Lathyrus cicera L.

NOMS: Guixols. Guixó cigronenc. Guixons. Pedrerols. Occità: Garouto.  Cast. Almorta de monte. Almorta silvestre. Cicercha. Cicérula. Diente de muerto. Gálgana. Guija. Lenteja forrajera. Basc: gilbiña.  Port. Araca. Chícharro branco. Chícharo bravo. Chícharo miúdo. Francès: Gesse chiche, Gessette, Jarosse. Italià: Cicerchia cicerchiella. Anglés: Red vetchling. Red pea.

Flor papilionàcia del guixó

SINÒNIMS: Cicercula cicera (L.) Alef.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Sembrats i prats d’anuals fins els mil metres d’altitud.

Actualment és considerada una "mala herba"

FORMA VITAL: Teròfit: en l'estació desfavorable tan sols hi resten les llavors, que no germinaran fins a l'arribada d'un moment més propici.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb les tiges i els pecíols alats, de 20 a 60 cm, trepadora. 

Podeu observar les estípules a la base de la fulla i el circell entre els dos folíols

Fulles alternes amb dos estípules hemisagitades i amb dos folíols lanceolats i un circell ramificat

L'estendard mostra la nerviació de coloració més obscura

Flors vermelles, pentàmeres, axil·lars, solitàries. Calze amb cinc llargues dents. Corol·la papilionàcia amb nerviació de coloració més intensa. Floreix a principi de la primavera. 

La llegum té una forma trapezoïdal característica

Fruit en llegum trapezoïdal.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades les tiges són primes per a la seua llargària i resulten  massa dèbils per sostindre’s dretes i arribar a la llum. Aleshores desenvolupen òrgans que els ajuda a trepar. Un d’aquests òrgans especialitzats és el circell, que s’agarra a qualsevol branqueta enroscant-se i fent-la servir de suport.   

USOS I PROPIETATS: La Lathyrus cirera s’ha emprat tradicionalment en l’alimentació animal (Titarros) tant en gra sec com planta per farratge.

En altres èpoques també ha servit per l’alimentació humana i és una part fonamental de les farinetes (gachas) manxegues. 

Ací podeu veure els llargs sèpals del calze

SABIES QUE... el nom del gènere, Lathyrus significa pèsol en grec. L’epítet cicera ve del llatí  “cicer” que significa cigró, per la forma de les llavors.

El consum freqüent de guixa (Lathyrus cirera o Lathyrus sativus) produeix una intoxicació crònica anomenada latirisme, degut a l’acumulació de neurotoxines, especialment alcaloides, en el sistema nerviós. El latirisme fou freqüent als anys quaranta, els anys de la fam, pel consum humà de guixa.

En l’antiguitat, però, el guixó era un llegum molt apreciat. Segons Bonvesin de la Riva en la seva obra "Meravelles de Milà" (1288), el guixó, conegut localment com cicerchia, era un dels àpats favorits de la classe benestant milanesa al segle XIII.

Família Leguminosae (Fabaceae) (Papilionaceae)

Arisarum vulgare Targ.-Tozz.

NOMS: Apagallums, frare bec, frare cugot, gresolet, llums, rapa de frare, cugotí, fraret. Cast. Candilillos del diablo, capuchinos, dragontea menor, frailillos. Gall. Herba dos candis. Port. Candeias.Capuz de frade. Capuz de fradinho. Francés: capuchon-de-moine, arisarum, gouet à capuchon . Italià: Arisaro comune.  Anglés: friar’s cowl. Alemany:  Krummstab

Espata d'Arisarum vulgare

SINÒNIMS: Arum arisarum L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Quercion ilicis, Oleo-Ceratonion . Terrenys pedregosos, herbassars, garrigues, boscs, en indrets ombrívols i frescs, molt correnta en camps d’oliveres i garroferars. 

És corrent en llocs ombrívols i frescs

FORMA VITAL: Geòfit: els meristemes es troben sota terra en l'estació desfavorable. Fins els 400 metres d’altitud.

DESCRIPCIÓ:  Herba monocotiledònia de fins 30 cm 

Fulla cordiforme, de vegades solitària

Fulles basals, peciolades  amb forma de cor (cordiformes), redones a la base i mucronades d’un verd lluent i sense pèls.

Si obrim l'espata podem veure les flors sobre la base de l'espàdix

Flors sobre peduncle erecte amb petites taques purpúries; espata cilíndrica acabada en forma de caputxa i mucronada, de color porpra, marró o verd, a l’àpex amb nervis longitudinals del mateix color que va difuminant-se cap a la base; espàdix que sobreïx l’espata (exsert) i corbat com el mànec d’un garrot; flors masculines al mig i les femenines a la base de l’espàdix. 

Fruit en forma de baies verdes amb les restes de l'espàdix

Fruit baies globuloses de color verd

CURIOSITATS BOTÀNIQUES:  l’espàdix és una Inflorescència en espiga amb un eix gros i carnós i flors unisexuals, sense periant (sense calze ni corol·la) i rodejada per una espata, és a dir, per una gran bràctea en forma de tub que protegeix la flor. Els insectes entren dins l’espata i disseminen el pol·len de la planta que els impregna.  

Espata on s'aguaita l'espàdix exert

USOS I PROPIETATS: Té propietats cicatritzants per a ferides i nafres però tota la planta és tòxica per als humans, especialment les parts subterrànies que contenen alcaloides tàxics com la irniina.

SABIES QUE... Arisarum procedeix de la veu grega “arísaron” que denominava una petita planta que els autors han suposat que era el Arisarum. L’epítet vulgare fa referència a que és una planta comú, molt correnta.

Els porcs buscaven les seues arrels farinoses que menjaven amb avidesa

Família Araceae

Muscari neglectum Guss. ex Ten.

NOMS: All de bruixa. Barralets. Calabruixa. Cap-blaus. Claus de Nostre Senyor. Collblau. Lliri d'ase. Marcet. Occità: Barralet. Couquièu. Cast. : Cebollita de milano. Nazarenos. Penitentes. Francés: Muscari en grappe, Muscari négligé, Muscari oublié, Muscari à grappe. Italià: Muscari ignorato. Muscari atlantico. Anglés: Starch grape hyacinth. Alemany: Übersehene Traubenhyazinthe. 

Inflorescència de barralets

SINÒNIMS: Muscari racemosum (L.) Lam. & DC.;  Muscari fontqueri Sennen.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània i iraniana

HÀBITAT: Camps, sembrats, prats secs i vores de camins, fins els 2000 m d’altitud.

És una planta bulbosa molt comú

FORMA VITAL: Geòfit: planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra (en aquest cas el bulb).

DESCRIPCIÓ:  Planta bulbosa que naix a la primavera i arriba fins als 30 cm d’alçada.

Fulles llargues i primes fent canalet

Fulles lineals, estretes i acanalades, totes basals, sovint esteses per terra.

Les flors són de un blau molt atractiu

Flors de color blau fosc, urceolada, amb els tèpals soldats formant un petita gerra oberta per la part inferior on s’aprecien les dents blanques de la corol·la. Les flors s’agrupen molt juntes a la part superior d’un escap que surt del bulb soterrat, són pèndules i hermafrodites, excepte les superiors que són estèrils, més petites i clares. Floreix a la primavera.

Càpsules amb tre lòculs

Fruit en càpsula trilocular

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: un escap és una tija sense fulles i amb flors a l'àpex que normalment surt d'un bulb o rizoma. A vegades sobre aquesta tija poden aparèixer, però, esquames, bràctees florals i, fins i tot, petites ramificacions. Els escaps es poden trobar en plantes de famílies diverses, entre elles les liliàcies, amaril·lidàcies, papaveràcies i violàcies.

USOS I PROPIETATS: Sovint es cultiva amb finalitat ornamental, en jardineria. La seva impressionant i relativament llarga floració, crea grans taques violàcies allà on aconsegueix establir-se

És una planta verinosa, per la qual cosa cal collir-la amb compte.

Les flors superiors són més petites, més clares i estèrils

SABIES QUE... El nom del gènere, Muscari prové del llatí “muscus” i significa que el seu aroma recorda el del mesc, que prové, així mateix, del sànscrit “muskà”, que significa testicle. El mesc és el nom que originàriament es donava a un perfum obtingut d'una glàndula del mascle del cérvol anomenat cérvol mesquer. El nom neglectum ve de “neglectus”, que significa no apreciat. Potser per que és molt comú.

La boca de la flor és massa estreta per a permetre la fecundació per la majoria d’abelles i borinots; se sospita que la fecundació és efectuada per diverses espècies de mosques, escarabatets i formigues, probablement atrets per l’olor rància de les flors.

Família Liliaceae (Hyacinthaceae)