Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 24 de maig del 2011

Ranunculus gramineus L.


NOMS: Botó d´or. Ranuncle. Ranuncle de codina. Ranuncle graminoide.   Cast. : Botón de oro. Ranúnculo. Francés: renoncule à feuilles de graminées. Italià: Ranuncolo gramineo. Anglés: Grass-leaved Buttercup. Alemany: Grasblättriger Hahnenfuß

Flors de botó d'or
SINÒNIMS: Ranunculus luzulifolius (Boiss.) Amo

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. Llocs secs, pedregars, matolls calcícoles sobre sòls superficials des dels 50 fins als 1600 m d’altitud. Aquest de la Vuelta (Vallada, València).

Flors solitàries amb un llarg peduncle
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba vivaç que pot arribar als 45 cm d’alçada.

Fulles estretes i linears com les de les gramínies
Fulles linears lanceolades amb nervis paral·lels i embeinadores, quasi totes bassals. 

Les flors prenen la forma d'un plat fondo
Flors solitàries de color groc intens. Calze amb cinc sèpals un poc membranosos. Cinc pètals amb ungla molt curta i una escata nectària a la base. Estams nombrosos i grocs.

Els aquenis acaben en un xicotet ganxet
Fruit en poliaqueni. Els aquenis de nerviació ben marcada i amb un petit bec o ganxet.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De totes les espècies del gènere Ranunculus de les nostres terres, l’espècie gramineus és l’única que viu en els prats secs i a les brolles de muntanya calcícola. La resta prefereix llocs humits i, fins i tot, hi ha espècies aquàtiques. Per això reben el nom de Ranunculus que en llatí significa petita granota.   

Les flors són d'un groc intens
USOS I PROPIETATS: Aquestes plantes contenen "anemonina”, una substància tòxica per als animals i els éssers humans. De fet els herbívors mengen aquestes plantes amb gran dificultat i només després d'un bon assecat, en forma de farratge, quan s'evaporen les substàncies més perilloses. També cal evitar que les abelles busquen nèctar de "botons d'or ".
Aquestes plantes poden produir bombolles en la pell dels humans (dermatitis), i a la boca pot provocar un intens dolor i cremor de les mucoses.
El botó d’or s’empra en jardineria per ser una planta rústica de muntanya resistent que viu en llos de sequera.

SABIES QUE... el nom genèric Ranunculus és una paraula del llatí que significa granoteta. Segurament degut a que moltes espècies de ranuncle busques llocs humits. L’epítet específic gramineus ve també del llatí i significa de gespa, per la semblança de les fulles linears amb les fulles de les gramínies.

Família Ranunculaceae

dissabte, 21 de maig del 2011

Oenothera rosea L'Hér.


NOMS: Enotera rosa.  Cast. Hierba del golpe. Anglés: Rose evening primrose, pink evening primrose.

Flor de l'Oenothera rosea on poden veure's els quatre lòbuls de l'estigma
DISTRIBUCIÓ:  Originària del nord i sud d’Amèrica, s’ha assilvestrat recentment en la major part del món. 

HÀBITAT: Llocs alterats i oberts, fins els 300 metres d’altitud.

És una herba que pot arribar als 50 cm d'alçada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de tiges erectes de fins 50 cm d’alçada. 

Fulles lanceolades de marge sinuat
Fulles alternes, lanceolades, de marge sinuat o dentat i sense estípules. 

Ací podem veure els sèpals caducs
Flors axil·lars, tetràmeres. Calze amb quatre sèpals verdosos i caducs. Corol·la amb quatre pètals obovats purpuris. Vuit estams. Un estil acabat en un estigma amb quatre lòbuls linears rodejats per les anteres durant l’antesi (floració). El tub del hipant està molt desenvolupat (0,4-0,8 cm). Floreix d’abril a octubre.

Càpsula amb quatre ales alternades amb quatre nervis
Fruit en càpsula claviforme amb quatre nervis engrossits que alternen amb quatre ales.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades, en les flors de ovari ínfer, hi ha una part sobre la qual veiem el calze, la corol·la i els estams, més gros que la tija que la sosté, com passa en les roses. És el Hipant, el tàlem molt còncau (i sovint soldat a l'ovari) que queda situat per sota de les altres peces florals.

És una planta americana assilvestrada per tot el món
USOS I PROPIETATS: A Mèxic s’utilitza per alleujar qualsevol tipus de colps mitjançant cataplasmes. També per desinfectar o cicatritzar nafres de la pell, i com antiinflamatòria.
Cultivada per jardineria

SABIES QUE... Tournefort va crear el gènere Onagra (del grec ónos que significa ase, “burro”) per a les plantes americanes i Linneo va canviar el nom, perquè li paregué impropi, per el de Oenothera (del grec oînos = vi, i del grec thera = peça de caça). L’epítet rosea ve del llat”roseus” que significa rosat, pel color dels pètals.

Família Onagraceae

dimecres, 18 de maig del 2011

Papaver hybridum L.


NOMS: Quequerequecs, rosella (nom genèric), rosella híspida, gallaret, paramà, rosella blava.  Cast. Amapola mestiza, ababol, amapola triste, amapola peluda. Port. Papoila peluda. Francés: coquelicot hybride, Coquelicot hispide, Pavot hybride. Italià: Papavero spinoso. Anglés: rough poppy, Round prickly-headed poppy, Round-headed poppy, Rough poppy. Alemany: Bastaard klaproos, Saatmohn, Krummborstiger Mohn.

El nom popular de rosella blava és degut al color de les anteres
SINÒNIMS: Papaver hispidum Lam.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Rudero-Secalietea. Camps, horts i vores de camins, fins els 1200 metres d’altitud.

És un teròfit de tiges erectes de fins 50 cm.
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors

DESCRIPCIÓ:  Herba amb tiges erectes de fins 50 cm d’alçada.

Fulles pinnatipartides
Fulles inferiors pinnatisectes amb llarg pecíol i les superiors tripartides amb lòbuls linears. 

Els pètals tenen un color vermell purpuri característic.
Flors amb pètals de color vermell purpuri amb una taca negra a la base. Estams morats i anteres de color blau violaci. El calze està format per dos sèpals que tanquen la poncella i cauen en obrir-se la flor. Floreix a la primavera.

Càpsula eriçada de setes
Fruit càpsula el·lipsoïdal coberta de pèls rígids (setes) dirigits cap amunt

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica hi ha moltes formes de pèls i cadascuna té una denominació. Als pèls llargs i rígids que semblen cerres (els pèls dels porc que s’empren per a fer brotxes i pinzells) s’anomenen setes. 

USOS I PROPIETATS: És considerada com una mala herba del sembrats.

SABIES QUE... Papaver ve del llatí “papaver” que era el nom que donaven els romans a la rosella. L’epítet específic de l’espècie en el sinònim Papaver hispidum Lam. ve del llatí “hispidus” que significa hirsut, cobert de pèls, en referència al fruit.
Claude Monet, el gran pintor impressionista, es va inspirar en aquesta rosella de tons suaus, per a pintar el cuadre “La rosella”.

Família Papaveraceae
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...