Hedysarum boveanum Basiner subsp. europaeum Guitt. & Kerguélen

NOMS: Estaca-rossins. Rabassa llenyosa. Castellà: Zulla silvestre.  Francès: Hédysarum d'Europe. Sainfoin bas. Sainfoin d'Europe. Anglés: honeysuckle. Alemany: Süßklee

SINÒNIMS: Hedysarum humile sensu auct.Eur.; Hedysarum boveanum Basiner; Hedysarum confertum "sensu Greuter & al., p.p.A"

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Brolles, timonedes, terrenys pedregosos i secs en substrats bàsics. Fins els 800 metres d’altitud

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne de tiges un poc llenyoses (sufruticosa) de fins 50 cm d’alçada, molt ramificada des de la base amb tiges ascendents.

Fulles imparipinnades, dividides en 6-14 parells de folíols estretament obovats, i l’últim un poc més menut que els laterals. Estípules amplexicaules soldades entre si per la base. Folíols amb indument.

Flors en inflorescències axil·lars en raïm amb un llarg peduncle, amb bràctees ovades caduques. Les flors tenen dues bractèoles linears, són pedicel·lades, amb calze amb pèls, de cinc dents estretes. Corol·la purpúria o rosada, amb la quilla corbada en angle recte i marcadament més llarga que l’estendard que és obovat i emarginat, ales molt més curtes que la quilla. Androceu diadelf amb 9 estams soldats i un lliure. Gineceu amb ovari súper, estil colzat i estigma capitat

Fruit indehiscents amb 2 a 4 artells suborbiculars o el·líptics, aplanats, amb les cares cobertes d’agullons i una llavor reniforme.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fruit de l’estaca rosí es un llegum que està constrenyit en 2-4 segments per on es trenca transversalment per disseminar la grana, en comptes d'obrir-se per les valves com sol ser habitual en els llegums. Aquest llegum dividit en articles monosperms s’anomena loment.

USOS I PROPIETATS: Està estudiant-se la seua utilització per a mitigar la pèrdua i degradació de sòl per la capacitat de rebrotar i la facilitat amb que colonitza zones degrades. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom genèric de Hedysarum procedeix del grec “hedys” que significa dolç i del grec “sáron” que significa escombra, granera. Altres autors diuen que ve del grec “hedys” que significa dolç, perfumat, i del grec “ἄρον aron” en forma de serp.

L’epítet específic boveanum  és en honor al botànic luxemburguès Nicolas Bové (1802-1842), que va herboritzar a Algèria, Egipte, Aràbia Saudita, Síria i Turquia.

Hedysarum boveanum subsp. europaeum va ser publicada per Guy Georges Guittonneau i Michel François-Jacques Kerguélen, en Société pour l'Echange des Plantes Vasculaires de l'Europe et du Bassin Méditerranéen : Bulletin 23: 81. 1991.

Planta protegida inclosa en el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya

Família Leguminosae (Papilionaceae, Fabaceae)

Reseda phyteuma L.

NOMS: Pebrots de ruc, capironats, gualda, maduixí bord, minyoneta, reseda, gavarró. Occità: Amoureto-fero. Castellà: Farolilla. Gualdilla. Gualdón. Reseda silvestre. Sesamoide menor. Sosieganiño. Gallego: Reseda silvestre. Portuguès: Herva de sesteiras, reseda menor. Francès: Réséda raiponce.  Italià: Reseda selvatica. Anglès: Corn mignonette, Rampion Mignonette. Alemany: Einfachblättrige Resede, Kleine Resede, Rapunzel-Resede.

Una flor diminuta d'increïble bellesa

SINÒNIMS: Reseda aragonensis Loscos & Pardo

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

Inflorescència en raïm de la reseda

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps abandonats, vores de camins, camps de fruiters i vinyes, especialment en zones calcàries, des dels 100 als 1800 metres d’altitud. 

Herba anual petita de secà

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba petita anual que habita en el secà, de fins un pam d’alçada, amb varies tiges que surten des de la base. 

Fulles en roseta basal

Fulles alternes i les basals en roseta, enteres o dividides a la part superior en tres lòbuls.

Pètals superiors molt dividits, els del mig amb menys licínies i els inferios quasi desapareguts

Flors en inflorescències en raïm. Cada flor surt de l’axil·la d’una bràctea. Calze de sis sèpals acrescents. Corol·la de sis pètals blancs amb la característica de tindre els quatre pètals superiors molt dividits. De 17 a 20 estams soldats a la base. Ovari tricarpel·lar. Pot florir al llarg de tot l’any però ho fa especialment a la primavera. 

Fruit en càpsula que sembla un pimentó amb tre puntes

Fruit en càpsula ovoide penjant amb tres dents, coronada pels sèpals persistents i acrescents. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha òrgans vegetals que continuen creixent després d’estar formats, com el calze de la Reseda phyteuma. En aquest cas es diu que és un calze acrescent. 

USOS I PROPIETATS: José Quer y Martinez diu en la “Flora española o Historia de las plantas que se crian en España” que aquesta “yerba se reputa por afrodisiaca: la semilla aplicada con agua en forma de cataplasma, resuelve las hichazones y diviesos. La raiz es detersiva, aperitiva y resolutiva”

L'ovari té tres carpels que corresponen a les tres puntes del fruit

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom del gènere Reseda ve del llatí “resedo” que significa assossegar, calmar, possiblement per la fama d’alleujar que tenia la reseda blanca (Reseda alba). L’epítet phyteuma és un mot grec derivat de “phyteúo”, que significa plantar, engendrar, però no conec la relació.

Reseda phyteuma va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 449. 1753.

Família Resedaceae

Pinus halepensis Miller

NOMS: Pi blanc, pi bord, pi garriguenc, pi nas, pi melic, pi sapí, sapina.  Cast. Pino albar, pino carrasco, pinarro, pinasa, pino blanco, pino borde, pino de alepo, pino de halepo, pino real. Basc: alepo pinua. Francés: Pin d’Alep, Pin blanc de Provence. Anglés: Aleppo Pine. Alemany: Aleppo-Kiefer

Pinya en formació

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Oleo-Ceratonion, Rosmarino-Ericion. Boscs xeròfils clars i brolles; ressiteix molt bé la sequera. Fins els 1200 metre d’altitud

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: faneròfits que tenen les gemmes persistents situades a més de 2 m d'altura. 

Pi jove amb capçada cònica, a l'esquerra, i exemplar madur de formes arrodonides, a la dreta.

DESCRIPCIÓ:  Arbre monoic (flors masculines i femenines al mateix arbre) d’escorça blanquinosa amb escletxes rogenques. La capçada és cònica als exemplars joves i arrodonida al més vells que poden arribar als 20 metres d’alçada. 

Fulles aciculars i en parelles

Fulles perennes, aciculars, curtes (6-10 cm) i estretes (fins un mil·límetre) flexibles i en fascicles de dos, de color verd clar, unides a l’extrem inferior per una petita beina (braquiblast). 

Estròbil femení amb les escates que formaran la pinya.

Flors masculines agrupades en gran número, en cons allargats portadors dels sacs pol·línics. Les flors femenines s’agrupen en un con violaci del qual sortiran les pinyes. Floreix de febrer a l’abril. 

Estròbils masculins portadors de gran quantital de pol·len

Fruit en pinyes còniques allargades de color rogenc, un poc asimètriques, amb un gros peduncle corbat vers la branca que les sosté; tarda dos anys a madurar i obrir-se per deixar caure dos llavors, amb un ala allargada, per cada escata, que alimenten a petits mamífers. Les pinyes obertes resten a l’arbre durant bastants anys. 

Les pinyes obertes romanen anys a l'arbre.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els pins són, de les gimnospermes, un dels gèneres d’organització més primitiva. La pol·linització és anemòfila, és a dir, és el vent qui s’encarrega de disseminar i transportar a grans distàncies les enormes quantitats de pol·len que produeixen els petits, però nombrosos, estròbils masculins.

USOS I PROPIETATS: anticatarral, antiedematós, antibronquític, expectorant i la resina és antiberrugosa.

De la seua fusta dura i de densitat mitjana es fan caixes d’embalatge, taulers, mobles i s’empra en la construcció i, abans, per a fer les travesses. De l’escorça s’obtenen productes per adobar les pells.

Amb la resina es fa l’oli de trementina. També la resina s’empra per a evitar que el vi es faça agre, empalustrant l’interior de les barriques i els suros de les botelles amb la resina.

Les fulles i l’escorça són tintoreres i tinten de color bru groguenc.

Se li atribueixen propietats afrodisíaques a les llavors mesclades amb mel i preses en dejú. 

Cada una de les escates de la pinya té una llavor alada

SABIES QUE... El gènere Pinus rep aquest nom perquè ja l’utilitzaven els romans per designar al pi, però pareix que deriva del celta “pyn” que significa cap, o muntanya. L’epítet específic “halepensis” procedeix de la ciutat síria d’Alep, un dels centres comercials més importants de l’antiguitat.

És l’arbre més característic de les terres baixes mediterrànies i pot formar grans masses forestals des del nivell del mar fins els mil metres d’altitud, especialment als terrenys calcaris i secs.

La seua expansió ha sigut afavorida per l’acció de l’home que ha degradat zones d’alzina i ha mamprès repoblacions massives amb aquest pi.

Crema fàcilment, al mateix temps que les llavors resisteixen l’efecte del foc i germinen després de l’incendi, per la qual cosa desplacen altres espècies.

A la mitologia grega el pi s’associa al déu Pan, déu dels pastors, dels ramats i de la fertilitat.

Família Pinaceae