Arisarum vulgare Targ.-Tozz.

NOMS: Apagallums, frare bec, frare cugot, gresolet, llums, rapa de frare, cugotí, fraret. Cast. Candilillos del diablo, capuchinos, dragontea menor, frailillos. Gall. Herba dos candis. Port. Candeias.Capuz de frade. Capuz de fradinho. Francés: capuchon-de-moine, arisarum, gouet à capuchon . Italià: Arisaro comune.  Anglés: friar’s cowl. Alemany:  Krummstab

Espata d'Arisarum vulgare

SINÒNIMS: Arum arisarum L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Quercion ilicis, Oleo-Ceratonion . Terrenys pedregosos, herbassars, garrigues, boscs, en indrets ombrívols i frescs, molt correnta en camps d’oliveres i garroferars. 

És corrent en llocs ombrívols i frescs

FORMA VITAL: Geòfit: els meristemes es troben sota terra en l'estació desfavorable. Fins els 400 metres d’altitud.

DESCRIPCIÓ:  Herba monocotiledònia de fins 30 cm 

Fulla cordiforme, de vegades solitària

Fulles basals, peciolades  amb forma de cor (cordiformes), redones a la base i mucronades d’un verd lluent i sense pèls.

Si obrim l'espata podem veure les flors sobre la base de l'espàdix

Flors sobre peduncle erecte amb petites taques purpúries; espata cilíndrica acabada en forma de caputxa i mucronada, de color porpra, marró o verd, a l’àpex amb nervis longitudinals del mateix color que va difuminant-se cap a la base; espàdix que sobreïx l’espata (exsert) i corbat com el mànec d’un garrot; flors masculines al mig i les femenines a la base de l’espàdix. 

Fruit en forma de baies verdes amb les restes de l'espàdix

Fruit baies globuloses de color verd

CURIOSITATS BOTÀNIQUES:  l’espàdix és una Inflorescència en espiga amb un eix gros i carnós i flors unisexuals, sense periant (sense calze ni corol·la) i rodejada per una espata, és a dir, per una gran bràctea en forma de tub que protegeix la flor. Els insectes entren dins l’espata i disseminen el pol·len de la planta que els impregna.  

Espata on s'aguaita l'espàdix exert

USOS I PROPIETATS: Té propietats cicatritzants per a ferides i nafres però tota la planta és tòxica per als humans, especialment les parts subterrànies que contenen alcaloides tàxics com la irniina.

SABIES QUE... Arisarum procedeix de la veu grega “arísaron” que denominava una petita planta que els autors han suposat que era el Arisarum. L’epítet vulgare fa referència a que és una planta comú, molt correnta.

Els porcs buscaven les seues arrels farinoses que menjaven amb avidesa

Família Araceae

Muscari neglectum Guss. ex Ten.

NOMS: All de bruixa. Barralets. Calabruixa. Cap-blaus. Claus de Nostre Senyor. Collblau. Lliri d'ase. Marcet. Occità: Barralet. Couquièu. Cast. : Cebollita de milano. Nazarenos. Penitentes. Francés: Muscari en grappe, Muscari négligé, Muscari oublié, Muscari à grappe. Italià: Muscari ignorato. Muscari atlantico. Anglés: Starch grape hyacinth. Alemany: Übersehene Traubenhyazinthe. 

Inflorescència de barralets

SINÒNIMS: Muscari racemosum (L.) Lam. & DC.;  Muscari fontqueri Sennen.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània i iraniana

HÀBITAT: Camps, sembrats, prats secs i vores de camins, fins els 2000 m d’altitud.

És una planta bulbosa molt comú

FORMA VITAL: Geòfit: planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra (en aquest cas el bulb).

DESCRIPCIÓ:  Planta bulbosa que naix a la primavera i arriba fins als 30 cm d’alçada.

Fulles llargues i primes fent canalet

Fulles lineals, estretes i acanalades, totes basals, sovint esteses per terra.

Les flors són de un blau molt atractiu

Flors de color blau fosc, urceolada, amb els tèpals soldats formant un petita gerra oberta per la part inferior on s’aprecien les dents blanques de la corol·la. Les flors s’agrupen molt juntes a la part superior d’un escap que surt del bulb soterrat, són pèndules i hermafrodites, excepte les superiors que són estèrils, més petites i clares. Floreix a la primavera.

Càpsules amb tre lòculs

Fruit en càpsula trilocular

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: un escap és una tija sense fulles i amb flors a l'àpex que normalment surt d'un bulb o rizoma. A vegades sobre aquesta tija poden aparèixer, però, esquames, bràctees florals i, fins i tot, petites ramificacions. Els escaps es poden trobar en plantes de famílies diverses, entre elles les liliàcies, amaril·lidàcies, papaveràcies i violàcies.

USOS I PROPIETATS: Sovint es cultiva amb finalitat ornamental, en jardineria. La seva impressionant i relativament llarga floració, crea grans taques violàcies allà on aconsegueix establir-se

És una planta verinosa, per la qual cosa cal collir-la amb compte.

Les flors superiors són més petites, més clares i estèrils

SABIES QUE... El nom del gènere, Muscari prové del llatí “muscus” i significa que el seu aroma recorda el del mesc, que prové, així mateix, del sànscrit “muskà”, que significa testicle. El mesc és el nom que originàriament es donava a un perfum obtingut d'una glàndula del mascle del cérvol anomenat cérvol mesquer. El nom neglectum ve de “neglectus”, que significa no apreciat. Potser per que és molt comú.

La boca de la flor és massa estreta per a permetre la fecundació per la majoria d’abelles i borinots; se sospita que la fecundació és efectuada per diverses espècies de mosques, escarabatets i formigues, probablement atrets per l’olor rància de les flors.

Família Liliaceae (Hyacinthaceae)

Lithospermum fruticosum L.

NOMS: Aspró, herba de les set sangnies, sanguinària blava, botjeta de la sang, anguina, embudets. Cast. Hierba de las siete sangrías. Sanguinaria. Asperón. Chupamieles. Mermasangre . Esmermasangre. Esperelda. Esperella. Rascaviejas. Asprilla. Francés: Grémil ligneux. Anglés: Shrubby gromwell.

Flor de Lithospermum fruticosum

SINÒNIMS: Lithodora fruticosa (L.) Griseb.; Lithospermum suffruticosum L.;  Lithospermum consobrinum Pomel

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Brolles, timonedes i llocs secs sobre terrenys bàsics, preferiblement margosos, fins els mil metres d’altitud.

És un arbust molt ramificat de fins 60 cm d'alçada

FORMA VITAL: Camèfit: planta que durant els períodes desfavorables conserva gemmes perdurants aèries a menys de 25 centímetres del sòl.

DESCRIPCIÓ:  Arbust de fins 60 cm d’alçada, perenne i calcícola, molt ramificat i atapeït (cespitós)

Fulles amb pèls rígids i aspres

Fulles alternes, allargades, lanceolades i revolutes, sèssils i cobertes de pèls rígids i aspres. Les fulles més velles es fan coriàcies. 

Corol·la en tub i cin lòbuls de color entre blau i purpuri

Flors cimoses, hermafrodites i pentàmeres. Calze cobert de pèls amb cinc sèpals soldats per la base. Corol·la en forma de tub allargat acabat en cinc lòbuls de color purpuri que canvia al blau intens. Cinc estams que no solen sobreeixir . Ovari súper. Floreix de març a juny

Fruits en núcula durs com a pedres

Fruit quatre núcules blanquinoses amb estries (tetraqueni)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El color dels pètals depèn de la presència de pigments. Els pigments més importants són els flavonoides, especialment les antocianines dissoltes en el suc cel·lular, que són sensibles als canvis de ph. Els pigments bàsics són pelargonidina que aporta el roig, cianidina el violeta, delfinidina el blau i els flavonols el groc o marfil. En algunes plantes al envellir les flors canvia el ph del suc cel·lular i canvia el color. 

S'emprava per rebaixar la sang

USOS I PROPIETATS: El nom vulgar indica la seua utilització com emol·lient, hipotensora i en banys i compreses te acció vulnerària. Les infusions de la herba de les set sagnies, s'administraven als malalts per fer-los baixar la febre i per rebaixar la sang, igual com en les sagnies practicades amb sangoneres.

SABIES QUE... el nom genèric Lithospermum fa referència a la duresa del fruit, dur com una pedra ("lithos" significa pedra en grec) . L’epítet fruticosum fa referència al seu port arbustiu

Probablement la medicina tradicional va lligar la màgia del canvi espontani del color de sang de les flors d'aquesta mata, que canvia a blau, amb propietats sobre la sang humana. Era corrent abans aplicar la teoria del signe mitjançant la qual s’atribuïen facultats a les plantes per allò que la seua aparença suggeria.

Família Boraginaceae