Mespilus germanica L.

NOMS: Nyespler. Nesprer, nespler, nesplera, nesperera, nisperer, nisprer. Occità: Mesplièr, Mespolièr, Nesplièr, Nespolièr. Cast. Níspero. Nispolero. Mispolera. Niéspera. Cardápano. Gall. Nespereiro. Basc: mizpirondo arrunta. Mizpiratze. Port. Nespereira. Francés: Néflier, Néflier commun, Néflier d'Allemagne. Italià: Nespolo di Germania.  Anglés: Medlar. Alemany: Deutsche Mispel. Echte Mispel. 

Les flors de la nyespla  tenen 3-4 cm de diàmetre

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània oriental

HÀBITAT: Querco-Fagetea. Cultivada als horts i naturalitzada als boscos humits. Molt poc freqüent. Des de els 100 m fins als 1500 m d’altitud. Aquest exemplar dels Plans, Vallada. 

Pot tindre aparença arbustiva o arribar als 4 metres d'alçada

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: plantes que tenen les gemmes persistents situades a més de 2 metres d'altura.

DESCRIPCIÓ:  Pot trobar-se en forma arbustiva o com un arbret caducifoli de fins quatre metres d’alçada, 

 sovint amb espines.

En l'única cosa que s'assembla a la nespra comercial és en les fulles

Fulles llargament el·líptiques, peludes, de color verd obscur, amb el marge sencer i un curt pecíol.

La flor té nombrosos estams

Flors hermafrodites, solitàries i sense peduncle. Calze amb cinc sèpals persistents i acrescents. Corol·la de 3-4 cm de diàmetre, amb cinc pètals blancs de marge ondulat. Nombrosos estams. Ovari ínfer

La nyespla és una fruita que es consumia a l'hivern

Fruit en forma de pom marró amb pèls d’uns quatre cm de diàmetre, arrodonit amb la part superior plana i coronada pels cinc dents del calze persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La nyespla és un pom, és a dir, un fruit complex, procedent d’un ovari ínfer, format en part per el tàlem  i en part per els carpels, amb el mesocarp carnós i l’endocarp coriaci. 

Abans era freqüent veure nesprers a les cases de camp

USOS I PROPIETATS: Cultivat des d’antic pels seus fruits. Avui el seu cultiu està pràcticament abandonat, fins el punt que el seu nom  (nesprer) l’he rebut un altre fruiter d’introducció recent, la Eriobotrya japonica, que produeix els nispros que podem trobar al mercat.

Amb els fruits es feia confitura i amb les llavors es feia una espècie d’orxata.

La varietat “Dutch” és emprada com ornamental.

De la fusta del nyespler es fa el bastó tradicional basc anomenat makila que s’empra per rendir honors a les personalitats. 

Ací podem apreciar els sèpals persistents que quedaran coronant el fruit

SABIES QUE... Mespilus ve del grec “mespíle” que era el nom que donaven al nesprer. El nom germanica ve d’Alemanya, a pesar de que no és originari de Germania, on el van portar els romans. El nesprer és natural dels territoris europeus del Mediterrani Central i Orienta, fins a les illes de Sardenya i Sicília. 

La nyespla únicament és comestible quan han sobremadurat. Es cullen abans de madurar, s’emmagatzemen sobre palla escampada a sobre d’un canyís, i es consumeixen quan estan passats i ha desaparegut el gust aspre. Era una fruita par a l’hivern.  

Cal paciència per poder gaudir de les nyesples i així ho diu una dita: “Amb temps i palla maduren les nyesples”.

Hi ha un poema d’en Jaume Santandreu recollit a “Nissaga de Sen” titulat “Elogi de la Nesplera”, que hem trobat a Amics arbres, arbres amics, que diu a l’última estrofa:

Mon cor de terròs aspre no estima l'olivera, / ni el taronger, ni el roure, ni l'alzina, ni l'om. / Retorn a la bardissa de malmesa sendera / només per contemplar-te, essencial nesplera, / i voler ser qui som.

Família Rosaceae

Antirrhinum orontium L.

NOMS: Gossets. Cap-de-mort. Conillets. Botons de gat.  Castellà: Becerrilla, Cabeza de muerto. Zapatón. Portuguès: Bocas de lobo. Focinho de burro. Focinho de coelho. Focinho de rato. Olho de gato. Francès: Muflier des champs, Muflier rubicond. Italià: gallinetta comune. Anglés: Lesser snapdragon, Small snapdragon. Calf’s Snout. Alemany: Acker Löwenmaul. Feldlöwenmaul.

Flor personada d'Antirrhinum orontium

SINÒNIMS: Misopates orontium (L.) Raf.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional mediterrània

HÀBITAT: Diplotaxion erucoidis. Prats secs, conreus de secà i llocs alterats per l’home, fins els 1100 metres d’altitud 

Flors en raïms poc densos

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

Tija simple o poc ramificada

DESCRIPCIÓ: Petita herba erecta, simple o molt poc ramificada amb la tija pilosa i amb glàndules enganxoses a la part superior. Pot arribar als 50 cm d’alçada.

Fulles linear-lanceolades de marge enter

Fulles simples, enteres, linear lanceolades, amb un pecíol curt i el nervi central molt marcat, alternes, tot i que les inferiors poden aparèixer oposades.

Corol·la amb el nervis marcats

Flors personades, rosades amb línies i nervis més foscs, agrupades en raïms poc densos. Calze de cinc sèpals desiguals, aguts, més llargs que la corol·la. Corol·la zigomorfa, bilabiada amb el llavi superior bilobulat i el inferior trilobat. Androceu amb quatre estams soldats al tub de la corol·la; una parella d’estams té els filaments més llargs que l’altra (didínams). Gineceu d’ovari súper amb un sol estil. Floreix en primavera i estiu, entre abril i setembre.

El fruit sembla el musell d'una mostela

Fruit en càpsula pilosa, amb tres porus, que sembla una mostela

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del gènere Antirrhinum tenen la corol·la bilabiada. El llavi superior format per dos lòbuls i l’inferior per tres lòbuls i una prominència que sembla el paladar i tanca l’accés a l’interior de la flor. Mirada de front aquesta corol·la recorda una màscara o la cara d’una persona, per la qual cosa han rebut el nom de personades.

USOS I PROPIETATS: En el Dioscórides es diu que els fruits penjats al coll, com si fos un collar,  actuen com un antídot contra els verins.

Al comprimir lateralment el tub de la corol·la, aquesta obri la boca com si fos un conillet o un gosset, el que servia de distracció als xiquets. 

Les flors surten de l'axil·la de les fulles

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Antirrhinum procedeix del grec “antírrhinon” que, segons alguns autors, voldria dir conillet o dragonet (de anti= en lloc de, o igual que; i rhinós= nas, musell), per el paregut del fruit al musell d’un animal. El nom del gènere del sinònim, Misopates, deriva del prefix grec “μῑσο- miso-“ que indica aversió, enemistat, i de “πᾰτέω patéo” trepitjada, és a dir, que odia ser trepitjada. L’epítet orontium fa referència al riu Orontes, en Síria.

Antirrhinum orontium va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 2: 617. 1753. Més tard Constantine Samuel Rafinesque (Raf.) el va publicar amb el nom, actualment acceptat per molts autors, de Misopates orontium en Autikon Botanikon 158. 1840.

Observacions: Alguns autors consideren aquesta espècie com a part del gènere Misopates, que difereix d'Antirrhinum bàsicament pel seu caràcter anual. Aquest gènere, classificat dins la família de les escrofulàries, ha sigut inclòs en la família de les plantaginàcies amb la classificació filogenètica APG. 

Família Scrophulariaceae (Plantaginaceae)

Cistus crispus L.

NOMS: Estepa crespa. Ajoca-sapes. Cist. Estepa rulla. Cast. Jara rizada. Jaguarzo merino. Jaguarzo morisco, jaguarzo prieto. Jaguarzo ropero. Tomillo prieto. Basc. estrepa kizkurra. Port. Roselha. Francès: Ciste crépu. Ciste crispé. Italià: Cisto a foglie crespe.

Flor d'estepa crespa

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Cistion ladaniferi. Matollars de sòl silícic. És bastant rar i pot aparèixer fins els 900 m d’altitud. Aquest de les Fontanelles de Vallada (València)

Arbust de menys de 50 cm d'alçada, sovint amb les tiges postrades

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: Plantes que tenen les gemmes persistents situades a més de 40 cm de terra i a menys de 2 m d'altura.

DESCRIPCIÓ:  Arbust baixet però aromàtic, d’escorça rogenca i amb escates. Les tiges solen estar postrades i poden arribar als 50 cm.

Les fulles tenen el marge ondulat

Fulles perennes de color verd fosc, oposades, ovades, sèssils i soldades per la base, d’aspecte rugós, amb pèls i glàndules. Una característica de l’espècie és tindre el marge ondulat. 

Les flors tenen un color púrpura intens

Flors en inflorescències denses amb bràctees persistents que oculten el calze que te cinc sèpals desiguals, persistents, ovats acuminats i coberts de pèls. Flors hermafrodites, molt vistoses amb un curt peduncle i pètals color púrpura intens o rosat, amb el marge formant petites ones (cresp). Nombrosos estams i un estil amb estigma lleugerament pentalobulat. Floreix a la primavera.

Càpsules de cinc valvesamb els calze persistent

Fruit en càpsula globosa, dehiscent, amb cinc valves

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En aquest gènere són freqüents les hibridacions, és a dir, es produeix amb facilitat l’encreuament d’individus de diferent espècie. 

Poncella

USOS I PROPIETATS: Emprada en jardineria per la gran rusticitat. Resisteix gelades fortes i sequera.

SABIES QUE... Cistus ve del grec “kísthos”, llatí cisthos emprat per denominar diverses espècies del gènere Cistus. Altres autor relacionen l’epítet amb la paraula grega kíste que significa cistella o caixa. El nom de l’espècie ve del llatí crispus que significa cresp, arrissat, que forma ondes petites, com les fulles de l’estepa crespa.

Família Cistaceae