Pistacia lentiscus L.

NOMS: Llentiscle, Mata, matera, lentisc, matissa, matot, mata de cabrit. Cast. Lentisco, almáciga, entina, mata charneca, xarneca, bucho. Basc: Legeltxor, lurrlastan, gartxu. Port: lentisco verdadeiro, almacegueira, almestigueiro, aroeira, daro. Francés: Lentisque. Anglès: Lentisk, Mastic tree

Inflorescència masculina

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Totes les garrigues, boscos escleròfils i brolles, sotaboscos de pinedes i alzinars.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: Faneròfits que tenen les gemmes persistents situades a més de 2 m d'altura.

DESCRIPCIÓ:  Arbust dioic que pot prendre la forma d’arbret, fins cinc metres, que desprèn un aroma resinós característic.  

Observeu els raquis lleugerament alat de les fulles

Fulles perennes, alternes, compostes paripinnades amb el raquis lleugerament alat i de 6 a 12 folíols oposats coriacis i lluents de forma ovada o el·líptica acabats en un mugronet; la fulla acaba en dos folíols, el que caracteritza la fulla del llentiscle i el diferencia clarament del cornicabra (Pistacia terebinthus) que té les fulles imparipinnades, acabades en un folíol solitari. Sovint es troba folíols parasitats per un homòpter, un pugó anomenat  Aploneura lentisci, que forma una agalla roja de forma arronyonada.

Les flors femenines tenen l'estil trífid

Flors apètales en raïms axil·lars, masculines i femenines (dioic) en peus diferents; les masculines amb calze dividit en cinc lòbuls, sense pètals, i cinc estams rogets; les femenines amb calze de tres o quatre lòbuls i un estil trífid. 

Flors masculines amb els cinc estams rogencs

Fruit en drupa roja, i negra quan madura, d’uns quatre mil·límetres de diàmetre. 

La drupa del llentiscle es fa negra quan madura

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors que coneguem com “normals” són hermafrodites, és a dir, que la mateixa flor reuneix els dos sexes, però hi ha plantes que tenen flors unisexuals, masculines unes i femenines altres, en cada planta, com en el cas del nouer, per exemple, que reben el nom de monoiques. I encara hi ha plantes que tenen flors unisexuals però cada planta les te d’un tipus, és a dir, unes plantes tenen només flors masculines i altres plantes tenen només flors femenines, i s’anomenen dioics,  com en el cas del llentiscle.

USOS I PROPIETATS: Té propietats per combatre els catarros pulmonars, la gota i el reuma. També s’ha usat contra la diarrea, la gonorrea i leucorrea. Les fulles són reforçants dentals i hipoglucemiant.

El màstic es recomana l’ús extern contra les ferides amb hemorràgia o les picades d’insectes.

La seua fusta és molt dura i d’alta densitat per la qual cosa s’utilitza en torneria i per a fer un carbó que es manté encès fins que s’esgota completament (carbonilla).

Agalla provocada pel pugó Aploneura lentisci

SABIES QUE... El nom Pistacia ve del grec “pistake” que significa nou o del nom persa del pistatxo que és “pistah”

Sagnant el tronc pot obtindre’s una resina, el màstic, que abans s’utilitzava com xicle per perfumar l’alè i enfortir les genives. De la resina s’extrau la goma aromàtica, el màstic, usada en odontologia per preparar ciments dentaris, i per fer vernissos. També per aromatitzar licors.

Una planta germana del mateix gènere (Pistacia vera), és la que produeix els pistatxos.

Els pagesos de Balears extrauen del fruit un oli que usaven per enllumenar.

Família Anacardiaceae

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Lithospermum arvense L.

NOMS: Esperó de gat. Mill de sol petit. Mill bort. Castellà: Mijo del sol, litospermo. Abremanos. Ensortijada. Gallego: Embudetes. Francés grémil des champs, Buglosse des champs, Charée. Italià: Erba-perla minore, Strigolo selvatico.  Anglés: Field Gromwell, Corn Gromwell. Alemany: acker Steinsame. Neerlandès: Ruw Parelzaad. Grec: Λιθόσπερμο. Xinès: tian zi cao. 

Flors d'esperó de gat

SINÒNIMS: Buglossoides arvensis (L.) I.M. Johnst.; Margarospermum arvense (L.) Decne.; Rhytispermum arvense (L.) Link

DISTRIBUCIÓ:  L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord. És una regió que es subdivideix entre la Paleàrtica, comprèn el Nord d'Àfrica i tota Euràsia, amb l'excepció del Sud-est d'Àsia i el subcontinent Indi, i la Neàrtica, comprenent Amèrica del Nord i Mèxic.

HÀBITAT: Secalietalia. Camps de conreu de secà, vores de camins i poblacions terofítiques calcícoles

Herba de fins 50 cm coberta de pèls

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual generalment amb una sola tija, de fins 50 cm, coberta de pèls.

Fulles alternes acabades en punta

Fulles alternes, estretes, sense pecíol i amb pèls aspres, lineals obovades acabades en punta.

Flors menudes en tub i cinc lòbuls

Flors blanques molt petites en inflorescències cimoses. Calze amb cinc sèpals lineals, desiguals i més llargs que el tub de la corol·la que no passa dels nou mil·límetres, acrescent a la fructificació. Corol·la blanca amb cinc pètals soldats fins a l’àpex, on s’obri en cinc lòbuls. Androceu amb cinc estams. Gineceu amb ovari súper i estil acabat en un estigma bilobulat. Floreix en primavera i estiu, entre març i setembre. 

Fruit en forma de quatre núcules rugoses, dures com la pedra

Fruit format per quatre núcules rugoses protegides pels sèpals del calze persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de la família de les boraginàcies és que estan cobertes de pèls. Els pèls poden ser simples o ramificats; bifurcats si es ramifiquen en dos pelets oposats;  trifurcats si ho fa en tres; estrellats si es divideix en més de tres i són radials; esquamosos si tenen aspecte d’escata petita; i glandulars si porten una glàndula al final.

Calze amb cinc sèpals lineals

USOS I PROPIETATS: en infusió és diürètic.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom genèric Lithospermum deriva del grec "líthos", que significa pedra, i “σπέρμα spérma”, semen, llavor, és a dir, llavors dures com pedres, per la característica dels fruits que són durs com una petita pedra. El nom del gènere Buglossoides ve del gènere Buglossa i del grec greco “εἶδος eidos” paregut, semblança, és a dir, semblant a les plantes d’aquest gènere Buglossa, nom que ve, així mateix, del grec “βοῦς boús” bou, i “γλῶσσα glossa” llengua, és a dir, llengua de bou. L’epítet “arvense” ve del llatí arvum que significa camp de labor i fa referència a que creix entre els cultius.

Lithospermum arvense fou descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 132. 1753. Però el nom actualment acceptat és Buglossoides arvensis (L.) I.M. Johnst. publicat per Ivan Murray Johnston en Journal of the Arnold Arboretum 35(1): 42. 1954.

Família Boraginaceae

Hedysarum boveanum Basiner subsp. europaeum Guitt. & Kerguélen

NOMS: Estaca-rossins. Rabassa llenyosa. Castellà: Zulla silvestre.  Francès: Hédysarum d'Europe. Sainfoin bas. Sainfoin d'Europe. Anglés: honeysuckle. Alemany: Süßklee

SINÒNIMS: Hedysarum humile sensu auct.Eur.; Hedysarum boveanum Basiner; Hedysarum confertum "sensu Greuter & al., p.p.A"

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Brolles, timonedes, terrenys pedregosos i secs en substrats bàsics. Fins els 800 metres d’altitud

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne de tiges un poc llenyoses (sufruticosa) de fins 50 cm d’alçada, molt ramificada des de la base amb tiges ascendents.

Fulles imparipinnades, dividides en 6-14 parells de folíols estretament obovats, i l’últim un poc més menut que els laterals. Estípules amplexicaules soldades entre si per la base. Folíols amb indument.

Flors en inflorescències axil·lars en raïm amb un llarg peduncle, amb bràctees ovades caduques. Les flors tenen dues bractèoles linears, són pedicel·lades, amb calze amb pèls, de cinc dents estretes. Corol·la purpúria o rosada, amb la quilla corbada en angle recte i marcadament més llarga que l’estendard que és obovat i emarginat, ales molt més curtes que la quilla. Androceu diadelf amb 9 estams soldats i un lliure. Gineceu amb ovari súper, estil colzat i estigma capitat

Fruit indehiscents amb 2 a 4 artells suborbiculars o el·líptics, aplanats, amb les cares cobertes d’agullons i una llavor reniforme.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fruit de l’estaca rosí es un llegum que està constrenyit en 2-4 segments per on es trenca transversalment per disseminar la grana, en comptes d'obrir-se per les valves com sol ser habitual en els llegums. Aquest llegum dividit en articles monosperms s’anomena loment.

USOS I PROPIETATS: Està estudiant-se la seua utilització per a mitigar la pèrdua i degradació de sòl per la capacitat de rebrotar i la facilitat amb que colonitza zones degrades. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom genèric de Hedysarum procedeix del grec “hedys” que significa dolç i del grec “sáron” que significa escombra, granera. Altres autors diuen que ve del grec “hedys” que significa dolç, perfumat, i del grec “ἄρον aron” en forma de serp.

L’epítet específic boveanum  és en honor al botànic luxemburguès Nicolas Bové (1802-1842), que va herboritzar a Algèria, Egipte, Aràbia Saudita, Síria i Turquia.

Hedysarum boveanum subsp. europaeum va ser publicada per Guy Georges Guittonneau i Michel François-Jacques Kerguélen, en Société pour l'Echange des Plantes Vasculaires de l'Europe et du Bassin Méditerranéen : Bulletin 23: 81. 1991.

Planta protegida inclosa en el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya

Família Leguminosae (Papilionaceae, Fabaceae)