie “rupestris”  ve del llatí i defineix la preferència d’aquesta planta per colonitzar les roques.

Família Polygalaceae

Juniperus phoenicea L.

NOMS: Savina, sivina, Cast. Sabina, pudia, sabina negral, cedro de España. Port. Sabina da praia, zimbreira, zimbro das areias. Basc: Miter feniziarra, sabina feniziarra. Francés: Genévrier de Phénicie. Anglés: Savine, Phoenician juniper, Arâr. Italià: Ginepro licio, ginepro fenicio, cedro liscio, falsa sabina. Alemany: Phönizische Wacholder

Estròbils femenins de savina (Juniperus phoenicea)

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Stipo-Juniperetum phoeniceae, Rhamno-Cocciferetum. Arbre calcícola que creix als coscollars, màquies i roquissars de clima àrid, fins els 1000 metres d’altitud. Aquest exemplar en la senda del Banquet, en Vallada (València, Espanya)

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

De creixement molt lent, sovint no passa de tindre aspecte d'arbust pels incendis freqüents

DESCRIPCIÓ:  Arbre d’1 a 8 metres, sovint reduït i d’aspecte arbustiu,  d’alçada de creixement molt lent i llarga vida; el port és cònic amb l’escorça rogenca. Fa flors unisexuals, masculines i femenines, ambdues al mateix peu (monoic).

Fulles en forma d'escata semblants a les del xiprer

Fulles en plantes joves aciculars i mucronades, semblants a les del càdec (Juniperus oxycedrus) amb dos bandes estomàtiques com aquell, sovint són oposades i disposades en quatre files. Les fulles adultes en forma d’escata superposades unes sobre les altres en verticils de tres, semblants a les del xiprer. Les fulles adultes tenen una glàndula resinífera al dors, i el marge escariós. (La tradició popular diu que” la savina naix ginebre”)

Flor femenina (estròbil)

Flors en forma d’estròbil. El masculí el formen bràctees peltades, a la terminació de les branquetes,  que porten els sacs pol·línics a la cara inferior (microsporofil·les). El femení està format per tres esquames verticil·lades amb 1 o 2 primordis seminals a la cara superior. Floreix a final de l’hivern i principi de la primavera.

Els gàlbuls i l'escorça rogenca donen nom a l'espècie (phoenicea)

Fruits en forma de gàlbuls esfèrics i rogencs a la maturitat, amb una cobertura de polpa, que porten a l’interior de 4 a 9 llavors. El fruit es forma als dos anys de la fecundació.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Estròbil : òrgan constituït per un eix sobre el qual s'insereixen, helicoïdalment o cíclicament, peces fèrtils i estèrils, com la pinya de les coníferes.

Estròbils masculins portadors del pol·len

USOS I PROPIETATS: Es cultiva com ornamental. La fusta, de duresa i densitat mitjana, és utilitzada en fusteria, ebenisteria i construcció perquè és imputrescible.

S’ha utilitzat com a combustible i per fer carbó, el que ha causat la sobreexplotació i reducció dels antics savinars.

L'oli de la saba s'usa en cosmètica.

SABIES QUE...  Juniperus significa, en llatí, “ginebre” i procedeix del celta “juneprus” que significa “aspre” pel gust aspre del fruit. El nom de l’espècie, phoenicea, ve del grec “phoinikeos”  (llatí: phoeniceus) que significa roig, vermell, segurament degut al color dels fruits.

Els gàlbuls i parts tendres són tòxiques i poden produir dermatitis i irritacions per contacte i irritació de l’aparell reproductiu femení per ser avortiu.

La savina juga un paper molt important en els ecosistemes on habita per la capacitat per frenar l’erosió.

La savina és el símbol natural de la illa de El Hierro, junt al fardatxo gegant de l’illa, segons estableix una llei del govern de Canàries.

Veieu l’article d’“Amics arbres · Arbres amics” signat per Rafael Mas: La savina, nascuda per durar

Família Cupressaceae