Cistus crispus L.

NOMS: Estepa crespa. Ajoca-sapes. Cist. Estepa rulla. Cast. Jara rizada. Jaguarzo merino. Jaguarzo morisco, jaguarzo prieto. Jaguarzo ropero. Tomillo prieto. Basc. estrepa kizkurra. Port. Roselha. Francès: Ciste crépu. Ciste crispé. Italià: Cisto a foglie crespe.

Flor d'estepa crespa

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Cistion ladaniferi. Matollars de sòl silícic. És bastant rar i pot aparèixer fins els 900 m d’altitud. Aquest de les Fontanelles de Vallada (València)

Arbust de menys de 50 cm d'alçada, sovint amb les tiges postrades

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: Plantes que tenen les gemmes persistents situades a més de 40 cm de terra i a menys de 2 m d'altura.

DESCRIPCIÓ:  Arbust baixet però aromàtic, d’escorça rogenca i amb escates. Les tiges solen estar postrades i poden arribar als 50 cm.

Les fulles tenen el marge ondulat

Fulles perennes de color verd fosc, oposades, ovades, sèssils i soldades per la base, d’aspecte rugós, amb pèls i glàndules. Una característica de l’espècie és tindre el marge ondulat. 

Les flors tenen un color púrpura intens

Flors en inflorescències denses amb bràctees persistents que oculten el calze que te cinc sèpals desiguals, persistents, ovats acuminats i coberts de pèls. Flors hermafrodites, molt vistoses amb un curt peduncle i pètals color púrpura intens o rosat, amb el marge formant petites ones (cresp). Nombrosos estams i un estil amb estigma lleugerament pentalobulat. Floreix a la primavera.

Càpsules de cinc valvesamb els calze persistent

Fruit en càpsula globosa, dehiscent, amb cinc valves

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En aquest gènere són freqüents les hibridacions, és a dir, es produeix amb facilitat l’encreuament d’individus de diferent espècie. 

Poncella

USOS I PROPIETATS: Emprada en jardineria per la gran rusticitat. Resisteix gelades fortes i sequera.

SABIES QUE... Cistus ve del grec “kísthos”, llatí cisthos emprat per denominar diverses espècies del gènere Cistus. Altres autor relacionen l’epítet amb la paraula grega kíste que significa cistella o caixa. El nom de l’espècie ve del llatí crispus que significa cresp, arrissat, que forma ondes petites, com les fulles de l’estepa crespa.

Família Cistaceae

Lathyrus cicera L.

NOMS: Guixols. Guixó cigronenc. Guixons. Pedrerols. Occità: Garouto.  Cast. Almorta de monte. Almorta silvestre. Cicercha. Cicérula. Diente de muerto. Gálgana. Guija. Lenteja forrajera. Basc: gilbiña.  Port. Araca. Chícharro branco. Chícharo bravo. Chícharo miúdo. Francès: Gesse chiche, Gessette, Jarosse. Italià: Cicerchia cicerchiella. Anglés: Red vetchling. Red pea.

Flor papilionàcia del guixó

SINÒNIMS: Cicercula cicera (L.) Alef.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Sembrats i prats d’anuals fins els mil metres d’altitud.

Actualment és considerada una "mala herba"

FORMA VITAL: Teròfit: en l'estació desfavorable tan sols hi resten les llavors, que no germinaran fins a l'arribada d'un moment més propici.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb les tiges i els pecíols alats, de 20 a 60 cm, trepadora. 

Podeu observar les estípules a la base de la fulla i el circell entre els dos folíols

Fulles alternes amb dos estípules hemisagitades i amb dos folíols lanceolats i un circell ramificat

L'estendard mostra la nerviació de coloració més obscura

Flors vermelles, pentàmeres, axil·lars, solitàries. Calze amb cinc llargues dents. Corol·la papilionàcia amb nerviació de coloració més intensa. Floreix a principi de la primavera. 

La llegum té una forma trapezoïdal característica

Fruit en llegum trapezoïdal.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades les tiges són primes per a la seua llargària i resulten  massa dèbils per sostindre’s dretes i arribar a la llum. Aleshores desenvolupen òrgans que els ajuda a trepar. Un d’aquests òrgans especialitzats és el circell, que s’agarra a qualsevol branqueta enroscant-se i fent-la servir de suport.   

USOS I PROPIETATS: La Lathyrus cirera s’ha emprat tradicionalment en l’alimentació animal (Titarros) tant en gra sec com planta per farratge.

En altres èpoques també ha servit per l’alimentació humana i és una part fonamental de les farinetes (gachas) manxegues. 

Ací podeu veure els llargs sèpals del calze

SABIES QUE... el nom del gènere, Lathyrus significa pèsol en grec. L’epítet cicera ve del llatí  “cicer” que significa cigró, per la forma de les llavors.

El consum freqüent de guixa (Lathyrus cirera o Lathyrus sativus) produeix una intoxicació crònica anomenada latirisme, degut a l’acumulació de neurotoxines, especialment alcaloides, en el sistema nerviós. El latirisme fou freqüent als anys quaranta, els anys de la fam, pel consum humà de guixa.

En l’antiguitat, però, el guixó era un llegum molt apreciat. Segons Bonvesin de la Riva en la seva obra "Meravelles de Milà" (1288), el guixó, conegut localment com cicerchia, era un dels àpats favorits de la classe benestant milanesa al segle XIII.

Família Leguminosae (Fabaceae) (Papilionaceae)

Arisarum vulgare Targ.-Tozz.

NOMS: Apagallums, frare bec, frare cugot, gresolet, llums, rapa de frare, cugotí, fraret. Cast. Candilillos del diablo, capuchinos, dragontea menor, frailillos. Gall. Herba dos candis. Port. Candeias.Capuz de frade. Capuz de fradinho. Francés: capuchon-de-moine, arisarum, gouet à capuchon . Italià: Arisaro comune.  Anglés: friar’s cowl. Alemany:  Krummstab

Espata d'Arisarum vulgare

SINÒNIMS: Arum arisarum L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Quercion ilicis, Oleo-Ceratonion . Terrenys pedregosos, herbassars, garrigues, boscs, en indrets ombrívols i frescs, molt correnta en camps d’oliveres i garroferars. 

És corrent en llocs ombrívols i frescs

FORMA VITAL: Geòfit: els meristemes es troben sota terra en l'estació desfavorable. Fins els 400 metres d’altitud.

DESCRIPCIÓ:  Herba monocotiledònia de fins 30 cm 

Fulla cordiforme, de vegades solitària

Fulles basals, peciolades  amb forma de cor (cordiformes), redones a la base i mucronades d’un verd lluent i sense pèls.

Si obrim l'espata podem veure les flors sobre la base de l'espàdix

Flors sobre peduncle erecte amb petites taques purpúries; espata cilíndrica acabada en forma de caputxa i mucronada, de color porpra, marró o verd, a l’àpex amb nervis longitudinals del mateix color que va difuminant-se cap a la base; espàdix que sobreïx l’espata (exsert) i corbat com el mànec d’un garrot; flors masculines al mig i les femenines a la base de l’espàdix. 

Fruit en forma de baies verdes amb les restes de l'espàdix

Fruit baies globuloses de color verd

CURIOSITATS BOTÀNIQUES:  l’espàdix és una Inflorescència en espiga amb un eix gros i carnós i flors unisexuals, sense periant (sense calze ni corol·la) i rodejada per una espata, és a dir, per una gran bràctea en forma de tub que protegeix la flor. Els insectes entren dins l’espata i disseminen el pol·len de la planta que els impregna.  

Espata on s'aguaita l'espàdix exert

USOS I PROPIETATS: Té propietats cicatritzants per a ferides i nafres però tota la planta és tòxica per als humans, especialment les parts subterrànies que contenen alcaloides tàxics com la irniina.

SABIES QUE... Arisarum procedeix de la veu grega “arísaron” que denominava una petita planta que els autors han suposat que era el Arisarum. L’epítet vulgare fa referència a que és una planta comú, molt correnta.

Els porcs buscaven les seues arrels farinoses que menjaven amb avidesa

Família Araceae