Rhamnus alaternus L.

NOMS: Aladern. Lladern. Llampedrell. Llampuga. Llampúgol. Cast. Aladierno. Coscollino. Aladierna. Carrasquilla. Mesto. Palomesto. Basc: Zumalikarr. Zumerika. Zumel. Burgi. Port. Sanguinho das sebes. Aderno bastardo.  Francés: Alaterne. Anglés: Mock privet. Evergreen buckthorn. Alemany: stechpalmen Kreuzdorn

Flor masculina de aladern

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Quercetalia ilicis. És d’origen mediterrani. Habita garrigues, màquies, alzinars, boscos esclarissats fins 1300 metres d’altitud

FORMA VITAL: Camèfit i Faneròfit: els meristemes estan entre 40 cm i 2 metres de terra.

DESCRIPCIÓ:  És un arbust dioic que pot prendre la forma d’un petit arbre. A les nostres terres, potser pels freqüents incendis, no passa de la forma arbustiva.

Les fulles tenen una linia translúcida al marge

Fulles alternes, ovalades, de limbe ovat, lluentes i en el marge petites dents. La fulla és semblant a la de la coscolla però el aladern és menys punxós i té una petita línia translúcida al llarg del marge. 

Flor femenina on pot observar-se el pistil amb tres lòbuls

Flors agrupades formant petits raïms, masculines i femenines en peus diferents (dioic). Les flors només tenen una coberta floral: el calze dividit en cinc lòbuls. Les masculines amb cinc estams i les femenines amb el pistil al fons. 

Flor masculina amb cinc estams

Fruit és una drupa globosa, rogenca i un poc carnosa de 4-5 mm de diàmetre, que es fan negres a la maturitat, amb dos o tres solcs.  

Fruit en forma de petita drupa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’anomenen fulles esclerofil·les (del grec skleros = dur, i  phyllon = fulla) les fulles petites, dures i brillants, com les de l’aladern, la murta, la coscolla, la carrasca, etc. que responen a estratègies de les plantes de climes secs com el mediterrani, on les pluges a l’estiu són escasses. Aquestes fulles dures i coriàcies es mantenen sense marcir-se i eviten la pèrdua d’aigua per evaporació en l’època seca. 

Poncelles i flors femenines obertes

USOS I PROPIETATS: l’escorça és porgant i les fulles astringents i per rebaixar la sang.

La fusta s’ha emprat en ebenisteria i torneria.

De l’escorça s’extrau un tint de color bru que s’emprava per tintar la llana de groc.

En jardineria s’utilitza per bardisses. Suporta molt bé les podes i els retalls, això unit a l’atractiu del seu fullatge ho fa interessant com a planta de jardineria  

 Els fruits són molt estimats pels ocells del bosc

SABIES QUE... El genèric Rhamnus procedeix del grec “Ramnous”, un lloc arqueològic a Grècia que va rebre eixe nom perquè estava cobert d’arbusts d’una planta que anomenaven Rhamnus. L’epítet específic alaternus respon a la disposició de les fulles (alternes).

Família Rhamnaceae

Ranunculus gramineus L.

NOMS: Botó d´or. Ranuncle. Ranuncle de codina. Ranuncle graminoide.   Cast. : Botón de oro. Ranúnculo. Francés: renoncule à feuilles de graminées. Italià: Ranuncolo gramineo. Anglés: Grass-leaved Buttercup. Alemany: Grasblättriger Hahnenfuß

Flors de botó d'or

SINÒNIMS: Ranunculus luzulifolius (Boiss.) Amo

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. Llocs secs, pedregars, matolls calcícoles sobre sòls superficials des dels 50 fins als 1600 m d’altitud. Aquest de la Vuelta (Vallada, València).

Flors solitàries amb un llarg peduncle

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba vivaç que pot arribar als 45 cm d’alçada.

Fulles estretes i linears com les de les gramínies

Fulles linears lanceolades amb nervis paral·lels i embeinadores, quasi totes bassals. 

Les flors prenen la forma d'un plat fondo

Flors solitàries de color groc intens. Calze amb cinc sèpals un poc membranosos. Cinc pètals amb ungla molt curta i una escata nectària a la base. Estams nombrosos i grocs.

Els aquenis acaben en un xicotet ganxet

Fruit en poliaqueni. Els aquenis de nerviació ben marcada i amb un petit bec o ganxet.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De totes les espècies del gènere Ranunculus de les nostres terres, l’espècie gramineus és l’única que viu en els prats secs i a les brolles de muntanya calcícola. La resta prefereix llocs humits i, fins i tot, hi ha espècies aquàtiques. Per això reben el nom de Ranunculus que en llatí significa petita granota.   

Les flors són d'un groc intens

USOS I PROPIETATS: Aquestes plantes contenen "anemonina”, una substància tòxica per als animals i els éssers humans. De fet els herbívors mengen aquestes plantes amb gran dificultat i només després d'un bon assecat, en forma de farratge, quan s'evaporen les substàncies més perilloses. També cal evitar que les abelles busquen nèctar de "botons d'or ".

Aquestes plantes poden produir bombolles en la pell dels humans (dermatitis), i a la boca pot provocar un intens dolor i cremor de les mucoses.
El botó d’or s’empra en jardineria per ser una planta rústica de muntanya resistent que viu en llos de sequera.

SABIES QUE... el nom genèric Ranunculus és una paraula del llatí que significa granoteta. Segurament degut a que moltes espècies de ranuncle busques llocs humits. L’epítet específic gramineus ve també del llatí i significa de gespa, per la semblança de les fulles linears amb les fulles de les gramínies.

Família Ranunculaceae

Oenothera rosea L'Hér.

NOMS: Enotera rosa.  Cast. Hierba del golpe. Anglés: Rose evening primrose, pink evening primrose.

Flor de l'Oenothera rosea on poden veure's els quatre lòbuls de l'estigma

DISTRIBUCIÓ:  Originària del nord i sud d’Amèrica, s’ha assilvestrat recentment en la major part del món. 

HÀBITAT: Llocs alterats i oberts, fins els 300 metres d’altitud.

És una herba que pot arribar als 50 cm d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de tiges erectes de fins 50 cm d’alçada. 

Fulles lanceolades de marge sinuat

Fulles alternes, lanceolades, de marge sinuat o dentat i sense estípules. 

Ací podem veure els sèpals caducs

Flors axil·lars, tetràmeres. Calze amb quatre sèpals verdosos i caducs. Corol·la amb quatre pètals obovats purpuris. Vuit estams. Un estil acabat en un estigma amb quatre lòbuls linears rodejats per les anteres durant l’antesi (floració). El tub del hipant està molt desenvolupat (0,4-0,8 cm). Floreix d’abril a octubre.

Càpsula amb quatre ales alternades amb quatre nervis

Fruit en càpsula claviforme amb quatre nervis engrossits que alternen amb quatre ales.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades, en les flors de ovari ínfer, hi ha una part sobre la qual veiem el calze, la corol·la i els estams, més gros que la tija que la sosté, com passa en les roses. És el Hipant, el tàlem molt còncau (i sovint soldat a l'ovari) que queda situat per sota de les altres peces florals.

És una planta americana assilvestrada per tot el món

USOS I PROPIETATS: A Mèxic s’utilitza per alleujar qualsevol tipus de colps mitjançant cataplasmes. També per desinfectar o cicatritzar nafres de la pell, i com antiinflamatòria.

Cultivada per jardineria

SABIES QUE... Tournefort va crear el gènere Onagra (del grec ónos que significa ase, “burro”) per a les plantes americanes i Linneo va canviar el nom, perquè li paregué impropi, per el de Oenothera (del grec oînos = vi, i del grec thera = peça de caça). L’epítet rosea ve del llat”roseus” que significa rosat, pel color dels pètals.

Família Onagraceae