Scabiosa stellata L.

NOMS: Cardeta. Cardetes.  Cast. Escabiosa menor. Farolitos. Botón de soldado. Joyel de dama. Italià: Vedovina stellata. Francés: Scabieuse étoilée. Anglés: Starflower. Alemany: Stern-Skabiose.

Capítol fructificat que caracteritza l'espècie amb les sedes del calze en forma d'estrella

SINÒNIMS: Lomelosia stellata (L.) Rafin; Scabiosa monspeliensis Jacq.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Erms, clars de bosc i matollars sobre substrat calcari, argilós o guixos, en contrades muntanyoses i eixutes. Fins els mil metres d’altitud. Aquesta del pinar de la Vuelta (Vallada)

Herba erecta d'un o dos pams

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de tiges erectes d’un o dos pams d’altura, simples a ramificats a la base. Indument de pèls corbats cap avall. 

Fulles caulinars amb abundant indument pilós

Fulles lanceolades o espatulades amb pèls abundants i marge dentat, les basals, i pinnatífides les caulinars. 

Corol·la rosada amb pèls

Flors hermafrodites en capítols sobre peduncles llargs i involucre amb 7-10 bràctees. Calze amb pèls i cinc arestes de color roig porpra. Corol·la amb un tub i cinc lòbuls, rosada, també amb pèls. 

El calze creix (Acrescent) per coronar el fruit en aqueni

Fruit en aqueni amb una corona proveïda de més de trenta nervis i depassada amplament per les sedes del calze. 

A l'antesi (floració) el calze és menut però les sedes són llargues

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: la flor de la Scabiosa no és com la de les compostes, per més que la inflorescència és en capítol. En aquesta espècie, quan cau la corol·la rosada, creix el calze i es transforma en involucre, una corona escariosa i delicada sostinguda per els nervis, d’on surten les arestes del calze que li dona un aspecte elegant. 

USOS I PROPIETATS: No els coneguem

Flors en capítol amb involucre format per llargues bràctees

SABIES QUE... el terme genèric Escabiosa ve, segon uns autors del llatí “scabiosus, -a, -um”, que significa aspre,  sarnós; segons altres vindria del llatí “scabies, -ei” que significa aspror. Pot ser per la Scabiosa columbaria servia, suposadament, per curar la sarna o simplement per el indument d’aquestes plantes.

L’epítet stellata fa referència a la geometria estrellada del involucel quan el capítol està en fruit.

Família Dipsacaceae

Ruta angustifolia Pers.

NOMS: Ruda. Ruda de bosc. Ruda de fulla estreta. Cast. Ruda. Ruda bravía. Francés: Rue. Rue à feuilles étroites. Italià: Ruta a foglie strette.  Anglés: Narrow-leaved fringed Rue.

Flors central amb cinc pètals

SINÒNIMS: Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Brolles, erms, vores de camins, fins els 1200 metres d’altitud

Mata llenyosa a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Mata llenyosa a la base amb una tija principal que va ramificant-se, de entre 30 i 80 cm d’alçada. És una planta glandulosa i fa un fort olor, fètid, inconfusible.  

Fulles molt dividides

Fulles alternes, compostes, molt dividides en segments ovalats,

Doble nombre d'estams que de pètals

Flors grogues amb els  pètals llargament ciliats, còncaus com una cullereta. Calze amb els sèpals ovalats. La flor central de la inflorescència és pentàmera i les demés amb quatre sèpals i quatre pètals. El nombre d’estams és el doble que els pètals (8 o 10). Ovari súper

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula berrugosa amb quatre lòbuls.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família de les rutàcies és molt curiosa. Aquesta Ruta de fulla estreta presenta la flor central del ramillet pentàmera i la resta tetràmeres. Un capritx de la natura. Però qui anava a dir que la ruda, amb l’olor tan desagradable que fa, pertany a la mateixa família que els tarongers i les llimeres amb l’aroma que desprenen les seues flors.

Càpsula amb 4-5 lòbuls

USOS I PROPIETATS: és planta tòxica i cal evitar el contacte directe amb la pell. L’ús més freqüent i popular és com emmenagoga, és a dir, per a provocar la menstruació. Ha d’emprar-se en el moment en que hauria de presentar-se la menstruació i en dosis petites perquè la planta és, com ja hem dit, tòxica i pot provocar la mort. Pot provocar l’avortament. Per tallar les hemorràgies s’aplica a la ferida pols de ruda mesclat amb oli d’oliva verge.

Conté “rutina”, que combat l’escorbut, i augmenta la resistència de les parets dels capil·lars sanguinis. La ruda s’utilitzava per deixar de fumar. Després de fumar un cigarret de ruda ja no es desitjava mai més fumar tabac.

Una planta de ruda al jardí o a casa repèl les mosques i els males espirits

Els pastors empraven la ruda per a la recuperació de les ovelles després d’un part o d’un avortament.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ruta deriva del grec "ryté" que procedeix de "rýomai" cure, preserve, conserve, per les propietats medicinals que hom atribueix. L’epítet específic angustifolia deriva del llatí da "angustus" estret, prim, i "folium" fulla, és a dir, de fulla estreta.

Es diu de la ruda que amb la seua presència de la salut de la casa té cura. Un refrany diu que “si la dona sabera les virtuts de la ruda, aniria a buscar-la a la lluna”. Altra dita: “en la casa que hi ha ruda no mor criatura”. A l’antiguitat es deia que la ruda tenia molta força contra els esperits malignes i tota classe de fetilleries.

La ruda era cultivada en els claustres dels convents per tindre fama d’antiafrodisíaca. En la Bíblia (Lucas 11:42-43) es parla d’aquesta planta que l’anomenen “peganon”, nom que segueixen utilitzant en el grec modern.

La ruda és la Flor Nacional de Lituània. En les cançons folklòriques d’aquest país apareix amb freqüència com un atribut de donzelles, associada amb la virginitat i la feminitat.

Família Rutaceae

Rhamnus alaternus L.

NOMS: Aladern. Lladern. Llampedrell. Llampuga. Llampúgol. Cast. Aladierno. Coscollino. Aladierna. Carrasquilla. Mesto. Palomesto. Basc: Zumalikarr. Zumerika. Zumel. Burgi. Port. Sanguinho das sebes. Aderno bastardo.  Francés: Alaterne. Anglés: Mock privet. Evergreen buckthorn. Alemany: stechpalmen Kreuzdorn

Flor masculina de aladern

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Quercetalia ilicis. És d’origen mediterrani. Habita garrigues, màquies, alzinars, boscos esclarissats fins 1300 metres d’altitud

FORMA VITAL: Camèfit i Faneròfit: els meristemes estan entre 40 cm i 2 metres de terra.

DESCRIPCIÓ:  És un arbust dioic que pot prendre la forma d’un petit arbre. A les nostres terres, potser pels freqüents incendis, no passa de la forma arbustiva.

Les fulles tenen una linia translúcida al marge

Fulles alternes, ovalades, de limbe ovat, lluentes i en el marge petites dents. La fulla és semblant a la de la coscolla però el aladern és menys punxós i té una petita línia translúcida al llarg del marge. 

Flor femenina on pot observar-se el pistil amb tres lòbuls

Flors agrupades formant petits raïms, masculines i femenines en peus diferents (dioic). Les flors només tenen una coberta floral: el calze dividit en cinc lòbuls. Les masculines amb cinc estams i les femenines amb el pistil al fons. 

Flor masculina amb cinc estams

Fruit és una drupa globosa, rogenca i un poc carnosa de 4-5 mm de diàmetre, que es fan negres a la maturitat, amb dos o tres solcs.  

Fruit en forma de petita drupa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’anomenen fulles esclerofil·les (del grec skleros = dur, i  phyllon = fulla) les fulles petites, dures i brillants, com les de l’aladern, la murta, la coscolla, la carrasca, etc. que responen a estratègies de les plantes de climes secs com el mediterrani, on les pluges a l’estiu són escasses. Aquestes fulles dures i coriàcies es mantenen sense marcir-se i eviten la pèrdua d’aigua per evaporació en l’època seca. 

Poncelles i flors femenines obertes

USOS I PROPIETATS: l’escorça és porgant i les fulles astringents i per rebaixar la sang.

La fusta s’ha emprat en ebenisteria i torneria.

De l’escorça s’extrau un tint de color bru que s’emprava per tintar la llana de groc.

En jardineria s’utilitza per bardisses. Suporta molt bé les podes i els retalls, això unit a l’atractiu del seu fullatge ho fa interessant com a planta de jardineria  

 Els fruits són molt estimats pels ocells del bosc

SABIES QUE... El genèric Rhamnus procedeix del grec “Ramnous”, un lloc arqueològic a Grècia que va rebre eixe nom perquè estava cobert d’arbusts d’una planta que anomenaven Rhamnus. L’epítet específic alaternus respon a la disposició de les fulles (alternes).

Família Rhamnaceae